Li claves un cop de puny a una dona de la tercera edat

Feia temps que no anaves al cine tot sol, una pràctica que en el seu moment (fa molts anys) vas explotar per necessitats imposades per la carrera que estudiaves, però que de mica en mica va anar potenciant la sensació orgasmàtica que ara, tornant-hi, volies recuperar. I realment, des del moment que vas posar els peus al Verdi, la recompensa psico- i fisiològica va ser molt agradable. Està disposat a fer-ho tantes vegades com puguis i tantes com t’ho permeti la butxaca. És un fet que el cinema va pujant de preu, però també ho és que cada vegada intenten oferir més combinacions possibles de packs, descomptes i altres martingales. Val la pena dedicar uan estona a buscar-ho per internet.

A la sala, a la primera sessió, éreu 7 persones. Comptades. Tal qual. Vas arribar-hi deu minuts abans (encara és poc, tenint en compte la teva puntualitat) i duies un llibre però vas optar per estar-te deu minuts sense fer res, contemplant la pantalla en negra mentre no començaven els anuncis i gaudint d’aquests des que es posessin en marxa. Però just a la fila de darrere teu, però a l’altra banda del passadís, hi havia dues lloques de seixanta llargs comentant les increïbles aventures que protagonitzen les seves vides. Ho feien amb un volum de veu excessivament alt. Encara no havia començat la pel·li però la cosa molestava. Simplement vas girar el cap un parell de vegades, mirant-te-les. Algú altre va començar a fer “shht”, però elles, tot i sentir-ho, tot i veure’t la cara, no paraven. Fins i tot podries dir que parlaven més alt perquè els efectes sonors dels anuncis els impedien sentir-se a elles mateixes. A la cinquena vegada que les vas mirar, la teva mirada va coincidir amb el “shht” de l’altre que les reprovava. Una de les senyores va pensar que eres tu que ho feies tot i et va parlar: “Escolta, nen, ja pararem quan comenci la pel·li, o és que tens ganes de veure els anuncis? T’agraden els nuancis? Sí, és clar, t’agraden molt els anuncis”. Així mateix t’ho va dir. I tu vas respondre: “Sí, m’agraden molt els anuncis”.

La dona finalment va callar. La teva frase va ser com una bona bufetada.

Speechless és un tema d’Agoria. Agoria és un dj francés. La pel·lícula es deia Zwei Leben, dirigida per G. Maas i J. Kaufmann. Et fascinen les pel·lícules d’espies.

1 comentari

  • Alberto Ramos

    04/08/2014 12:17

    Eren només un anuncis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús