Arxiu del mes: maig 2011

No diguis “que maco”, digues “kawai”

dimarts , 31/05/2011

Pika Pika, una botiga de regals coreans on val la pena gratar-se la butxaca

L’Alícia no tenia cap intenció d’obrir una botiga. A ella el que li tira és la pintura. Mentre estudiava a la Massana va sortir-li l’oportunitat de viatjar a Corea. Des d’aleshores hi ha tornat cinc cops més. “Vaig quedar fascinada amb tots els productes petits, sofisticats i cridaners que fan. Primer em limitava a comprar-ne per als amics, fins que se’m va acudir que jo també podia vendre’ls”.

 

 

 

 

 

 

Així va néixer Pika Pika, “purpurina” en japonès. La tenda, un pèl amagada, és una barreja de moltes coses. Però per sobre de tot, un homenatge als objectes d’estètica kawai, des d’animalons innocents a personatges d’historietes manga o de dibuixos animats del país nipó. També hi trobarem articles que criden molt l’atenció: és el cas d’uns telèfons amb forma de llauna de beguda coreana, uns llums-peixera plens de meduses o un kit bàsic per iniciar-se en l’art de la papiroflèxia (origami).

 

 

A tot això cal sumar-hi les samarretes dissenyades per la mateixa Alícia, que no descarta crear una marca de roba, i moltes altres peces decoratives fetes a mà. N’hi ha que podríeu acabar ideant-les vosaltres, si us apunteu a alguns dels tallers que ofereixen: en fan d’amigurumi, el ganxet del segle XXI, d’art floral (kirei), de manicura oriental i d’angel clay, una massa blanca que s’utilitza per crear figures en miniatura. És un exemple més d’aquesta moda del do it yourself que arrasa a mig món i que aquí segueixen al peu de la lletra.

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pika Pika, c.Llibertat 2 (Vila de Gràcia).

Per inscriure’s als cursos: escriure a thepikapikashop@gmail.com o trucar al 93.178.10.60

Barriada: Els Vapors-Poble Romaní

Un volcà de sabors a la Barceloneta

dijous, 26/05/2011

Arancino, productes sicilians per endur-se ràpid a la boca

Ens quedava Sicília. Amb les pizzes napolitanes, les piadines de la Romagna i la pasta al dente potser crèiem saber-ho ja tot de la cuina italiana. Estàvem molt equivocats, com m’ha fet veure avui l’Egidia Latona, l’alma mater d’aquesta botiga minúscula del passeig de Joan de Borbó oberta fa dos mesos i que ofereix especialitats dolces i salades per emportar, arribades directament d’Itàlia.

 

El cannolo, una neula cruixent farcida amb ricotta d’ovella, n’és el producte estrella. Us confirmo que omple. Per això mateix els minis a un euro són una bona alternativa. Tant que desapareixen de la vitrina en un tres i no res. També ens tempten la cassata (pa de pessic esponjós, crema de formatge, massapà i xocolata amarga), i els raviolini amb mel i canyella, però la sensatesa s’ha acabat imposant. Demà, amb l’estómac buit, vindran més de gust.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Som gent de mar, venim d’una illa”. L’Egidia i el seu marit Davide estan per aquesta raó encantats de viure a la Barceloneta. Aquí, però, no hi ha volcans. “El nostre poble, Nicosia, es troba a només 50 quilòmetres de l’Etna”. Ara m’explico perquè els arangino tenen aquesta forma piramidal. No tots. Els de Palermo, rodons, també hi són representats. Contenen arròs i n’hi ha de sis varietats, fins i tot de marisc. “Aquest és una invenció nostra, però agrada perquè té un sabor semblant a la paella”. Res: heu de triar el de carn (ragù), que és el típic.

 

Arancino Sapore di Sicilia. Pg.Joan de Borbó 12 (Barceloneta)

Barriada: Sant Miquel del Port

Hem trobat el millor guacamole

diumenge, 15/05/2011

La Cantinita de la Coronela: ceviches, tacos i chamoyada al barri de la Ribera

Tota una sorpresa, aquesta versió un punt menys posada del restaurant La Coronela i situada també al carrer del Consolat de Mar. Aquí la singularitat radica en una carta 100% mexicana, que no admet succedanis. El guacamole amb totopos m’ha semblat excepcional. I acompanyat d’una chamoyada, ja no diguem. Aquest còctel sense alcohol es prepara amb una salsa, el chamoy, feta amb fruites i un bri de chile. “Prova’l, és picoso però t’agradarà”. Gràcies, Deyanira.

La Deya sap molt bé on ens porta. Amb el seu marit Marçal ha freqüentat vàries vegades La Cantinita de la Coronela, i si una mexicana com ella, que a més és una excel·lent cuinera, diu d’anar-hi, alguna cosa bona tindrà.

xxx

 

 

És diumenge, i els tacos al pastor, amb un toc de pinya, i els de suadero, van a un euro. El ceviche Vuelve a la vida, amb pop macerat i gambetes, surt més car, però no ens farà sortir de pobres. I l’invent final, un milfulles farcit de cajeta (dulce de leche) ens deixarà ben tips, si no ho estàvem ja. “Hi tornem un dijous?”, ens pregunta la Deya. “És el dia de la setmana que cuinen pozole, un plat molt típic i boníssim”. No seré jo qui digui que no.

 

 

La Cantinita de la Coronela, c.Consolat de Mar, 15 (Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera)

 

Barriada: Santa Maria del Mar

L’estadi on Romerito tampoc no hauria triomfat

divendres, 13/05/2011

El barri de Les Corts recorda d’una manera insulsa l’antiga “Catedral del futbol”


xxx

 

 

 

 

 

 

 


 

Una trista placa col·locada el 1974 a la façana del bloc de pisos de Numància amb Travessera, és, avui, l’únic recordatori que dóna fe que allà mateix s’hi erigia el camp de les Corts. A més, ha de compartir protagonisme amb un rètol de l’establiment del costat que em pregunto si no hauria pogut situar-se almenys a un pam de distància.

Dins el bar sí que han tingut, en canvi, el detall de penjar-hi un quadre que mostra com era l’antic estadi del Barça quan el barri encara era eminentment industrial. De fet, s’hi pot veure la bòbila de la fàbrica de teules Perelló-Macians (actual Plaça de les Corts), i s’intueixen també algunes cases de Les Corts Noves, que ara quedarien completament tapades per l’edifici -lleig però fotogènic- conegut popularment com La Colmena (El Rusc).

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

Amb la intenció, suposo, d’evocar millor la vinculació d’aquesta zona amb el Barça de les cinc copes, l’Ajuntament va decidir incloure al nomenclàtor de carrers de Les Corts qui havia estat la gran figura dels blaugrana durant els 50: Ladislao Kubala.

Igualment s’ha d’aplaudir que es mirés de buscar un indret proper al camp de futbol que el va veure triomfar. Però haver optat al final pel carreró de la foto de sota (així consta en el mapa interactiu de bcn.cat, per bé que enlloc més) és, perdoneu-me, per riure-se’n.

 

El passatge de Kubala, emplaçat on hi havia hagut una de les dues porteries, s’utilitza únicament com a entrada i sortida de vehicles d’un aparcament privat (el de la finca on precisament Kubala, ja retirat, residia). Ni tan sols Romerito es mereix un reconeixement tan indigne.

 

Camp de les Corts del F.C.Barcelona. Entre els carrers del Marquès de Sentmenat i Numància, i la Travessera de les Corts

Barriada: Can Novell-Camp de les Corts

El festí que es va perdre Dràcula

dimecres, 11/05/2011

Romania Product, una casa de queviures típics del país dels Carpats

 

La Irina i la seva mare Nitescu m’adverteixen: “només hi vénen romanesos”. Doncs aquí em teniu: disposat a provar el vi de Murfatlar, els embotits fumats i la branza de burduf, un formatge mig de vaca mig d’ovella que m’avisen que té un gust fort. La botiga és petita, si fa no fa com la que tenien enfront de la Monumental, però si un romanès no hi trobarà a faltar res, menys encara nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Parizer o mortadel·la parisina l’he trobat exquisida. I també la nata. “És especial”, em diu la Nitescu. M’ho crec, perquè a mi no m’agrada la nata. Les conserves les deixo per a un altre dia. També un dolç anomenat halva i molt semblant al turró, que no m’acaba de temptar prou. “A Romania necessitem calories perquè sol fer-hi molt fred. Vosaltres no en necessiteu tantes”. D’aquesta manera em justifiquen que els clients siguin majoritàriament transsilvans enyorats de la seva cuina, en lloc de ser-ho els veïns del barri de Sant Antoni. Però donem temps al temps.

 

Romania Product, c.Vilamarí 28 (Sant Antoni)

Barriada: Mistral

L’altra font de Canaletes

diumenge, 8/05/2011

 

 

Els veïns de la França Xica, al Poble-sec, han trobat la manera de celebrar les victòries del Barça sense aglomeracions. No em consta que la festa degenerés aquí en incidents, però em temo que l’invent no acabarà de convèncer les autoritats policials: mancant com manquen mossos, només faltaria haver-ne de desplegar a la França Xica!

L’últim enllustrador de sabates

diumenge, 1/05/2011

‘Cristòfor Colom’ manté viva una professió en vies d’extinció

Passen els anys i Víctor Raúl Ramón Nuñez continua fent mèrits per convertir-se, si no ho és ja, en el personatge viu més popular de La Rambla. A principis dels noranta va recuperar un ofici que semblava perdut -i que ja havia exercit dècades enrere pels carrers de la seva Lima natal- i n’abandonava un altre que s’estava posant molt de moda: fer d’estàtua humana.

xxx

 

 

 

Encara avui hi ha quioscos que venen cartells on apareix aquest home honrat disfressat de Cristòfor Colom. La seva història de vida us l’explicarà amb molt de gust: ha estat sindicalista, venedor ambulant, taxista i restaurador al Perú, xofer a Tel Aviv, i aquí a Barcelona, obrer de la construcció i també escombriaire. A canvi d’escoltar-lo, presumireu de sabates.