La insistència

 

Avui el carter ha deixat tres postals sobre les bústies de casa teva. No les ha pogudes ficar a dins de cap bústia perquè l’adreça era incompleta. Només hi posava el nom del carrer i el número, sense el pis exacte i sense els noms correctes. Totes tres postals venien de l’Aldea del Rocío i estaven decorades, efectivament, amb motius de tal origen. Podries parlar del gust del que les ha enviat però parlaràs d’una altra cosa que s’ho val més.

Has fet el xafarder, sempre que hi ha cartes fora de les bústies mires de qui són. Totes tres postals tenien la mateixa data i el mateix missatge: “Queridos Yordi y Toni, espero que estéis bien. Tu amigo que os quiere”. I una firma il·legible. El fet és, com a mínim, molt pertorbador. Exagerament pertorbador. No només per com escriu Yordi (s’ha de dir que la cal·ligrafia era la pròpia d’aquell franquisme no tan llunyà, però posaries la mà al foc que era una Y i no una J molt remarcada), no només perquè saluda a dos amics i només s’acomiada d’un, sinó perquè ha enviat la mateixa postal tres vegades, a les mateixes persones que, de fet, no viuen on han acabat les postals. De fet, també, no ha enviat la mateixa postal tres vegades, perquè tenien estampes diferents, però el missatge era exactament el mateix, per si no havia quedat clar.

Les postals segueixen allà sobre, esperant que algú desxifri el que es pugui desxifrar.

El vídeo de Used to be my friend, d’Odysseus, també té alguna cosa prou pertorbadora. Canadà és un llibre que has llegit perquè Richard Ford t’encanta. Et va costar al principi però sort de la insistència.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús