Arxiu del mes: setembre 2011

La fauna de la Monumental

dilluns, 26/09/2011

fauna f ZOOL 1 Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.

Fotos: Montse García

x

x

 

xxxxxxxxxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

 x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

xxxxxxxxx

 

xxxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxx xxx

I els dilluns, caldo de “menestrón”

dissabte, 24/09/2011

Sancocho de pescado, el plat estrella dels divendres al restaurant equatorià Bella Terra

Fotos: Montse García

 

“La meva mare seria capaç de vendre’t pedres, i sense enganyar-te. És una dona increïble”. L’Eloy, el seu fill, li agraeix que ensumés que aquí hi havia negoci. “Cuidava avis i se’n va fartar. Quan va descobrir aquest bar, que estava molt deixat, els va fer una proposta als amos: ella prepararia menjars latinos i a canvi s’enduria només una petita part dels beneficis. Com que no tenien res a perdre, van acceptar”. Avui encara ho celebren. I d’això ja fa gairebé deu anys.

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El restaurant Bella Terra funciona. No m’estranya, veient les promocions que fan de dilluns a divendres. Un plat combinat surt per 5,5 euros i la beguda no es cobra. “Sé d’altres llocs equatorians fins i tot més barats, però ni posen tanta quantitat ni la qualitat del producte és tan bona. La gent, quan demana un sancocho, hi vol veure chicha i notar el cacauet. Ara entens per què heu hagut de fer cua?”. No m’ha importat; així he tingut temps de repassar totes les excel·lències culinàries del país: moros de lentejas, chaulafán, caldo de pata o de torrejas, chupe de pescado, guatita, lengua guisada, caldo de menestrón

 

 

L’Eloy canvia cada dia els menús, també a un preu molt assequible, però no en serveix a la terrassa de fora ni als seients d’estil ianqui de dintre. “Vam adonar-nos que per tenir a tothom content, hauríem hagut de contractar més personal. Vam optar per una cosa diferent: reduir taules i col·locar els clients a prop de la cuina”. En veritat, la sala on dinem no és la bomba. Però ho salva l’ambientàs, i, insisteixo, aquest sancocho de tonyina digne dels millors restaurants llatinoamericans.

 

 

 

 

 

 

.

 

 

“Ens vénen paisanos de tot el món”. És dir-ho i escoltar de cop dues parelles parlar en francès. Els miro i per les seves faccions juraria que són equatorians. “Turistes francesos”, em confirma l’Eloy. “Però d’origen equatorià”, puntualitza. Quan crec que no em tornaré a deixar sorprendre, em mostra unes postres a 5 euros que si sóc llaminer, diu, m’encantaran. El dulce de tres leches està ideat per endur-se’l a casa. I compartir-lo. Li faig cas i me l’emporto, però em sembla que no seguiré els seus consells al peu de la lletra.

 

Restaurant Bella Terra, c.Padilla 177 (Fort Pienc). Tel. 693.956.736

Menús a 8 euros, beguda inclosa, de dilluns a divendres. Obert tots els dies, de 12h a 1h.

Barriada: Monumental

Glops de felicitat a l’Eixample més “cool”

dissabte, 17/09/2011

Cosmo, una cafeteria i galeria d’art idònia per passar-hi una tarda sencera

Fotos: Montse García

 

Hi ha cafeteries, i cafeteries. Però només en aquesta aconseguireu tocar les estrelles. El bar Cosmo no ha celebrat encara els dos anys de vida, i ja ens té el cor robat. El nostre i el de tants veïns i passavolants atrets pel blanc de les seves parets i pels colors llampants de les seves obres d’art.

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxx

x

Els artífexs d’aquest local sorprenent són una parella ben curiosa. Ella, la Regina, és mexicana; ell, el Thomas, danès. No s’ho van pensar dues vegades, o potser sí, però el cert és que, avui, el Cosmo és el resultat d’allò que l’un i l’altre havien anhelat.

“No voldríem que es perdés aquest sentiment de familiaritat amb els clients, perquè és precisament aquest bon rotllo el que ens ha dut fins aquí”, em comenta la Regina. “El dia que ja no ens vinguin a deixar claus o maletes, serà que alguna cosa falla”. No ho sé, suposo que sempre ens quedarien els sucs, l’especialitat de la casa. El de taronja, pastanaga, poma i gingebre és exquisit.

El desig futur de la Regina i el Thomas és potenciar l’espai reservat per a exposicions d’autors no consagrats. “Volem pensar que podrem acabar vivint de la galeria, i no dels cafès com fins ara. Però ens temem que no serà fàcil: la gent d’aquí no gasta en art si el firmen desconeguts. Això no passa als nostres països”.

x

xxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

x

Abandono el Cosmo però a mi no m’abandona la felicitat. Aquest primer tast d’Enric Granados és un edèn per on no hi passen cotxes. I pel que fa a la resta de trams, en res s’assemblen ja al carrer lleig i gris que, durant molts anys, els residents de les cases que donen a Balmes van utilitzar com a traster i aparcament improvisat.

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Cosmo, c.Enric Granados, 3 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.453.70.07

De dilluns a dijous, de 8.30h a 22h. Divendres i dissabtes, de 12h a 22h. Diumenges, de 14h a 22h.

Barriada: Universitat

Vistes en construcció

dilluns, 12/09/2011

El districte tecnològic, des de l‘Hotel Silken Diagonal

x

Si hi ha un barri a Barcelona en permanent transformació, aquest és el Poblenou de la innovació, de les indústries netes i de les icones arquitectòniques. Són canvis que agradaran més o menys, però no em negareu que el 22@ està ben viu (ho està Diagonal Mar?). Moltes empreses s’hi han continuat instal·lant malgrat la crisi. S’hi ha aixecat un museu, una universitat i darrerament també han aconseguit fer-hi fortuna uns quants hotels amb vistes.

x

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx

 

 

 

 

Un d’aquests és el Piano, l’edifici més proper a la Torre Agbar, que va ser dissenyat per Juli Capella, i que disposa d’una terrassa-mirador apte per a miops, si del que es tracta és de buscar el famós pintallavis. També en primer terme, les seus del Disseny Hub (a mig construir) i de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

 

 

x

Una treballadora del Silken Diagonal que toca totes les tecles, menys les de la façana, m’informa que puc utilitzar la piscina, sempre que consumeixi, tot i no estar allotjat a l’hotel. Una pena, no duc banyador. “Vostè mateix”. La resposta, que no m’esperava, em desconcerta una mica. “Un altre dia”, acabo dient-li, “que tampoc no porto tovallola”.

 

xxxxx

 

 

 

 

 

xx

 

Terrassa de l’Hotel Silken Diagonal, av.Diagonal 205 (La Llacuna del Poblenou)

Horari (només durant la temporada estival): de 9h a 2h. Piscina, de 9h a 19h. Bar, de 12h a 2h.

Barriada: Glòries-Ca l’Aranyó

No tot és el que sembla a l’antic Portal dels Orbs

dimarts , 6/09/2011

El Jardí de l’Àngel, trompe-l’oeils fets amb bon gust darrere l’Hotel Catalonia Albinoni

 

Després de la marxa, sentida per a molts, de l’Hogar Extremeño, difícilment ens podíem imaginar que assistiríem al naixement d’un nou espai, gairebé tan idíl·lic com aquell, situat a la mateixa avinguda. El Portal de l’Àngel, des de fa anys el carrer amb més trànsit de persones i vises, ho és també de la calma, per poc creïble que sembli.

 

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot té una explicació. Per encàrrec de l’Hotel Catalonia Albinoni, el muralista Carles Arola, que ja s’havia lluït a Tarragona amb l’enganyatall de la plaça dels Sedassos, ha contribuït, amb els seus trompe-l’oeils, a dignificar les mitgeres d’un interior d’illa reconvertit ara en jardí-restaurant, i amb una piscina exclusiva per als hostes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’experiència és un grau, però això no treu que, en el moment de retirar les bastides, sempre es tingui un cert neguit: haurà quedat bé? “Pintant un quadre pots fer dues passes enrere per tenir una visió global de l’obra. Aquí no, si no vols estimbar-te”. Arola també m’explica que en l’ofici són quatre gats. “Cada drogueria que tanca és un drama. Costa trobar els materials, la calç i els pigments tradicionals, i d’aquesta manera no crec que surti massa gent amb ganes de dedicar-s’hi”.

Almenys, parets no en falten. I les que duen la firma d’en Carles Arola, duen la firma… i el rostre d’en Carles Arola. En aquest cas, acompanyant l’àngel custodi que se li va aparèixer el 1398 a Sant Vicenç Ferrer quan aquest entrava a Barcelona per la porta on els cecs solien congregar-se. La cosa, em pregunto, va anar realment així, o tot plegat, també aquest indret, ho hem d’atribuir a un miratge?

 

 

TOP 1000 Barcelona singular

El Jardí de l’Àngel, av.del Portal de l’Àngel 17 (Gòtic). Entrada lliure.

Barriada: Santa Anna-Portal de l’Àngel