dimarts , 20/10/2015

Busca’ns a www.barcelonasingular.com

 

 

 

 

 

Seu de l’ONCE

diumenge, 4/01/2015

Sant Antoni (Ruta 1. Mistral)

 

Un edifici fet amb molta vista

 

Sobre els terrenys de l’antic Canòdrom Pavelló, abans també velòdrom i pista d’hoquei, voleibol, boxa i basquetbol, s’aixeca avui un macroedifici on no és necessari posar-hi els cinc sentits: amb quatre és suficient. Potser tampoc no hauria de ser una excepció, però ho és i s’entén, doncs, que per als invidents i discapacitats visuals suposi un cert respir transitar-hi. A la seu de l’ONCE tot està pensat perquè aquests col·lectius se sentin com a casa. El terra no s’abrillanta per evitar que enlluerni, totes les columnes són arrodonides, les portes tenen colors cridaners perquè els qui veuen poc puguin distingir-les, i no hi ha obstacles barrant el pas, ni tan sols l’extintor, que queda amagat perquè els cecs no s’hi estampin.

 

 

El complex, equipat amb un auditori, una piscina, un camp de futbol, un parc infantil 100% accessible i una residència, conviu amb el Centre de Recursos Educatius, que dóna resposta a les necessitats tant dels professors com dels alumnes i les seves famílies, assessorant-los i complementant la formació que reben fora. També incorpora l’anomenat Pis de Vida Diària, que permet als afiliats de la institució familiaritzar-se amb les feines domèstiques més habituals, com cuinar, planxar o posar una rentadora. I gràcies a disposar d’una impremta, es poden confeccionar contes tàctils i edicions en Braille que abasten la biblioteca, situada a la planta de sota i proveïda de màquines Perkins i lectors de llibres parlats en format Daisy.

 

 

Un altre servei que no trobarem enlloc més de la ciutat és la botiga, oberta a tothom, que ven calculadores parlants, mapes en relleu, baralles espanyoles de mida gegant o retoladors perfumats que permeten als nens sense visió associar un color amb una aroma. El blau, per exemple, fa olor de nabius; el magenta, de gerds; i el turquesa, de mango. En cas que tanta fragància ens desperti la gana, l’opció aleshores és dirigir-se a la cafeteria-restaurant, amb menús a bon preu i un cartell a l’entrada que ens recorda que hem de seguir certes normes: “Es prega no donar de menjar als gossos pigall” ©Bcnsingular

 

 

1.Seu de l’ONCE, c.Sepúlveda 1 (Sant Antoni).

Tel. 93.238.11.11. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 22 h

Botiga. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 13.45 h i de 17 a 20 h

Cafeteria. Tel. 93.325.46.60. Oberta de dill. a div. de 6.30 a 21.30 h, diss. de 8 a 16 h i dium, de 9 a 16 h

Preus dels menús: 8,75 € entre setmana; 9,25 € els dissabtes; i 14 € els diumenges

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Rotllet de canyella (Manso’s Cafe)

diumenge, 28/09/2014

Top 100 Dolços (Secció Ho he provat, Sant Antoni)

 

Rebosteria especiada

 

Que el jove uruguaià Diego Arriola i la seva parella, Cecilia Echenique, tinguin una cafeteria sueca, no és en el fons tan estrany. Ella, de fet, va néixer al país escandinau anys després que els seus pares fugissin de la dictadura instaurada per Juan María Bordaberry. Es van adaptar tant a la cultura nòrdica que encara hi viuen. El Diego i la Cecilia es van conèixer aquí, però va ser prenent un cafè a Göteborg quan la idea que feia temps que a ell li rondava va acabar de prendre forma: obririen un bar íntim com aquells que al nord tan freqüentaven, i el tindrien al seu barri, a Sant Antoni. No es tractava només de traslladar el concepte -lloc acollidor, producte de qualitat i molt bon servei-, sinó també d’oferir les mateixes temptacions, inspirant-se en el pastisser de moda Roy Fares. I això passava irremeiablement per elaborar kanelbulle.

 

 

Aquests dolços gairebé centenaris que han fet fortuna en terres dels víkings i que els estatunidencs han copiat a la seva manera (cinnamon roll) són la millor carta de presentació del Manso’s Cafe. Contenen mantega, cardamom i sucre candi, i vainilla els que no porten canyella. Suecs que els han provat asseguren que no se’n troben de millors. La perícia de la Cecilia no es limita, però, a aquestes pastes sublims. De professió, odontòloga, té tant domini de les dents com dels paladars aliens, i quan no sorprèn amb una quiche d’espinacs, formatge de cabra i figues confitades, ho fa amb una col·lecció de pastissos que, amb permís dels rotllets, haurem d’anar descobrint ©Bcnsingular

 

Rotllet de canyella. Preu: 2,50 €

En tenen els divendres, dissabtes i diumenges

Manso’s Cafe, (c.Manso 1, Sant Antoni)

