Sempre em demanes el mateix

Has esmorzat amb una amiga, en un bar al que ella va sovint, un bar amb cambrers agradables (per això hi va sovint) i amb biquinis molt bons. Tan bons que n’has demanat un només de veure que la teva amiga el demanava, tot i que tu havies menjat no feia pas tant.

De fet, la teva amiga gairebé no l’ha demanat, el bikini. El cambrer sap que sempre que hi va demana un bikini. Però el que sap sobretot el cambrer és que ella sempre demana Coca-cola. Avui la teva amiga, però, ha demanat un suc de taronja. El cambrer ha pres nota, se n’ha anat a la barra i ha hagut de tornar. Li ha preguntat si la Coca-cola havia de ser light, normal o zero. La teva amiga ha quedat descol·locada. No li havia demanat un suc de taronja? (el cambrer l’ha feta dubtar). El cambrer li ha dit que creia que havia dit Coca-cola. No li agrada més, la Coca-cola? Avui la teva amiga intentava fer un esmorzar més sa, però el pes de la tradicó l’ha empesa a fer una coca-cola.

És agradable pensar que els cambrers d’un bar et coneixen tant com per saber què vols demanar. Són prejudicis sobre tu que ens els fons et defineixen i et poden fer la vida més còmode. No cal ni que parlis. Però la veritat és que costa trencar-los. L’altre dia, per exemple, et vas posar una camisa que ningú no s’hagués imaginat que et posaries. Era marró amb tot de peixos petits estampats. Freakie, hipster, anaves de moderno. Segurament molta gent et va mirar pensant que si el venedor de la botiga t’hagués conegut una mica, te n’hagués recomanat una de més modesta.

Don’t Speak és un tema de Forever Sweet del 98. Sona molt i molt bé. Hi ha temes de fa anys que sonen millor que els d’ara. Després de llegir Operació Caramel d’en McEwan, pots assegurar que les seves novel·les d’abans eren més potents. Com per exemple, L’innocent. Hi ha coses que no caldria dir-les, perquè només cal llegir-les.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús