El teu paquet

Moltes vegades, accepta-ho, te’l poses bé, el teu paquet. Si no moltes, unes quantes sí que ho has fet, i creus que la majoria d’homes, per no dir tots, ho feu. A vegades és imprescindible, necessari, perquè caminar amb el paquet mal posat pot provocar cert desgast, cert encetament; asseure’s amb el paquet mal posat també pot provocar danys irreversibles. Però sempre que el mous, i te’l recol·loques, ho fas amb tacte, amb cura i sobretot no t’ensenyes públicament, pel nivell púdic de l’acció, perquè és prou desagradable. La clau, per evitar aquests moviments no buscats, és comprar-te uns bons boxers.

La clau perquè la gent d’Envialia (una empresa de missatgeria prou coneguda) segueixi tenint clients i guanyant-se la vida és que cuidin bé els seus, de paquets. Els teus, vaja. Ahir, baixant pel carrer Bailen, vas veure un treballador d’Envialia traient paquets d’una furgoneta. Li’n van caure uns quants per terra i el noi, directament, els va anar recollint i llançant de nou dins la furgoneta com si fossin pilotes de bàsquet. Entre elles hi podia haver hagut un paquet teu, el teu paquet, el que tu cuides tant, tant com el cuidaria qualsevol altre, però que als d’Envialia, que cobren per fer-ho, es veu que se’ls en fot. Tracten el teu paquet i el dels altres com una merda. I segurament arribarà on hagi d’arribar ben trencat.

No has sentit cap altre disc de Broken Bells a part del que van treure el 2010, amb Mongrel Heart com a molt bon tema. Unbreakable és una pel·lícula que has vist milers de vegades. Ho tornaries a fer mil vegades més.

1 comentari

  • Marta Bahí

    27/10/2013 20:59

    Hola!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús