Tria bé les putes paraules

Aquesta setmana (o potser la que ve, no ho tens clar) fa quinze anys que vas fer la Selectivitat. Ho recordes com una experiència esgotadora, que va exprémer el teu cervell, els teus testicles i el teu esfínter. No saps si has tornat a patir mai per fer un examen (uns exàmens). No saps si ara podries tornar a passar per res semblant a allò. De fet, ja no saps estudiar. Has dedicat la teva vida a carreres més especulatives i creatives, que demanen més saber reflexionar que no pas empollar conceptes.

“Empollar” és una paraula interessant. També ho devia ser “promiscu”. Ahir, la teva companya de pis, amb qui vau fer la selectivitat junts (bé, la vau fer el mateix any, no de costat, ni un a sobre l’altre), et va recordar que una de les preguntes de l’examen de català demanava que expliquéssiu el significat de la paraula “promiscu”. Des de llavors, hi ha tota una generació d’estudiants, de “joves del futur” que ara ja comenceu a no ser tan joves, que porteu la llavor de la promiscuïtat a dintre. No tens clar si això és bo o no, no tens clar si hi ha molts promiscus actius o no en el grup de companys teus de Selectivitat, però tens clar que, si n’hi ha, si dueu la llavor a dins, és culpa dels que van idear l’examen d’aquella tongada.

Prefereixes no saber quins altres significats se us demanaven a la prova. Però si que t’interessa saber quin any devien preguntar per “especulador”, per “feixisme” o per “homofòbia”.

GMF és un tema molt especial de John Grant, sobretot pel contrast entre les paraules i la música. També és especial Escenas de una vida de provincias, de Coetzee. El seu to aparentment periodístic fa que les experiències de la seva joventut siguin més fortes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús