dimarts , 20/10/2015

Busca’ns a www.barcelonasingular.com

 

 

 

 

 

Poncelet Cheese Bar BCN

dilluns, 22/09/2014

Top 100 Restaurants (Secció Nous al Barri, Les Corts)

 

Oda al formatge

L’olor, tan bon punt s’hi entra, no enganya: aquí, el formatge és rei i amo. El Poncelet Cheese Bar BCN repeteix el concepte del restaurant inaugurat primer molt a prop del passeig de la Castellana, a Madrid, que busca prestigiar un producte que a l’estat es consumeix encara molt per sota de la mitjana europea. Fullejant l’extensa carta, predic que va per bon camí: torrija calenta de San Simón Da Costa fumat, endívies tèbies confitades en aigua de Gorgonzola, filet de boví amb Valençay, raclette holandesa amb trufa negra… el cas és que tingui l’ingredient estrella, protagonista absolut si es prefereix optar per una taula de degustació. De formatges, n’hi ha per donar i per vendre, unes 150 varietats d’una desena de països, i cadascú pot fer la selecció que consideri oportuna. El més assenyat, però, és deixar-se aconsellar.

El Sergio Martínez és mestre afinador. Ell s’encarrega de dur els formatges artesans al seu punt òptim de maduració, els quals esperen el seu moment a la cava en forma de diamant i feta amb fusta de roure que es troba a la vista de tothom. També és qui els talla -com si d’una barra de sushi es tractés- davant dels clients, i qui els serveix, acompanyats de fruits secs, melmelada o codony, i del vi, preferentment blanc, o la cervesa que resulti més adient. El comensal rep, a més, una fitxa amb informació detallada de la tria, la seva procedència, l’animal del qual prové, el tipus de llet utilitzada -sol ser crua- i la seva intensitat. Tanta cura té una explicació. “El formatge és cultura”, em diu el Sergio, “però falta creure’ns-ho” ©BcnSingular

 

Poncelet Cheese Bar, av.Sarrià 50.

Tel. 93.249.29.00. Obert de dilluns a diumenge, de 8.30 a 24 h

Inclòs a la ruta 144 (Les Corts Diagonal)

Núm.603 B c.València

dimarts , 16/09/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Camp de l’Arpa)

 

Avís per a navegants

©BcnSingular

English muffins (Be My Bagel)

dimecres, 10/09/2014

Top 100 Pans (Secció Ho he provat, Vila de Gràcia)

 

L’últim (i reeixit) experiment

El xef del Majestic, el de l’Arts i el del Hilton. Tots tres han sucumbit al desig d’incorporar als seus respectius hotels bagels d’aquest forn de Gràcia, i s’han entusiasmat també amb l’última provatura del Carles Ricart, suggerida per un d’ells. L’english muffin no és res nou; als països del vell Imperi Britànic es pren amb regularitat des de fa segles, i per als anglesos és gairebé tan sagrat a mitja tarda com el te de les cinc. L’invent consisteix en una recepta única -que no desvirtua l’original- i molt equilibrada. “Hi poso poc de tot, margarina en lloc de mantega i… no, millor no ho diguis”.

Conec el Carles i sé que les coses no li surten perquè sí. És un pencaire, i sap escoltar i atendre les demandes dels clients. Fa els millors bagels de Barcelona i el mateix diria dels english muffins si no fos perquè ara per ara no té competència: només aquí s’elaboren a la planxa de manera artesanal. “Molts que vénen i els descobreixen es pensen que són panets, però els proven i tornen”. També n’ofereix farcits, per a un piscolabis o un dinar lleuger, i, segons demanda, en ven amb farina d’espelta ecològica. “M’agrada innovar”, em diu. I sense esforç aconsegueixo treure-li que ja treballa en un nou producte. Tot i que m’ha faltat tastar-lo, l’he vist i us dic jo que el paio, novament, l’ha clavat ©BcnSingular  

Be My Bagel, c.Planeta 37. Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Filo (El Vaso de Oro)

dilluns, 1/09/2014

Barceloneta (Ruta 1. Eixample de la Barceloneta)

 

Cervesa amb majúscules

 Fotos: ©Montse García

Probablement és la cervesa més ben tirada, que se serveix només quan ha desprès ja part del CO2 que conté, i dins d’un got que els cambrers d’El Vaso de Oro mantenen pacientment sota el brollador abans de reomplir-lo i lliurar-lo al client. El següent pas és degustar-la i comprovar la perfecció de la barreja: llúpol, malt, aigua i llevat, amb el punt just d’amargor, i petits matisos de flors i mel. Atès que la beguda no és barata, recomano esmerçar una mica de temps en el vas, més llarg que una flauta i que algú va batejar com a filharmònica (abreujat: filo). L’autor del disseny és el Gabriel Fort, amo d’aquesta cerveseria històrica amb la qual vaig inaugurar el blog i que des de fa uns anys ha creat noves varietats artesanals i sense additius sota una marca que du el segell de la família. Aquí dins, però, passen desapercebudes. El que s’hi promou és la cultura de la canya, de la cervesa a pressió, que no para de rajar: una mena de simfonia interpretada al compàs pels empleats i que esdevé tot un espectacle per a la vista i l’oïda, i, sobretot, per al paladar ©BcnSingular

Filo (o Filharmònica). Preu: 3,5 € + IVA

Cerveseria El Vaso de Oro (c.Balboa 6). Tel. 93.319.30.98

Parada 1 de la ruta 34 (Eixample de la Barceloneta)

Mercat de Sants

dimecres, 14/05/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Sants)

 

Superestrena

Foto: Sílvia Carbonell

 

La Petita Galícia

dimecres, 7/05/2014

Sants (Ruta 1. L’Olivera Rodona)

 

Els supervivents do norte

 

Foneries, magatzems de ferralla i algun mas escampat era el paisatge que envoltava la vetusta estació de Sants quan molts immigrants gallecs -la majoria, procedents de Lugo- van decidir regentar negocis a finals dels seixanta a prop d’aquell baixador. No era casualitat la tria: en un tres i no res les tavernes s’omplien de maquinistes i interventors, i algunes, com l’O Rincon da Terra (Comtes de Bell-lloc 51), continuen omplint-se ara. Usuaris del tren hi dinen amb presses, mirant constantment l’hora no sigui que se’ls escapi l’AVE. Em consta, però, que aquest pas fugaç pel restaurant queda en la memòria de molts, que hi tornen. “Prova el pop”, m’aconsella la Celsa Moreiras, “i et fem també un xoriço”. No em penediré gens d’haver-me fet el mut: després del tiberi, tot seran floretes.

La Celsa té la sort de tenir el local ben situat i la virtut de ser molt atenta. Un paisà seu, el propietari del Bar Espejo (Santa Caterina 53), ni una cosa ni l’altra, i no em sorprendria que l’establiment seguís els passos dels que en els darrers temps han passat a millor vida -com A nosa casa (Guitard 41), en traspàs- o bé s’han transformat, com Can Ubaldo (Robrenyo 74-76), on el cocido i el lacón  no han desaparegut de la carta si bé és més recomanable demanar-se un cuscús. Altres, com el Mesón de Vaz (Vallespir 13), se’ls han quedat en propietat els xinesos o aquests han passat a ser-ne els llogaters. Cap d’ells, per cert, no s’esmerça a posar-hi un rètol nou: “Per què canviar-lo?, és només un nom!”, m’adverteix l’encarregat del Mesón de Galicia “Especialidades en carnes gallegas” (Nicaragua 60). L’home, d’origen asiàtic, admet que el bistec no és precisament el fort de la cuinera.

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Aquests canvis motivats per la crisi i jubilacions de ben segur merescudes no han alterat del tot el panorama. Casa Martelo (Numància 12), oberta fa set anys pel corunyès José Martelo, serveix menús sense parar entre les dues del migdia i les quatre de la tarda, seguint la filosofia dels seus antecessors, que es resumeix en una frase: “Hay que estar por la faena”. Els gallecs que van emigrar a Barcelona, assegura, han estat sempre gent molt pencaire. “Però els seus fills, nascuts aquí, no tant”. Potser es tracta d’una excepció, però l’he trobada.

L’Alejandro Lolo, amb tan sols 22 anys, ha heretat al barri un petit imperi de bars i restaurants i no pensa defraudar el pare. “Una feina molt sacrificada? Als 17 ell treballava 18 hores. No em puc queixar”. Avui, Tres Vilas (Berlín 22) és un lloc molt freqüentat per oficinistes i per nostàlgics de la oreja hervida. I un exemple que la part alta de Sants seguirà sent territori galaic-català mentre hi triomfi el pulpo con cachelos i la tarta de Santiago regada amb un vi de licor Regueiro ©BcnSingular

 

La Petita Galícia de Sants (pg.Sant Antoni-av.Josep Tarradellas-c.Berlin-c.Alcolea)

Xocolateria Fargas

diumenge, 4/05/2014

Gòtic (Ruta 2. Pi)

 

Crònica d’una mort anunciada

“Hi havia una vegada la xocolateria Fargas, la més antiga de la ciutat, d’encant innegable, amb retolació i mobiliari clàssics, i productes amb molta anomenada. Però la cantonada on s’ubicava era tant o més llaminera que tots aquells bombons i caramels farcits junts. Un 31 de desembre va abaixar la persiana, sense que cap governant tractés de posar-hi remei”. Aquest epitafi, escrit amb més de set mesos d’antelació, només serveix perquè jo tregui d’alguna manera la ràbia. Tot està decidit i ja no hi ha res a fer.

Setmanes abans que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la suspensió, durant un any, de llicències d’obres en establiments emblemàtics, el plenari de l’Ajuntament aprovava el projecte promogut per Casacuberta Villamil que permetrà destinar la finca sencera a fer-hi apartaments turístics i unes galeries quan s’obri de nou la veda. Aquesta reforma integral de l’edifici suposa la defunció dels comerços històrics situats als baixos. Quan hi pensa, la Teresa Torras s’emociona. Fa 40 anys va coincidir amb l’afillada del senyor Fargas i última representant de la nissaga. “Necessitaven una persona i la meva tieta, que era una gran clienta, em va recomanar. Vaig començar amb mal peu: a l’accedir per primer cop a la botiga, vaig ensopegar i per poc que no caic a la falda de la mestressa”.

 

 

 

Els turistes, desconeixedors de l’atemptat que està a punt de produir-se, entren encuriosits i sempre acaben sortint-ne amb una bosseta de paper plena de catàniestoffes o gelatines de fruita confitada. Els més habituals no deixen escapar l’oportunitat d’endur-se llengües de gat o l’especialitat de la casa, la xocolata elaborada artesanalment en un molí de pedra, seguint la fórmula secreta de Josep Fargas, qui va heretar un negoci iniciat el 1827 o fins i tot abans.

Per aquí han passat un munt d’enamorats del cacau. “Jo en sóc la primera addicta”, em diu la Teresa, i la segueix un dissenyador de moda que feia expressament escala a Barcelona per poder comprar trufes gelades cada cop que havia de viatjar a Milà des de les Canàries, on vivia. “Per cert, vols una xocolatina?”. La pregunta no m’agafa per sorpresa perquè ja l’ha formulada a altres visitants afortunats, com la parella russa que s’entreté fent-se un “selfie” amb la dependenta de fons. “Sé que és un sacrilegi -li responc-. Però t’importaria si fos blanca?” ©BcnSingular

1.Xocolateria Fargas, c.Pi 16. Tel. 93.302.03.43
Obert de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h, i dissabtes, de 10 a 20h

Cafè gelat de la casa (Tast & Cafè)

dijous, 10/04/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Pedralbes)

 

De la menta a la llimona

 

“No hi ha forma humana de treure-ho”. El Josep es refereix als aparells compressors d’aire condicionat, instal·lats fa dècades a l’exterior, ocupant part de la vorera, i ben dissimulats. Aquesta entrada que sobresurt de la façana no passava, en canvi, inapercebuda entre el veïnat, ni tampoc el verd botella del restaurant que acollia, A la Menta; després, i durant poc temps, Ciao Menta; i que ara afronta una nova etapa, repintat de color crema. Dos excambrers del Bar Dole s’han posat al capdavant del negoci i ofereixen plats senzills i casolans per dinar i una varietat d’entrepans i truites, a més de croissants de la pastisseria Sacha del veí Sarrià. Però allò que sobretot distingeix l’establiment refundat pel Josep Simón i el Jordi Vidal és el cafè: vellutat, aromàtic, que no deixa regust amarg i “que no trobaràs enlloc a uns quilòmetres a la rodona”.

 

 

Tampoc una de les opcions més refrescants, que sí que es pren molt al Llevant valencià: el cafè gelat. La beguda, encara calenta, s’aboca a una gerra i es deixa macerar cada matí a la nevera amb sucre i pell de llimona. Avui forma part d’una llista d’especialitats virtual que es transmet boca-orella i que també inclou el cafè suau, típic a les terres de l’Ebre. Tast & Cafè, obert aquest abril, ha recuperat la barra, desapareguda fa anys, i es disposa a recuperar tambe la clientela a la qual els anteriors amos del local no van saber cuidar. El cafè gelat a la llimona és una bona carta de presentació, però més ho són les ganes posades i el magnífic tracte dispensat ©BcnSingular

 

Tast & Cafè, pg.Manuel Girona 50.

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 h i dissabtes de 7 a 14 h

Forn Belmonte

dilluns, 17/03/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Sant Antoni)

 

Per quaresma, absteniu-vos