D’aniversari al Boadas

Celebrem amb un Rossi el primer any de vida del bloc Barcelona Singular

Fotos: Montse García

x

La història és prou coneguda. Quan Miguel Boadas, fill d’emigrants catalans, va deixar la seva Cuba natal per venir a viure a Barcelona, era ja un bàrman de prestigi que havia demostrat els seus dots en l’art de barrejar licors. L’ofici, el va aprendre al llegendari Floridita de l’Habana, molts anys abans que s’hi convertís en addicte Ernest Hemingway. Boadas va treballar als bars Moka, Nuria, Maison Dorée i Canaletas, i el 1933 va fer un salt endavant amb l’obertura del seu propi negoci al carrer dels Tallers. La filla, Maria Dolors, encara avui el comanda.

x

 

xxxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

 xx

El local ha funcionat sense interrupcions. No va tancar ni durant els Successos de Maig, tot i el foc creuat en plena Rambla entre trotskistes, anarquistes, comunistes del PSUC i republicans afins al Govern de la Generalitat, ni tampoc en època de penúries, un cop acabada la guerra. “En Miguel va col·locar a l’entrada una bandera cubana, i mai no se’l va molestar”, em comenta en José Antonio, nebot de la propietària. Una altra cosa és que la gent estigués per demanar-se daiquiris. “M’imagino que l’home sobreviuria servint cafès…”

x


xxx

Avui en dia són unes altres, les estretors. Però un còctel, de tant en tant, ens l’hauríem de poder permetre. “Si en busques un de singular, aquest és el Rossi”. Amb aquest combinat, Miguel Boadas va guanyar un diploma que va ser el preludi de l’èxit que tindria. Mentre el provo, em sento un afortunat: “Pocs clients el demanen”, assegura en José Antonio. I rectifica: “Millor dit, ningú”. Ells s’ho perden. La recepta és senzilla: gel i, en la mateixa proporció, vermut vermell, dubonnet, ginebra i curaçao. Ah, i pell de taronja i, òbviament, una guinda.

x

xxxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

 

x

El Rossi és tan sols una de les tres mil varietats de còctels registrats a la casa. Però aquí no es tornen bojos: totes són begudes contrastades. “Som una cocteleria 100% clàssica”, explica en José Antonio. “No tenim carta. Ens guiem per allò que ens reclama el públic, i per la llista que publica la International Bartenders Association. Si un còctel fa 100 anys que existeix, per alguna raó serà. Ara bé, els còctels evolucionen. Et poso un exemple: el Dry Martini, que és el més famós. Que sàpigues que el del principi no tenia res a veure amb el d’ara. La quantitat de vermut ha anat minvant, i les gotes d’orange bitter ja no es posen. Per cert, vols un Mojito?”.

x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

x

Amb 15 anys, en José Antonio ja treballava a la barra. Va començar com comencen tots, fent d’aprenent. Quatre dècades després, no s’imagina una vida al marge d’aquest petit bar a tocar de la Rambla. “Estem de lloguer, i el futur és imprevisible. Però penso que l’Ajuntament l’hauria de preservar. No per fer-me a mi cap favor, sinó per fer-li a Barcelona. Ja n’hem perdut massa, d’establiments històrics com el Boadas”.

s

x

 

x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

x

x

Top 1000 Barcelona Singular

Còctel Rossi. Boadas Cocktail Bar, c.Tallers 1 (Raval). Obert de dilluns a dissabte, de 12h a 2h

Ruta: La Rambla avall. Parada número 2

5 comentaris

  • Andreu Costa

    02/12/2011 10:01

    Felicitats!

  • Carlos Vidal-Ribas

    03/12/2011 1:57

    Lo conozco. Superagradable y cálido el ambiente. Tengo ganas de volver.

  • Carolina Dega Galiana

    07/12/2011 21:18

    De Cocteleries a Barcelona hi han moltes, pero com la Boadas cap.
    Veritablement s’hauria de preservar per les generacions venideres, es una representació única a Barcelona.
    Quideu-la que és única.

  • Neus

    08/12/2011 11:41

    Enhorabona pel blog, té molt bona pinta…igual que els coctels del boadas .:).

  • De aniversario en el Boadas » Fotografía, viajes y otros proyectos

    08/12/2011 19:54

    […] Ver reportaje en Barcelona Singular […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús