Arxiu del mes: novembre 2011

Vida i mort a Petritxol

divendres, 25/11/2011

xxx

És probablement el carrer de Barcelona amb més plaques d’homenatge per metre quadrat. Gent il·lustre que va néixer, viure o morir a Petritxol han vist (és una manera de dir) com amb poca o molta fortuna se’n deixava constància. El costum s’ha mantingut fins no fa gaire, però la falta d’espai (o de veïns famosos) acabarà impedint que s’afegeixin molts més recordatoris.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxxxxx

 

 xxxxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxx

 

 xxxx

IMG_3570.JPGIMG_3575.JPGIMG_3565.JPG

 xxx

Plaques del carrer de Petritxol (Gòtic). Barriada: Pi

Digueu-me ianqui

divendres, 18/11/2011

Taste of America, un festival de productes dels EUA per fi a l’abast dels barcelonins

Fotos: Montse García

x

Res del que omple aquestes prestatgeries ajudarà a aprimar-nos. Però si ens comportem, potser encara podrem repetir la setmana que ve, i aprovisionar-nos, aquesta vegada, d’un chile con queso de la nova gamma de Stonewall Kitchen, d’un glacejat de llimona de Duncan Hines per a untar als pastissos home-made, i d’aquest Nesquik que té gust de plàtan i no de Nesquik, i que em poso, oh sacrilegi, barrejat amb el cafè amb llet de primera hora del matí.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Taste of America és, efectivament, la Perdició. Quan vaig estar a la botiga de Madrid, amagada a la part més alta de la senyorial calle Serrano, em feia creus que un local d’aquestes característiques no hagués arribat a Barcelona. Un bon amic, amb qui he compartit estada al seu minúscul pis del barri de Mission, a San Francisco, i que ara torna a viure a quatre passes de casa, se’m va avançar: “Marc, no et creuràs què he trobat Balmes amunt”. Gràcies, Marc Via. Llàstima que no tinguin les cookies de l’Anthony, les millors que he provat mai, i que ell també em va descobrir.xxx

xxx xxx

Qui esperi veure en aquest establiment una rèplica dels supermercats que hi ha a la majoria de ciutats nordamericanes, s’endurà un desengany. No, aquí no s’hi venen gelats en pots que semblen de pintura, ni tampoc -passem ara a l’altre extrem- llet 100% lliure de llet, oli baix en greix, ous sense colesterol i sal sense sodi, que sí que acabaríem trobant en algun dels infinits passadissos del Wal-Mart o d’un Albertsons.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

En realitat, no tot s’ha pogut importar: hi ha productes transgènics i d’altres que incorporen ingredients artificials probablement poc saludables, que estan vetats a la Unió Europea. No en farem un drama: preparats per a pancakes, bagels congelats, salsa ranch, thousand island o caesar; marshmallows (les nubes de tota la vida) en paquets de 280 grams, sopes Campbell o Coca-Coles amb aroma de vainilla… l’oferta, igualment, és immensa. I a partir d’aquest article, em temo que algunes panxes, també. Feliç Thanksgiving.

xxxque 

xxx

Taste of America, c.Balmes 322 (El Farró). Tel.93.211.97.92

Obert de dilluns a divendres, de 10h a 21h; els dissabtes, de 10.30h a 21h; i els diumenges, d’11h a 14h

També al núm.149 del carrer de Serrano, a Pozuelo de Alarcón i a Alcobendas (Madrid)

xxx

Els jardins guarits

divendres, 11/11/2011

Visitem l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (I)

xxx Fotos: Montse García

xxxxxxxxx

No feia miracles. En temps d’epidèmies, la mortalitat, allà dintre, es disparava fins al 70%. El mateix Antoni Gaudí hi va ingressar malferit, i ja no en va sortir viu. Però l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau disposava, almenys, d’un espai central i ajardinat d’efectes sedants.

xxx

xxxxxxxxxxxxx

xxx

  xxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’edifici, del segle XV i destinat inicialment a donar resposta a les necessitats assistencials de l’època, va acabar saturat de tal manera que els malalts es podien tocar estirant el braç, si és que encara el conservaven.

Hem de saber que això d’anar a l’hospital a curar-se és relativament nou. La gent hi acudia a “morir bé”. Hi havia, de fet, més presència de foranis -molts arribats per mar- que d’autòctons. I el popurri de miserables era ben divers: esguerrats, nafrats i desvalguts compartien sostre amb expòsits, dements i pobres de solemnitat.xxx

xx

xxx

Avui, és obvi, un amuntegament semblant seria impensable. Els més desgraciats tampoc no han marxat, però, gaire lluny. El claustre sol aixoplugar indigents que durant el dia s’apropien d’alguns racons dels jardins de Rubió i Lluch. I a pesar d’aquesta evidència, massa comuna en aquest i en tants altres barris de Barcelona, m’atreveixo a afirmar que l’indret, per fi, l’hem recuperat.

xxx

    

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

    

xxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxx

xxx

Hi ha contribuït, segur, la terrassa del bar El Jardí, oberta tot l’any. Però també el trànsit constant d’estudiants de les universitats més pròximes, turistes i usuaris de les dues biblioteques, la de Catalunya i la del Raval.

xxx

xxx

En aquesta primera aproximació al recinte, que tant bé coneix l’Edu Garcia, autor del bloc Barcelona es poderosa, no podem passar per alt la reproducció exacta de la creu barroca destruïda el 1936, que ens recorda que sense el suport financer de les autoritats eclesiàstiques, difícilment l’hospital hauria pogut fer-se realitat.

xxx

        

xxxxxxxxxxxxxx

        

xxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxx

xxxxx

Les donacions particulars també van ajudar. Sobretot, a mantenir-lo un cop ja construït. Sense anar més lluny, el Teatre Principal de la Rambla va néixer amb aquesta intenció: proveir de recursos la institució sanitària amb els diners recaptats en els espectacles que s’hi programaven. xxxx

 

xxx

 MGM_9802.JPG        MGM_9794.JPG  

xxx

xxxxxx

         xxxxxxxxxxxx

Igualment està molt justificada la presència de dues escultures, una dedicada a la Caritat i l’altra a Sant Roc, amb el seu gos, tan sant com ell, fent-li companyia. Diu la llegenda que aquest pelegrí d’origen occità va ser guarit de la pesta per l’animal i es va convertir així en protector dels qui n’eren portadors.

No és per aixafar la guitarra a ningú, però circula una versió més creïble segons la qual Sant Roc no hauria existit mai, i el seu nom derivaria de Racus d’Autun, un altre sant, en aquest cas protector de la tem…pesta!

xxx

xxx

Jardins de Rubió i Lluch, c.Hospital 56-58 (Raval). Barriada: Hospital

Bar El Jardí. Obert de dilluns a dijous, de 10h a 22h, i els divendres i dissabtes, de 10h a 22.30h

Pròxima entrega: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Lliçó de catanyol (III)

diumenge, 6/11/2011

Potser sí que el menorquí no és català…

 Us vau perdre la segona lliçó de catanyol?