‘El meu avi va anar a Cuba?’

Jardins elevats i fantasmes amb passat mariner dins el recinte de les Reials Drassanes

Fotos: Montse García

“No sabem res”. Bé, sí, matisa. “En sabem coses, però tenim un cacau de nassos”. L’Enric Garcia porta gairebé quinze anys treballant a les Drassanes, un edifici, comenta, que “està ple de fantasmes” i del qual cada dia en descobreix quelcom nou. “Com veus, estem d’obres”. La reforma integral del Museu Marítim probablement permetrà aprofundir sobre aquest recinte, que un dia ens sorprèn amb una paret del segle XVI que fins ara no s’havia aconseguit datar, i que un altre dia potser ens confirmarà les intencions de Pere IV, de qui es diu que volia aixecar-hi en aquest mateix emplaçament un palau on allotjar-se.

Avui, i mentre no s’acabin els treballs, les Drassanes estan i estaran de potes enlaire. L’atmosfera és la mateixa que a Los crímenes del museo de cera, però confiem que cap de les peces embalades oculti un ésser descerebrat.

 

 

 

 

 

 

 

Un dels espais que, en canvi, es manté intacte és la Sala del Marquès de Comillas. Des d’aquí arrenca una breu visita personalitzada per les entranyes d’aquesta joia medieval, que em durà a conèixer la casa del Governador, actualment un taller de restauració; i ja amb el cel com a únic sostre, els Jardins del Baluard. És aquest un dels llocs més desconcertants i alhora més màgics de tota la fortificació. Llàstima que estigui tancat al públic, i que només s’obri en comptadíssimes ocasions. S’ubica sobre l’actual narcosala, dècades enrere un punt de recollida de mariners borratxos. I s’hi accedeix des de la plaça de la Blanquerna, que no convida precisament a estar-s’hi estona.

A dalt, tot canvia. El parc, molt ben cuidat, s’estira fins gairebé a l’alçada del Portal de Santa Madrona, i ressegueix l’únic tram de muralla medieval que continua dempeus a la ciutat. No es descarta, en un futur, allargar-lo encara més i convertir-lo en una espècie de camí de ronda que es planti davant mateix del Passeig de Josep Carner, a les portes, doncs, del Moll de Barcelona.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’Enric m’ensenya, per acabar, el Centre d’Informació Marítima que ell dirigeix. Inclou una biblioteca, un fons cartogràfic i arxius amb imatges i documents que qualsevol persona interessada pot consultar i que s’han anat engrandint gràcies a les aportacions de particulars. “De vegades em ve gent que busca notícies sobre algun avantpassat. ‘El meu avi va anar a Cuba?’ i preguntes per l’estil. Solen ser immigrants, a la recerca d’algun indici que els pugui facilitar obtenir la nacionalització”. Curiós. Altres vénen, suposo, pel catàleg de llibres: enciclopèdies de dret marítim, manuals de navegació, informes sobre els peixos de Torredembarra o la pesca a Menorca, i novel·les com ‘La catedral del mar’ o ‘Moby Dick’.

Som a tocar de la Sala d’Art Popular, sota les arcades de la qual les hores de feina passen més depressa. “Ho reconec: sóc un privilegiat absolut”, admet l’Enric. “M’apassiona la història marítima, sempre m’ha interessat. I aquí em veus: treballant a les Reials Drassanes. Es pot demanar més?”

 

Reials Drassanes de Barcelona. Av.Drassanes s/n (Raval) – Arxius, col·leccions i biblioteca. De dilluns a divendres, de 10h a 14h. I dimarts, també, de 14h a 19h

Barriada: Raval de Drassanes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús