Sereu mutants

Els temes delicats sempre et remouen  l’estómac, que també tens molt delicat. Fa dos mesos que cada mig matí, quan feu la pausa de l’assaig, per esmorzar, la moral se’t rebel·la i t’inquieta els intestins. Tu ets dels que ha de menjar cada tres hores o li surt la mala llet. Tu ets dels que, quan vas estressat, et recrees amb l’estrés. Tu ets dels que aquests dos mesos s’hauria d’haver fet un bon planning d’alimentació per evitar anar cada mig matí a comprar un entrepanet (o, pitjor, una pasta) a la fleca de l’altra banda del carrer.

Li dius fleca perquè no li pots dir un altre nom, però es tracta d’una cadena d’aquestes que està infectant Barcelona. T’havies jurat que, malgrat que hi poguessis anar en alguna emergència, intentaries sempre mostrar un respecte per les fleques tradicionals i no comprar en les més industrials de forma habitual. Però ho has fet, no has respectat la teva pròpia paraula. Sobretot t’havies prohibit posar els peus en aquesta cadena en concret, pel seu color. La cadena de fleques on has esmorzat cada matí durnat dos mesos té la llum groga (i els cartells, i l’atrezzo en general). Les llums grogues; grogues, no càlides, no. Grogues. Molt grogues. Les flequeres són de color groc, en conseqüència, i els clients també. Els donuts, les pastes, els entrepans, el fuet dels entrepans, la tomata dels entrepans. Són grocs. Com poden treballar en aquestes condicions? Veuen el món d’un altre color, quan surten de la botiga?

Els passa el mateix als venedors i a les venedores del Sephora? Desenvolupen un poder especial per sentir les olors o directament perden l’olfacte per culpa de viure immersos en una olor constant (que almenys no té color). Els passa el mateix als venedors i a les venedores del Bershka, que per poder parlar entre ells han de cridar (per culpa del volum d ela música)? Et passarà el mateix a tu, que aquest cap de setmana et vas comprar un perfum al Sephora, que et vas comprar uns pantalons al Bershka i que has esmorzat a la fleca 365, tota de color groc? Sereu tots mutants, per culpa d’aquestes marques?

Lights and Music és un dels temes més coneguts de Cut Copy. Aquest post no volies que fos un anunci de cap marca, tot i que n’has dit unes quantes. Només un anunci és l’obra d’Alberto Ramos que estreneu aquest cap de setmana al Festival Lola d’Esparreguera. Contentíssim.

2 comentaris

  • Glòria Rodríguez

    12/11/2013 10:49

    Molta merda per a l’estrena, Carles!

  • Alberto Ramos

    12/11/2013 20:30

    En l’argot publicitari, el “copy” és el text d’un anunci. També és la forma abreujada de “copywriter” (redactor publicitari). Per tant, “cut copy” es pot traduir com “creatiu tallat”. Potser és tímid.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús