Ets raro

Ho fas poques vegades, però la sensació t’agrada. Hi ha alguna cosa de “pose”, ho reconeixes, hi ha alguna cosa de seguir la tendència, però no t’atreveixes a negar que algun cop (o dos) t’agrada seguir-la (la tendència). I fer-ho és tan fàcil com agafar els trapaus, sortir de casa, baixar a un bar, demanar un entrepanet i un te. I un llibre. O un diari. Passes una estona fent feina, de la teva (empapar-te del món, de cultura, aquesta feina) en un bar, envoltat de gent, observat per la gent, observant la gent. Com t’agrada i que poc que ho fas.

Avui ho has fet, aprofitant que després tenies una reunió en aquell bar. Quan veus gent sola en un bar llegint, tu els mires, i avui has vist que ells també et miraven.El cambrer s’ha preguntat què hi devies fer allà, si esperaves algú. La dona del teu costat també s’ha plantejat si la cadira que tenies al davant s’ompliria o no. Les noies de dues taules més enllà no paraven de mirar-te, mentre tu també les miraves a elles. I només estaves llegint. Deuen haver especulat molt sobre tu, tant com tu especules sobre el món que t’envolta. Especules, observes i xafardeges. Ho fas tant que un dia et clavaran un cop de puny. Per sorpresa.

La sorpresa que s’han endut tots aquests, els del bar, quan han vist que arribava una persona i s’asseia a la teva taula. I aquesta persona treia una sèrie de fulls i de retalls de revista, amb figurins de teatre, amb dibuixos de vestuari i fotografies de models. Els de teatre feu coses bastant estranyes, això ja ho saps, però ho has acabat d’entendre quan has vist les cares dels del teu voltant, que mai s’haguessin imaginat que aquell noi que llegia el diari a les 10 del matí, a les 11 estaria parlant de moda, vestuari i altres. A tu també et sorprèn la varietat que té la teva vida quan fas teatre. Mira que el dia se’t carrega d’activitats ben estranyes, de moltes, i mira que acabes cobrant ben poc quan les fas, quan fas teatre. És ben estrany tot plegat. És ben estrany el teatre.

All under one roof raving de Jamie XX et porta molt bon rotllo. Birdman de l’Iñárritu és una de les millers pel·lícules que has vist mai i confirma que els del teatre esteu bastant malament del cap.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús