Els jardins guarits

Visitem l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (I)

xxx Fotos: Montse García

xxxxxxxxx

No feia miracles. En temps d’epidèmies, la mortalitat, allà dintre, es disparava fins al 70%. El mateix Antoni Gaudí hi va ingressar malferit, i ja no en va sortir viu. Però l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau disposava, almenys, d’un espai central i ajardinat d’efectes sedants.

xxx

xxxxxxxxxxxxx

xxx

  xxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’edifici, del segle XV i destinat inicialment a donar resposta a les necessitats assistencials de l’època, va acabar saturat de tal manera que els malalts es podien tocar estirant el braç, si és que encara el conservaven.

Hem de saber que això d’anar a l’hospital a curar-se és relativament nou. La gent hi acudia a “morir bé”. Hi havia, de fet, més presència de foranis -molts arribats per mar- que d’autòctons. I el popurri de miserables era ben divers: esguerrats, nafrats i desvalguts compartien sostre amb expòsits, dements i pobres de solemnitat.xxx

xx

xxx

Avui, és obvi, un amuntegament semblant seria impensable. Els més desgraciats tampoc no han marxat, però, gaire lluny. El claustre sol aixoplugar indigents que durant el dia s’apropien d’alguns racons dels jardins de Rubió i Lluch. I a pesar d’aquesta evidència, massa comuna en aquest i en tants altres barris de Barcelona, m’atreveixo a afirmar que l’indret, per fi, l’hem recuperat.

xxx

    

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

    

xxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxx

xxx

Hi ha contribuït, segur, la terrassa del bar El Jardí, oberta tot l’any. Però també el trànsit constant d’estudiants de les universitats més pròximes, turistes i usuaris de les dues biblioteques, la de Catalunya i la del Raval.

xxx

xxx

En aquesta primera aproximació al recinte, que tant bé coneix l’Edu Garcia, autor del bloc Barcelona es poderosa, no podem passar per alt la reproducció exacta de la creu barroca destruïda el 1936, que ens recorda que sense el suport financer de les autoritats eclesiàstiques, difícilment l’hospital hauria pogut fer-se realitat.

xxx

        

xxxxxxxxxxxxxx

        

xxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxx

xxxxx

Les donacions particulars també van ajudar. Sobretot, a mantenir-lo un cop ja construït. Sense anar més lluny, el Teatre Principal de la Rambla va néixer amb aquesta intenció: proveir de recursos la institució sanitària amb els diners recaptats en els espectacles que s’hi programaven. xxxx

 

xxx

 MGM_9802.JPG        MGM_9794.JPG  

xxx

xxxxxx

         xxxxxxxxxxxx

Igualment està molt justificada la presència de dues escultures, una dedicada a la Caritat i l’altra a Sant Roc, amb el seu gos, tan sant com ell, fent-li companyia. Diu la llegenda que aquest pelegrí d’origen occità va ser guarit de la pesta per l’animal i es va convertir així en protector dels qui n’eren portadors.

No és per aixafar la guitarra a ningú, però circula una versió més creïble segons la qual Sant Roc no hauria existit mai, i el seu nom derivaria de Racus d’Autun, un altre sant, en aquest cas protector de la tem…pesta!

xxx

xxx

Jardins de Rubió i Lluch, c.Hospital 56-58 (Raval). Barriada: Hospital

Bar El Jardí. Obert de dilluns a dijous, de 10h a 22h, i els divendres i dissabtes, de 10h a 22.30h

Pròxima entrega: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

2 comentaris

  • Carlos Vidal-Ribas

    12/11/2011 15:24

    Jolín. Que crack¡¡ Cada día me haces conocer cosas nuevas. genial¡¡

  • Montse

    16/11/2011 20:54

    La excusa d,aquest reportatge és poder lluir la amanida no?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús