Només vol saber l’hora

Ahir caminaves pel Carrer del Pi, a Barcelona, revisant els teus whatsapps, activitat que ha convertit el paisatge urbà de la ciutat en un espai inexitent. Qui mira més enllà del seu mòbil, avui en dia? Els vostres ulls, d’aquí uns anys, ho pagaran. No sabran què vol dir mirar a llarga distància. Gran problema, sobretot tenint en compte que els whatsapps que tenies tampoc no eren gaire importants com per perdre-hi la vista. Més important semblava la necesistat del noi que, de sobte, et va demanar quina hora era.

Et va espantar. Te la va preguntar de cop, sense preàmbuls, i tu, amb l’iPhone a la mà, vas fer un gest instantani d’agafar fort el mòbil. No havies vist ni qui et feia la pregunta. Quan vas aixecar el cap, t’hi vas trobar un noi algerià (això ho sabries més tard), que ràpidament et va dir, amb un castellà perfecte,: “No te asustes, chico, sólo te pregunto la hora. Nada más.”. Tu li vas dir l’hora i ell et va preguntar com és que t’havies espantat. “Et fa por la gent que no és del país?”. T’ho va dir així, tal qual. Tu vas respondre convençut que no, que simplement el teu gest havia estat una reacció a l’ensurt. Ell va riure i va dir que ho entenia, però que feia poc que era a Espanya i que li sorprenia el grau de xenofòbia que s’hi havia trobat. Va voler seguir amb al conversa, cosa que ja era una mica estranya. “Tu parles mai amb immigrants com jo? “Li vas dir que és clar que sí, que, de fet, ho estaves fent, i ell va respirar, tranquil. Per fi trobava algú que no sentia angúnia pels estrangers. Vas riure. I ell et va demanar si et podia fer una última pregunta, que va anar precedida d’un pròleg que narrava els 21 dies que portava al país, detallava que havia arribat com havia pogut i que dormia a les estacions, patint per ell i patint pels seus pares, per això els volia fer una trucada, per assegurar-se que estaven bé. Li podies donar un euro o dos?

No t’ho podies creure. Quina ment tan rebuscada, la de l’algerià. Quina perversitat tan fina. Tan fina que per un moment vas dubtar del futur de la humanitat. Havia utilitzat el seu origen per muntar tot un teatre i fer-te creure desenes de mentides, fer-te creure que només volia saber quina hora era. Quan li vas dir que no (no acostumes a donar dnenrs, però menys quan et prenen per tonto) va insultar-te en un idioma desconegut per tu, que devia ser el seu o el del personatge que en aquell moment interpretava.

A Amsterdam et va passar una cosa similar que creus que ja has explicat en aquest bloc. Si no, ho faràs un altre dia. Amsterdam és un tema d’Oliver Schories i una novel·la de Ian McEwan.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús