Molestes

 

Vas passar una estona darrere el taulell d’una farmàcia. No treballaves, simplement esperaves, però semblava que hi treballessis. Hi vas passar una mitja horeta i et va servir per recordar aquells anys que vas vendre càmeres fotogràfiques, pantalles de plasma i altres aparells a l’FNAC. També et va servir per veure uns quants clients curiosos, un d’ells del que parlaràs ara.

De la que parlaràs ara. Era una noia amb cadira de rodes. No hi havia res estrany en ella, més enllà que anava descalça. Prou estrany, però tampoc tant. No vas aconseguir entendre el motiu pel que anava descalça, però et vas imaginar que duia les sabates a la bossa que anava penjada al respatller de la seva cadira.

Un cop a dins la botiga, la noia va començar a donar un cop d’ull a la zona de tes. A les farmàcies venen tes, si, de tot tipus: per aprimar, pel refredat, per dormir. Va cridar a l’auxiliar i li va fer alguna pregunta sobre un dels tes. Va decidir que se’n quedava una caixa, que l’auxiliar va deixar al taulell. La noia de la cadira de rodes va seguir amb les cremes hidratants. Va demanar ajuda a l’auxiliar. Li va fer unes quantes preguntes. No es va quedar cap crema. La noia de la cadira de rodes va seguir amb els maquillatges. L’auxiliar li va baixar moltes, moltes, moltes vegades, els provadors de maquillatge. La noia de la cadira de rodes se’n va provar moltíssims. Va fer moltíssimes preguntes. Va acabar amb la mà plena de maquillatges diversos. Va decidir quedar-se’n un de car.

La noia de la cadira de rodes va seguir amb les cremes solars. Ara, a l’octubre, aquest octubre que sembla estiu però que no vas a la platja. No se’n va quedar cap. Eren gairebé les nou. La farmàcia tanca a les nou. La noia de la cadira de rodes va seguir amb les tovalloletes íntimes. Les va revisar totes. Va fer preguntes sobre totes. Eren les nou. Els de la farmàcia van decidir tancar una part de la il·luminació de la farmàcia perquè la clienta entengués que estaven tancant. La clienta de la cadira de rodes va seguir amb els lubricants i els preservatius. No és broma. volia saber com anaven, quines diferències hi havia. El farmacèutic treia fum. La noia va agafar, finalment, unes tovalloletes íntimes. Va anar a pagar. No, espera un moment. Sí, senyora, són les nou. Quant em costarà? Això, li costarà això. Ui, doncs espera, posa’m també una crema solar. Doncs li costarà això. Això? Sí. Això. Doncs no, només m’enduré el te. Només el te? Només el te?! Les nou i quinze minuts. No, però, un moment, aquell xampú que té al darrere diu que regalen una crema també, no? No, senyora, avui ja no regalem cremes.

Molesta, senyora, està clar que molesta. Està clar que la noia de la cadira de rodes no estava bé del tot, o almenys no estava disposada a sortir d’aquella farmàcia sense haver emprenyat una estona al farmacèutic i a la seva auxiliar. Hi ha gent que molesta perquè vol.

Placid Corporation és un tema de Compuphonic. La gent molesta és l’espectacle que es reestrena aquest dijous al Teatre Gaudí. Hi serà fins el 2 de novembre. Hi aniràs.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús