Mals temps per a la lírica

Musical Emporium, una botiga centenària en crisi que s’aferra a la vida

Fotos: Montse García ©

xx

En Lluís Castelló té 78 anys i una salut de ferro. “La que està fotuda és la botiga”, assegura. El 2014 els pujaran el lloguer i tem no poder fer-hi front. “Estem passant apuros, costa molt fer caixa. Ni el turisme és com abans. Els qui no haurien dubtat a tirar de tarjeta de crèdit, avui, com a molt, em compren harmòniques de quatre euros, fetes a la Xina”. Les Hohner no es venen. Tampoc les guitarres de concert més preuades. “En tenim de 6000 i 7000 euros, i aquí es quedaran, mortes de fàstic”.

 

x

x

x

 

 

 

 

 

 

x

x

Musical Emporium ocupa, des de fa més de 100 anys, el lloc d’una sastreria, de la qual se’n conserva el taulell, de caoba. En Josep Maria Llobet, avi d’en Lluís, amb prou feines va tenir temps de fruir del negoci: va morir per la picada d’un tàvec quan la tenda anava a complir una dècada (aleshores no s’havia descobert encara la penicilina). La filla va haver-se’n de fer càrrec. Es deia Isabel, la “I” del rètol que llueix l’establiment a la façana.

x x xx

Durant molts anys, Musical Emporium va estar venent només partitures, que la pròpia casa Llobet editava. Sobretot, de càntics religiosos i de grans obres clàssiques. Unes 1500 reposen dintre d’aquests enormes i fotogènics volums de sobre el mostrador. I, sí, també es moren de fàstic. “Aviat em vaig adonar que amb això no fèiem, i vaig decidir incorporar-hi els instruments musicals”. En Lluís Castelló la va encertar de ple: les guitarres espanyoles i les castanyoles seduïen el turisme, cada cop més en auge a la ciutat. I la botiga s’omplia de gent que volia provar el piano que tenien a l’entrada. “Va acabar sent contraproduent. Entre assaig i assaig, s’hi feien tertúlies que podien arribar a durar hores. Al final, molts marxaven sense ni tan sols haver comprat una trista partitura”.

x

x

 

 

 

 

 

 

 

 

x

x

El piano va desaparèixer del local, però va donar pas a molts més instruments, la gran majoria de màxima qualitat, i alguns, de ben singulars. “Me n’anava de vacances, i tornava carregat amb sitars de la Índia, balalaiques o darbukkes”. Avui, la llista és interminable.

En Lluís no pensa en la jubilació. “Jo aquí em distrec molt”. Però si vénen mal dades, s’ho prendrà amb serenitat. A casa, omplirà un vas de vi, posarà un disc de jazz i s’oblidarà, fins i tot, que té la tele espatllada. La música, ja ho veieu, no l’abandonarà. “M’agrada tota”. S’ho repensa, i puntualitza: “menys el flamenc. Mira que m’hi esforço, però noi, no m’entra”.

x

x

Top 1000 Barcelona Singular

Musical Emporium, Rbla.de Canaletes 129 (La Rambla). Tel.93.317.63.38

Obert de dilluns a dissabte, de 10h a 13.30h, i de 17h a 21h.

Ruta: La Rambla avall. Parada número 1

3 comentaris

  • Carlos Vidal-Ribas

    13/01/2012 18:52

    Que lástima¡. Se están perdiendo cosas estupendas. Pero el Lluis no se perderá pues gente positiva como él es un ejemplo a seguir. Lluis, si algún día te has de ir a casa, y tomarte el vaso de vino escuchando jazz, que te siente muy bien y disfruta pensando en tu buena labor realizada durante tantos años. Yo brindo a tu salud.

  • Ana

    13/01/2012 22:07

    Podrieu dir me com es diu el instrument de l,esquerra allargat,que te un dibuix d,un peix i un mussol?

  • Nix

    15/01/2012 20:50

    Apujar el lloguer i pujar dalt de la cadira

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús