Els cambrers tenen pressa

Ahir et van convidar a sopar a un restaurant del Born. El Born està ple de restaurants, però la majoria no tenen una bona carta. La majoria estan pensats per satisfer les necessitats dels turistes que després prendran una copa cool en algun dels bars del barri. Però el restaurant on et van portar té molt bon menú, qualitat reconeguda des de fa anys. Per això, quan t’hi van portar, et va fer il·lusió.

Però tu en un restaurant ets perillós. Tu, que un dia, en un japonès que reservava taula per torns, vas anar-hi a sopar amb uns amics al torn de les 21h, que acabava a les 23h (després venien altres clients). A les 22.45h, sense saber l’hora que era, vau demanar una altra ampolla de vi. La cambrera va acceptar la comanda i us la va dur cinc minuts després. La va obrir, en va servir tres copes i, mantenint el somriure, us va dir que al cap de deu minuts havíeu d’abandonar la taula. Mala cambrera, mala “pip”.

Al sopar d’ahir que, insisteixes, era molt bo, els cambrers també tenien pressa. Es volien endur les olives d’aperitiu quan van portar el primer plat, es volien endur el primer plat quan encara no l’havíeu acabat, una mica més i s’enduen el vi abans que l’obriu. Quin problema tenen amb tu?

Quin problema tens tu amb ells? Entre aquets post i algun altre del teu blog (i comptant també anècdotes que encara et guardes) t’estàs guanyant la fama de tenir el dit ficat a l’ull dels cambrers. Suposes que amb la pressa que tenen aviat arribarà la sang al riu.

Realtime és un tema de Midland. Punxarà a Berghain (Berlin) al novembre. Els djs que punxen allà no poden tenir pressa, perquè les nits (i els dits) són molt llargs. Temps Real és una peça teatral d’Albert Mestres que et deixa sense paraules, sobretot si la vas veure fa anys quan es va estrenar al TNC.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús