Arxiu del mes: octubre 2011

Els millors huevos rancheros

dijous, 27/10/2011

El restaurant Cantina Machito prepara com ningú aquesta contundent recepta mexicana

xxx

Emily Rivers. Amb aquest nom no hauria dit mai que és mexicana. Però vaja, tampoc no hauria dit mai que és arquitecta i, en canvi, firma obres que una clientela voraç i fidel s’encarrega cada dia de deconstruir sense vacil·lacions. Ella, com la Sol, tenen molt apamat això de cuinar huevos rancheros. Lluny del refinament amb què certs restaurants de moda presenten sovint aquest plat, Cantina Machito l’elabora de la manera tradicional.

Perquè ens entenguem, no estem parlant d’una recepta lleugera. “És el millor esmorzar possible quan tens ressaca”. Aquí, els ous fregits vénen acompanyats de frijoles, guacamole, nopales, formatge guaxaca i una salsa ranchera feta amb tomàquet, ceba, coriandre i chile. I no qualsevol chile. “Hem aconseguit que ens arribi chile serrano fresco. Si ja t’agradava com fèiem els huevos, prepara’t ara”. No cal demanar-se res més. Bé, sí, una margarita frozen. O sinó, la de la casa.

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

“A l’inici”, m’assegura l’Eva Consuegra, “la gent demanava pa perquè no sabia com menjar-se els ous. Els havíem d’explicar cada vegada que, per a nosaltres, el pa són les tortillas”. L’Eva és una de les responsables d’aquest local obert el 1998 i dels altres dos gestionats també per Casa Jaguar: Chido One i la tenda de productes Teicawey. La intenció és seguir creixent.

 

xxx

“Ens agradaria que tot el carrer de Torrijos acabés sent mexicà”. Em pregunto si ja hauran parlat amb els del Verdi Park per convertir-lo en una sala de concerts on convidar-hi grups de mariachis. Mentrestant, s’acontenten participant en els actes de celebració del Día de los Muertos. Demà mateix tindran enllestit l’altar amb ofrenes a les ànimes de la cultura p’urhépecha.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Cantina Machito, c.Torrijos 47 (Vila de Gràcia).

Horaris: tots els dies, de 13h a 16.30h, i de 19h a 0.30h. Tel. 93.217.34.14

Preu dels huevos rancheros: 12,5 euros

Cupcakes sense jet lag

dimecres, 12/10/2011

xx

“Has dit que vas a Nova York?… et faria res portar-me una cosa?”. Per demanar que no fos. I tot, per mitja dotzena de cupcakes. Ara, tres anys després, ja no cal que companys de feina com el Tomeu es molestin a dur-me aquestes magdalenes típicament ianquis de la botiga Crumbs del Bryant Park, o que la Montse, quan hi torni, procuri que les de l’Eleni’s del Chelsea Market arribin a Barcelona amb una mica de millor aspecte.

x

xxx

 

xxx

xxxxxxxxxxxxxx

xxx

L’últim descobriment a la ciutat ha estat aquesta botiga de la ronda del General Mitre, una delícia de local amb varietat de pastissos i pastissets, i on prendre un cafè no té sentit si no va acompanyat d’un cupcake. Els de vainilla i xocolata recoberts de gerds, cheese cream o mousse de dulce de leche hi són a totes hores. D’altres, amb trossos de maduixa confitada o lemon curd per sobre, podeu provar de fer-los en els cursos que periòdicament organitzen. L’espai, a més, segueix amb la tendència ja arrelada de presentar els cupcakes dins una atmosfera chic, gairebé de conte, per no desentonar amb aquestes recreacions ensucrades i de colors pastel que em fan parar boig.

xxx

xxx

Be Delight, rda.General Mitre 39 (Tres Torres). Tel. 93. 280.15.06

Horari: de dilluns a divendres, de 8h a 21h; dissabtes i diumenges, de 8h a 15h. Preu cupcakes: 2,5 euros.

Reserves cursos: hola@bedelight.es. Preu: 65 euros, màxim 8 persones.

En un llogaret de la Gàl·lia…

dimarts , 4/10/2011

El barri més progre de Barcelona resisteix amagat darrere el Turó de la Peira

Fotos: Montse García

x

“Ja podíem tenir una muntanya com aquella als nassos, que la llenya s’anava a buscar a Collserola”. Els primers 534 habitatges que es van aixecar a Can Peguera no enganyaven ningú: aquell seria un barri humil, de cases baixes i minúscules, amb cuina econòmica i un petit jardí a l’entrada. Se sumava, de fet, a altres promocions, algunes més singulars que altres, destinades a aixoplugar barraquistes i nouvinguts. Les penúries van ser moltes, però no van desembocar mai en actes de traïció envers el seu veí més apreciat: el Turó de la Peira. “Per a nosaltres, sempre ha estat intocable”.

xxx

xxx

xx

 

 

 

 

 

xxx

El Pep Ortiz, president de l’AV Can Peguera des de fa 37 anys, s’oblida conscientment dels orígens d’aquesta zona repleta de pinedes, amb les quals s’obtenia la resina que servia després per elaborar pega. De la “fàbrica” -una masia, de nom Can Peguera-, en queden només els fonaments, utilitzats en la construcció d’un edifici que avui fa companyia a l’església de Sant Francesc Xavier, d’inspiració colonial.

 Foto: M.P

 

“Som i serem un veïnat d’esquerres”. El Pep no parla per parlar. Part de la Columna de Durruti va sortir d’aquí. Les Cases Barates de Ramon Albó -així s’anomenaven- eren un niu de cenetistes i per això les represàlies van ser brutals. En l’actualitat, socialistes i ecosocialistes no tenen rival. “Ara hi posarem un reformatori per a joves”. L’enèsim equipament que altres barris rebutjarien.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan a Barcelona queien bombes, tothom acudia al refugi antiaeri, actualment amb els accessos tapiats. Recuperar-lo és una vella reivindicació veïnal. Jo, en canvi, em marco una altra fita, a curt termini: trobar un bar. “Tan sols en tenim dos, i un no te’l recomano”, em diu el Pep. El segon resultarà ser el local social del PSC, i intueixo -veient els retrats de polítics que pengen de les parets- que tampoc no és apte per a tots els gustos.

 

 Foto: M.P

 

Llafranc, Pals, Fitor, Montagut, Vila-seca, Biure, Marçà, Cabanelles… Recórrer els carrers de Can Peguera és, alhora, fer-ho per diverses localitats de les comarques catalanes. La idea va sorgir en ple franquisme, i s’ha respectat. Canvis, en realitat, n’hi ha hagut pocs. Alguns habitacles, com el de la Bernarda, s’han convertit en apartaments de dues plantes. Al fons, un gratacels amb pisos protegits per a joves actua de contrast. I en la mateixa línia d’altres barriades, uns quants carrerons han passat a ser exclusius per a vianants. El cens d’immigrants és el més baix de la ciutat: 83, només un 3,7% del total. I a les casetes blanques, únicament consta que han vingut dues famílies.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

El futur de Can Peguera és, avui, més esperançador que mai. En els últims 30 anys, s’ha rehabilitat la meitat dels edificis, i les intencions del Patronat, propietari dels habitatges, disten molt de la destrucció que s’ha fet al Bon Pastor o, temps enrere, a Baró de Viver i a la Zona Franca. Can Peguera, a més, és barri oficial. I això en principi havia de significar que tard o d’hora disposi d’uns serveis mínims: una plaça major, una escola bressol i també una estació de Bicing. Tot això és perfecte; ara bé, em pregunto, i el tercer bar, per a quan?

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Can Peguera, entre els barris d’Horta, el Turó de la Peira i la Guineueta.

Estacions de metro més properes: Vilapicina i Valldaura.