Arxiu del mes: març 2012

Pròxima parada: Baró de Viver

dimecres, 21/03/2012

xxx

El periodista Josep Maria Huertas va escriure un dia una frase que s’ha fet cèlebre: “No voldria ofendre ningú, però la primera vegada que vaig anar al barri de Baró de Viver, pensava que era la fi del món”. I això que, afegeixo jo, no va arribar-hi en metro.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alícia a l’Eixample de les meravelles

dimarts , 13/03/2012

Pudding, molt més que una cafeteria child friendly

xxx

Que estem en crisi, no cal que ens ho recordin. Però la Kamela Koughouli va més enllà: “vivim una crisi d’idees, i això és terrible”. Es refereix a nosaltres: catalans, europeus, moguts per una “obsessió consumista” que no entén ni aprova. Ho diu ella, que ha viscut molts anys als Estats Units, i d’on valora que les escoles posin molt entusiasme a potenciar el talent i la creativitat dels més petits. “Aquí no passa”, sentencia. Podem estar-hi o no d’acord, però inventiva, almenys, no li’n falta. Pudding n’és la prova.

La Kamela acaba d’estrenar a la Dreta de l’Eixample un espai amb el qual vol contribuir a omplir aquest buit que diu haver detectat. “Hem d’ensenyar els nostres fills a pensar”. La manera: fent-los participar en activitats que els ajudin a prendre consciència social; que opinin, que tinguin iniciativa, i que desenvolupin la seva imaginació jugant, aprenent, interactuant.

xxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

El local, decorat per l’interiorista Jaime Beriestain, ho facilita. Però també hi contribueixen un conjunt d’eines a l’abast dels nens, com ara tauletes electròniques o una pissarra gegant on compartir-hi pensaments; a més de diversos tallers, i projeccions… d’òpera!  Tan trencadora pretén ser la proposta que fins i tot les celebracions d’aniversari es preparen tenint en compte les aportacions de l’amfitrió de la festa, qui pot personalitzar el lloc al seu gust, i escollir-ne el tema.

xxx

xxx

La cirereta d’aquest pudding és el seu servei de cafeteria. Amanides i plats del dia, sempre amb ingredients naturals i frescos;  un brunch bastant complet els dissabtes; entrepans, i un assortiment de pastissos casolans, completen l’oferta d’aquest indret de conte que, no, no hem somiat.

xxx

xxxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Pudding, c.Pau Claris 90 (Dreta de l’Eixample). Tel.93.676.10.25

Obert de dilluns a dissabte, de 7.30 a 21h

 

Busquem l’edifici més llarg (II)

dimecres, 7/03/2012

xxx

Crèiem haver-lo trobat a l’avinguda de Madrid, però una visita al barri de Canyelles ens ha tret de dubtes: l’edifici més allargat (medeix 292 passes) és aquest altre, que alguns veïns anomenen El Barco, i que correspon als números 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26, 28, 30, 32, 34, 36 i 38 del carrer de Federico García Lorca. Ho afirmem convençuts, i desitjant… equivocar-nos.

xxx

Magiar en cos i ànima

diumenge, 4/03/2012

El bar hongarès Alma Cafè, una excentricitat en ple Raval

xxx

“Si, com m’ha passat, un dia et trobes sol al capdavant d’un negoci com aquest, acabes optant per allò que portes a la sang. Jo sóc hongarès, així que, què havia de fer sinó muntar un bar hongarès?”. Des que era nen, l’Àron Vermes tenia clar que es volia dedicar a l’hosteleria. Però obrir un local a Barcelona no figurava, d’entrada, en els seus plans. “Volia anar-me’n on fos que pogués aprendre un altre idioma. Havia viscut uns mesos a Alemanya; també a Anglaterra, i mira, vaig decidir venir aquí per una raó ben tonta: sóc fan del Barça”. Després d’una primera etapa com a cambrer a Els Pescadors, i d’una segona, ja amb l’Alma, oferint plats de fusió elaborats per un xef brasiler, n’ha arribat una tercera, que, confiem, sigui la més reeixida. No serà per falta de ganes.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xx

 

xxx

“Tot i la crisi, la gent surt tant com abans. Potser els clients no gastaran molt, però l’important és que entrin”, conclou l’Àron. I si ho fan, ja ho dic jo que menjaran. L’oferta, cert, no és gaire àmplia. Amb més motiu caldrà, doncs, provar el plat nacional, el gulasch, barrejat amb pasta, o encara millor, en la seva variant més famosa: amb sopa; un guisat sensacional. Tant d’una manera com de l’altra, el temps de preparació resulta clau.

“La cuina hongaresa és molt casolana, incorpora moltíssimes espècies i sabors forts, i requereix estar-s’hi estona”, m’adverteix l’Àron, qui assegura haver-se passat tres hores amb aquest estofat de vedella, i dues més a foc lent per tenir enllestit el caldo. “El truc és posar-hi molta ceba”, em diu. “Ceba d’Hongria”, afegeix. Un toc magiar que també trobem a la resta de la carta: embotits i formatges importats, pollastre paprikash, fözelék de pèsols i ou ferrat… i en alguns dels seus vins i licors (obligat cloure l’àpat amb un pàlinka, penetrant per no dir incendiari). Fins i tot és hongarès el nom de l’establiment, de decoració impecable. “Alma significa poma en el meu idioma”. Ara entenc, amic Àron, perquè aquest apfelstrudel que m’he demanat com a colofó m’ha arribat a l’ànima.

xxx

xx

Top 1000  Barcelona Singular

Alma Cafè, c.Riera Alta 33-35 (Raval). Tel.93.442.96.14

Obert de dimarts a dijous, de 12.30h a 24h, divendres i dissabte, fins les 2.30h, i diumenges, de 16h a 24h

Barriada: El Pedró

 

Els veïns nobles de Sant Just

dijous, 1/03/2012

Visita amb sorpresa final al Palau Moxó, una joia barroca

Fotos: Montse García ©

xxx

Va ser una mica de rebot, que els Moxó es fessin amb aquesta casa senyorial del S.XVIII. El palau que duu el seu nom hauria seguit en mans dels Graell, o ni això: seria avui dels Castelló si la falta de descendència no els ho hagués impedit. Però, en cap cas, els Moxó desentonaven: el llinatge, originari de Cervera, ja feia més d’un segle que havia aconseguit l’estatus nobiliari, i qui no era baró, era marquès, o totes dues coses.

D’entre l’estirp d’aristòcrates de sang blava que hi van habitar (i que, de fet, encara hi viuen), potser va ser Francisca Güell, filla d’Eusebi Güell -mecenes de Gaudí- i àvia dels actuals propietaris, qui n’ha deixat més empremta. Ella va encomanar una gran reforma que va permetre l’electrificació del palau, i va tenir també el bon gust d’adquirir a Itàlia un preciós conjunt de llums de cristall, la col·lecció particular més important que es conserva a Barcelona. La mateixa Francisca, davant el temor que durant la Guerra Civil cremessin l’edifici, va idear una jugada perfecta: va cedir-lo a la Generalitat perquè l’utilitzés per a oficines, però abans va dipositar en diferents museus de la ciutat tots els béns, prèviament inventariats. Anys després, el mobiliari tornaria al seu lloc, amb l’excepció d’una taula de billar que algú creu haver vist en un altra residència de la família: el Palau Güell.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

x

xxx

En realitat, no es troba a faltar, atenent les moltíssimes perles que s’apleguen en les diverses estances. Els detalls els té la gent de Cases Singulars, que organitza les visites. Si crèiem que, travessats els salons, el menjador, la biblioteca, i vista també l’habitació on fins el 2000 hi dormia la mestressa, ho havíem descobert tot, anàvem errats. La gran sorpresa, sense discussió, són les golfes. “No us podeu imaginar com estaven”, comenta la guia durant aquesta incursió inesperada. L’espai, tot i que arreglat, és plena d’objectes vells, i hi ha uniformes que ningú no ha tocat des que el servei va deixar d’ocupar les cambres, fa ara més de cinquanta anys.

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Palau Moxó, pl.Sant Just 4 (Gòtic)

Visites individuals els divendres a les 12h, amb reserva prèvia. Tel.670.466.260

Barriada: Sant Just i Regomir