Poncelet Cheese Bar BCN

dilluns, 22/09/2014

Top 100 Restaurants (Secció Nous al Barri, Les Corts)

 

Oda al formatge

L’olor, tan bon punt s’hi entra, no enganya: aquí, el formatge és rei i amo. El Poncelet Cheese Bar BCN repeteix el concepte del restaurant inaugurat primer molt a prop del passeig de la Castellana, a Madrid, que busca prestigiar un producte que a l’estat es consumeix encara molt per sota de la mitjana europea. Fullejant l’extensa carta, predic que va per bon camí: torrija calenta de San Simón Da Costa fumat, endívies tèbies confitades en aigua de Gorgonzola, filet de boví amb Valençay, raclette holandesa amb trufa negra… el cas és que tingui l’ingredient estrella, protagonista absolut si es prefereix optar per una taula de degustació. De formatges, n’hi ha per donar i per vendre, unes 150 varietats d’una desena de països, i cadascú pot fer la selecció que consideri oportuna. El més assenyat, però, és deixar-se aconsellar.

El Sergio Martínez és mestre afinador. Ell s’encarrega de dur els formatges artesans al seu punt òptim de maduració, els quals esperen el seu moment a la cava en forma de diamant i feta amb fusta de roure que es troba a la vista de tothom. També és qui els talla -com si d’una barra de sushi es tractés- davant dels clients, i qui els serveix, acompanyats de fruits secs, melmelada o codony, i del vi, preferentment blanc, o la cervesa que resulti més adient. El comensal rep, a més, una fitxa amb informació detallada de la tria, la seva procedència, l’animal del qual prové, el tipus de llet utilitzada -sol ser crua- i la seva intensitat. Tanta cura té una explicació. “El formatge és cultura”, em diu el Sergio, “però falta creure’ns-ho” ©BcnSingular

 

Poncelet Cheese Bar, av.Sarrià 50.

Tel. 93.249.29.00. Obert de dilluns a diumenge, de 8.30 a 24 h

Inclòs a la ruta 144 (Les Corts Diagonal)

Núm.603 B c.València

dimarts , 16/09/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Camp de l’Arpa)

 

Avís per a navegants

©BcnSingular

Club de Petanca La Tripleta

dissabte, 13/09/2014

Clot (Ruta 1. Clot de la Mel)

 

Alta competició als Jardins del Clot de la Mel

(Article original publicat el 12-10-2010)

 

Fotos: ©Montse García


A la Tripleta s’hi ha d’anar el cap de setmana. I ben d’hora, per així entrar en el bombo que decideix els grups, dits melés, i poder per tant jugar i aspirar al primer premi. L’Apolinar Martínez* té la tropa excitadíssima, i no sigueu malpensats. Aquí, l’emoció rau bàsicament a saber si aquest bon home, president del club de petanca, haurà comprat préssec en almívar o pinya a rodanxes. Els lots que després es repartiran els millors queden exposats en plena partida a la vista de tothom.

“Sobretot, que no hi falti ni oli ni vi – demanava la gent… elles volien oli, i ells el vi… entens ara per què l’oli i el vi no fallen mai?”. Ho entenc. I de reüll dirigeixo la mirada cap a les llaunes d’olives amb anxova que, interpreto, són les convidades de pedra d’aquest fastuós tiberi. Veient que em costa parar atenció al joc de botxes, decideixo fixar-me en els edificis que circumval·len els jardins del Clot de la Mel. Molts dels qui hi viuen tenen encara molt present el dia que tota aquesta zona l’ocupaven camps de conreu.

 

No us parlo de fa 50 ni 40 ni 30 anys. No. Ja havíem entrat als 90 i les terres, allà seguien. Ignoro si hi havia vinyes. Avui, en aquest emplaçament, sí que sé, en canvi, què hi ha: uns Ribeiro sobre una taula i, a tocar, una vuitantena d’avis i àvies armats amb boles metàl·liques, capaços de no tenir pietat del rival per poder-lo degustar (el tinto, no el pobre rival) aquell mateix migdia amb la família. “Tot ha canviat molt”, confessa la Rosa, veïna del Clot des de fa 53 anys. “Ara ja no es ve a conversar. Hi ha molta avarícia: només es ve a guanyar”. Deu ser que el Viña do Val, s’ho val ©BcnSingular

 

1.Club de Petanca La Tripleta, Jardins del Clot de la Mel 

*Apolinar Martínez va morir l’agost de 2012

English muffins (Be My Bagel)

dimecres, 10/09/2014

Top 100 Pans (Secció Ho he provat, Vila de Gràcia)

 

L’últim (i reeixit) experiment

El xef del Majestic, el de l’Arts i el del Hilton. Tots tres han sucumbit al desig d’incorporar als seus respectius hotels bagels d’aquest forn de Gràcia, i s’han entusiasmat també amb l’última provatura del Carles Ricart, suggerida per un d’ells. L’english muffin no és res nou; als països del vell Imperi Britànic es pren amb regularitat des de fa segles, i per als anglesos és gairebé tan sagrat a mitja tarda com el te de les cinc. L’invent consisteix en una recepta única -que no desvirtua l’original- i molt equilibrada. “Hi poso poc de tot, margarina en lloc de mantega i… no, millor no ho diguis”.

Conec el Carles i sé que les coses no li surten perquè sí. És un pencaire, i sap escoltar i atendre les demandes dels clients. Fa els millors bagels de Barcelona i el mateix diria dels english muffins si no fos perquè ara per ara no té competència: només aquí s’elaboren a la planxa de manera artesanal. “Molts que vénen i els descobreixen es pensen que són panets, però els proven i tornen”. També n’ofereix farcits, per a un piscolabis o un dinar lleuger, i, segons demanda, en ven amb farina d’espelta ecològica. “M’agrada innovar”, em diu. I sense esforç aconsegueixo treure-li que ja treballa en un nou producte. Tot i que m’ha faltat tastar-lo, l’he vist i us dic jo que el paio, novament, l’ha clavat ©BcnSingular  

Be My Bagel, c.Planeta 37. Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Jo també sóc al·lèrgic

dijous, 4/09/2014

Top 100 Botigues d’alimentació (Secció Nous al Barri, Sant Antoni)

 

De tot… però sense

 

 

Ens imaginàvem que molts clients serien celíacs, però no prevèiem tants intolerants a la fructosa ni tants al·lèrgics a l’ou o a la proteïna de la llet. Quan vénen, arrasen“. Fa mig any que la Núria Canturri ha alegrat un col·lectiu, nombrós, que no ho té fàcil quan es tracta de comprar aliments. La seva botiga del barri de Sant Antoni és la que a ella i al seu marit els hauria agradat trobar ara fa quinze anys, o deu, o cinc, per abastir-se de queviures que pogués consumir el seu fill, qui ja va avisar tan bon punt va néixer del problema que tenia.

En Pau, ara un adolescent, ni pot prendre llet de vaca ni llegums ni marisc. Quan marxa de colònies, aquella nit traiem els formatges i ens empatxem fins a indigestar-nos. La resta del temps cuinen el mateix per a tots; solen evitar els restaurants i s’han habituat a elaborar productes en família. Això, la Núria ho ha tingut en compte: ha destinat una prestatgeria de la tenda a utensilis, i ha col·locat en un altre espai material pensat per traslladar el menjar portat de casa.

Amb l’ajuda d’uns simpàtics personatgets, el client rep informació directa sobre quins al·lèrgens no trobarà entre els ingredients anunciats al bric de cartó, la capsa de cereals o el pot d’olivada. I mirant i remirant acabarà, segur, sorprès que ell (sí, ell) pugui permetre’s un coulant (sense gluten), una llonganissa de pagès (ídem) o un camembert lliure de lactosa ©BcnSingular

 

 

Jo també sóc al·lèrgic, c.Vilamarí 26 (Sant Antoni).

Tel. 93.426.49.48. Obert de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20 h

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Filo (El Vaso de Oro)

dilluns, 1/09/2014

Barceloneta (Ruta 1. Eixample de la Barceloneta)

 

Cervesa amb majúscules

 Fotos: ©Montse García

Probablement és la cervesa més ben tirada, que se serveix només quan ha desprès ja part del CO2 que conté, i dins d’un got que els cambrers d’El Vaso de Oro mantenen pacientment sota el brollador abans de reomplir-lo i lliurar-lo al client. El següent pas és degustar-la i comprovar la perfecció de la barreja: llúpol, malt, aigua i llevat, amb el punt just d’amargor, i petits matisos de flors i mel. Atès que la beguda no és barata, recomano esmerçar una mica de temps en el vas, més llarg que una flauta i que algú va batejar com a filharmònica (abreujat: filo). L’autor del disseny és el Gabriel Fort, amo d’aquesta cerveseria històrica amb la qual vaig inaugurar el blog i que des de fa uns anys ha creat noves varietats artesanals i sense additius sota una marca que du el segell de la família. Aquí dins, però, passen desapercebudes. El que s’hi promou és la cultura de la canya, de la cervesa a pressió, que no para de rajar: una mena de simfonia interpretada al compàs pels empleats i que esdevé tot un espectacle per a la vista i l’oïda, i, sobretot, per al paladar ©BcnSingular

Filo (o Filharmònica). Preu: 3,5 € + IVA

Cerveseria El Vaso de Oro (c.Balboa 6). Tel. 93.319.30.98

Parada 1 de la ruta 34 (Eixample de la Barceloneta)

Mercat de Sants

dimecres, 14/05/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Sants)

 

Superestrena

Foto: Sílvia Carbonell