T’has llençat a les escombraries

Has viscut aquella experiència. Aquella experiència anomenada trasllat. L’has viscuda intensament, com sempre es viu una experiència com aquesta, però potser una mica més perquè tu ets intens per naturalesa. I t’agrada ser-ho cada dia una mica més, per molt que vagis dient a tots els teus amics que et vols prendre les coses amb més clama. L’any que ve ho faràs.

Prendre’s les coses amb calma no és fer el trasllat com l’has fet. Tenies dues setmanes de descans entre muntatge i muntatge i vas dir, què collons, aprofita aquest moment, tu pots. I evidentment has pogut. Perquè t’hi han ajudat amics, parella i família. I el teu cos i la teva ànima encara s’estan arrossegant. Però la il·lusió et podia. Les ganes del canvi.

Podries dedicar milers de posts sencers a tots el procés, de fet en dedicaràs més d’un, i és que fins i tot t’has plantejat fer-ne una sèrie. El material extret de tots aquests dies s’ha d’aprofitar.

El que també s’ha d’aprofitar, es veu, és tot el que vas decidir llençar a les escombraries. Sembla mentida però acumulem més merda que experiències, és un fet. Vas acabar generant cinc bosses d’escombraries. De les grans. Un vespre, poc abans de deixar el teu antic pis, vas baixar-les, una rera l’altra. A dins hi havia tot allò que no podies portar a reciclar o que no havies venut ni donat. Trastos, el que se’n diu trastos. Vas ocupar els contenidors de davant de casa teva. Vas sentir-te alliberat després de deixar-hi l’última bossa. Vas pujar al pis buit, vas beure una mica i al cap d’una estona vas sortir de casa. Vas passar just per davant dels contendiors. I allà t’hi esperava una altra experiència: havien obert, estripat i escampat totes les teves bosses d’escombraries. La vorera (ampla) de Diagonal amb Pau Claris estava plena dels teus trastos, en els quals t’hi reconeixies. La vorera estava plena de tu. Això et va produir un efecte realment pertorbador: se’t feia evident que llençaves una part de tu, que la donaves per feta, per passada, al mateix temps que et venia la paranoia que et podien inculpar (i jutjar) per incivisme.

Estaves acabat. Acabat i convertit en deixalla enmig de Barcelona.

It’s all over de Pional és d’aquells temes que se’t fica a dins, tan profundament com l’ADN i et fa venir ganes de tocar. De tocar a tothom i de la manera més lasciva que et puguis imaginar. La lascívia que també hi ha a Deseo de Elfriede Jelinek.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús