Arxiu del mes: febrer 2011

Cuina de l’Annapurna sota la protecció de Shiva

dilluns, 28/02/2011

Namaskar Nepal, un restaurant asiàtic de Gràcia que comença a agafar volada


 

“Jo faig cuina casolana”. En Tilak Karki tira de cunyat. Ell i en Rajerdra són l’ànima d’aquest restaurant nepalès obert el 2009, molt familiar, i que no decep si s’accepta tal com és: un local sense pretensions, que no obtindrà mai un premi d’interiorisme però que ens aporta prou pistes sobre l’origen del menjar que aviat tindrem sobre la taula. Custodiats en tot moment pel déu Shiva i el seu fill Ganesh, tindrem el mateix dilema de sempre quan en un restaurant asiàtic ens porten la carta: haver de triar entre una llista llarga de propostes. Solució: demanar-ho tot.

 

NEPALI.  023.JPGNEPALI.  017.JPGNEPALI.  027.JPG

 

Mentre en Rajerdra prepara el menú degustació a compartir entre dos, un Tilak poc enfeinat ens explica que prové de Pokhara, la tercera ciutat més important del Nepal, pròxima a l’Annapurna. Que després de dos mesos incerts buscant feina a Frankfurt va optar per Barcelona, on resideix des del 2003 (la dona i els seus dos fills s’hi van sumar mesos més tard). I que com ell, darrerament s’han establert aquí molts altres nepalesos, un dels col·lectius d’immigrants que més ha crescut: el 2001 eren una quinzena; avui, uns 1300.

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

En Tilak no ens aclareix com es guanyava la vida. Però és ara que en gaudeix. Jo també vaig per bon camí: samosa, cuixa de pollastre rostit al tandoori (kukhura ko tandoori), un excel·lent xai al forn masala condimentat amb 32 espècies (khasi tikka masala)… i tot, molt suau. “És el que ens diferencia de la cuina índia. A nosaltres no ens agrada el picant”. Ho certifico un cop acabats els cigrons amb salsa de coco i un batut de mango amb la mida justa per no embafar. Surto satisfet, i convençut que, en vista de com he deixat de nets els plats, rebré la benedicció de Shiva, però no la d’aquest ésser amb trompa que potser hauria agraït poder escurar-ne les restes.

 

Fotos: Montse García

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Namaskar Nepal, c.d’Hipòlit Lázaro 34 (Camp d’en Grassot)

 

 

 

Barriada: Can Romans

Per què LA Sagrera? I per què no LES Glòries?

divendres, 25/02/2011

(Pòst-its Sagrera)

No acabo d’entendre la decisió presa per l’Autoritat del Transport Metropolità de canviar el nom de l’estació de metro de “Sagrera” per “La Sagrera”. Segons m’expliquen, no tenia sentit que continués denominant-se així, quan ara queda connectada amb la nova estació de Rodalies de “La Sagrera-Meridiana”, que sí que porta l’article. No fos cas, dic jo, que algú no les relacionés, es passés de parada i acabés baixant a (Las) Navas, (El) Clot o (Les) Glòries.

 

.

Per coherència, els responsables del suburbà haurien d’afegir el, la, els i les a moltes altres estacions (bé que ho van fer amb “El Carmel” o amb “El Maresme / Fòrum”). Un únic però: com que estem en època de retallades, es veu que s’ho han agafat al peu i de la lletra, i s’han dedicat a jugar al (re)corta y pega. Una solució matussera que, multiplicada per 20 o per 30, pot acabar convertint els indicadors de les parades en un pastitx comparable al d’una persiana envaïda per adhesius-anunci de manyans.

 

 

Un White Russian, si pot ser, a un quart de vuit

dimecres, 23/02/2011

(Pòst-its Sant Antoni)

La cocteleria 41º (des d’avui, -41º) ens ha deixat glaçats.

Haver de reservar per anar a prendre una copa?… no ho trobeu fort, per molt Ferran Adrià que sigui?

 

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Reciclatge al club de cites

dijous, 17/02/2011

(Pòst-its Parc de Montjuïc)


Entre la molta publicitat de caire sexual que reparteixen aquests dies a l’entrada del Mobile World Congress, m’ha caigut a les mans aquesta, un pèl rebregada d’origen. Com es pot observar, algú hi ha passat el típex.

 

Ocultant la paraula “Nadal” han aconseguit recuperar un anunci que semblava més aviat caducat. Tot val quan del que es tracta és de fer l’agost amb congressistes necessitats d’exercitar la seva joguina més preuada, a banda del mòbil. Ara bé, no vull saber com deuen tenir els llençols.

 

El ‘Tickets’ dels germans Adrià, a punt, a punt

dimarts , 15/02/2011

(Pòst-its Sant Antoni)


Ja falta menys perquè obri al Paral·lel el bar de tapes del nostre xef més universal. L’expectació va in crescendo, i augmenta també l’atrafegament dels qui hi treballen per tenir-ho tot disposat per al gran dia (se sap que serà al març i poc més). Nosaltres avui hi hem entrat. “Una foto”, m’han advertit. I no he dubtat ni un moment: la barra gaudiniana és el que més es mereixia sortir en la instantània.

 

 

Semàfors del país de Liliput

dimecres, 9/02/2011

(Pòst-its El Parc i la Llacuna)


Ja s’estan començant a instal·lar els nous models de semàfor per als usuaris de la bici. Els dispositius incorporen llums LED, no s’espatllen (toquem fusta) en cas de tempesta, i tenen el mateix disseny que els semàfors col·locats per l’Ajuntament ara fa un any, però en versió extra small.

 

.

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Despropòsits a la planta cinquena

dimarts , 8/02/2011

(Pòst-its Rambla de Catalunya)

Només sis números separen les dues finques. Formen part d’un mateix tram de la Rambla de Catalunya caigut en desgràcia fa més de cinquanta anys, quan el franquisme va obrir la veda autoritzant els propietaris a cometre aquests excessos.

 

IMG_1900.JPG

 

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

El vídeo Beta… aquí, no

dimarts , 8/02/2011

(Pòst-its Navas)

Han aparegut etiquetes com aquesta als contenidors de brossa orgànica. Perquè no hi hagi dubtes.

Un cantant amb molta tirada

diumenge, 6/02/2011

(Pòst-its Sant Antoni)


Per si no ho havia deixat prou clar tan cartell junt, avui i demà actua a Barcelona Kader Japoni.

 

 

El restaurant més new yorker

dimecres, 2/02/2011

Obre a Sant Gervasi-Galvany Meatpacking Bistro, una aposta segura


Això és imparable. La connexió Bcn-Nyc no s’atura i ens regala aquesta vegada una cafeteria-restaurant a la travessera de Gràcia: Meatpacking Bistro. Està dividida en dos espais: The Cafe, més adequat per menjar de manera informal un sandvitx, uns nachos o una amanida d’estil ianqui, i un segon indret que canvia en funció de l’hora del dia, ja que s’hi pot esmorzar, dinar o sopar sense presses, i prendre un còctel ben avançada la nit. L’horari de la cuina ho diu tot: de 9h a 3h (amb l’única excepció dels diumenges, oberta d’11h a 17h). I no hi podien faltar les hamburgueses, servides amb pa de coca i condimentades amb una vinagreta de tomàquet molt gustosa.

La resta de la carta ens trasllada per moments al Deep South (BBQ Ribs, Mac&Cheese), a Texas (Best in Town Steak) o a Maryland (Crab Cake). Però freguem-nos els ulls: estem a Sant Gervasi. I això que el local, diàfan gràcies als grans finestrals, té moltes similituds amb els que es troben a Bleecker Street, al West Village, o a qualsevol altre dels barris de moda de la ciutat dels gratacels: Williamsburg, Park Slope, Nolita… o el Meatpacking District.

Meatpacking Bistro, travessera de Gràcia 50-52 (Sant Gervasi-Galvany)