El dubte

Vius prop de la Pedrera, just davant de la Casa de les Punxes i, per tant, a poca distància de la Sagrada Família. És habitual passejar entre riuades de turistes, amb mapes a les mans, a la recerca dels highlights barcelonins. Tens  tendència a convertir-te en punt d’informació turística ambulant, segurament per culpa de les teves mirades xafarderes. Sempres estàs al cas dels altres, sigui per ànsia de saber què busquen, per ganes d’ajudar o per morbo. Els altres ho noten, s’adonen de la teva predisposició i t’interpel·len.

Ahir, dos guiris joves, guapos i formosos, es van apropar per demanar-te quin camí havien de seguir per arribar a la Pedrera. Éreu molt a prop, però vas tenir un moment de dubte perquè no sabies per quin carrer anirien més ràpid (el creuament de la Diagonal fa que hagin de fer certes giragonses per arribar-hi). Quan vas respondre ho vas fer amb fermesa i convicció. Els guiris van anar-se’n aparentment convençuts però, cent metres després, vas veure com ho preguntaven de nou a un senyor que seia en un banc. Van dubtar clarament de tu, per culpa del petit dubte que els vas transmetre abans de donar la resposta correcta. O potser perquè els hauries d’haver dit alguna altra cosa.

Un dubte similar és el que et transmet la Merkel assegurant que està molt orgullosa del seu alumne Rajoy. És cert que aquí el dubte ve motivat, principalment, per la seva tendència política, pel seu univers moral, que no comparteixes, però s’hi afegeix la terrible imatge d’ells dos fent el pallasso al camí de Santiago. Curtmetratge patètic, el que has vist a les notícies, i que no tens clar quin cap de premsa els el va recomanar, perquè els dóna de tot menys credibilitat.

What do you want me to say és un tema molt soft de H.O.S.H., dj alemany. El mundo después del cumpleaños, de Lionel Shriver, també es basa en un dubte. Dues opcions de vida, sense saber quina és millor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús