El secret més ben guardat de la Rambla

Un curiós museu d’ampolles s’oculta damunt del Cafè de l’Òpera

xxx

x

És el museu més desconegut i, amb tota seguretat, el menys visitat de Barcelona. Els propietaris del Cafè de l’Òpera acumulen des de fa dècades centenars d’ampolles antiquíssimes en un pis de la mateixa finca, que, per motius logístics, no han pogut exhibir-se mai en públic. Només amb nosaltres han decidit fer una excepció. “Seria un enrenou”, m’adverteix l’Andreu Ros, fill de la jefa. “Hauríem de contractar vigilants, adequar-ho tot perquè es pogués veure bé… uf, massa feina. I massa calers”.

L’origen de tot plegat cal atribuir-lo al fundador, Antoni Dòria, qui el 1929 va adquirir, sent cambrer d’un bar veí, el local de baix -aleshores un restaurant de luxe- que havia caigut en desgràcia a causa d’un tràgic succés: l’assassinat d’un client davant la passivitat dels treballadors, que, segons sembla, no van fer res per auxiliar-lo. Dòria va transformar l’establiment en una cafeteria modernista, hi va col·locar la barra i va iniciar una aventura col·leccionista que ha arribat fins als nostres dies.

xxx

whisky_blend1.jpg

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“El meu avi acudia a les subhastes de productes d’estraperlo decomissats per la policia al Port. Però alhora rebia ampolles de sotamà dels mariners que atracaven a Barcelona en vaixells carregats de begudes, i que treien d’amagat a canvi d’unes monedes per poder-se pagar una prostituta o una bona farra. Eren temps difícils, ja se sap”. Només alguns d’aquests envasos corresponen avui als whiskies i roms que va aconseguir reunir l’Antoni al llarg dels anys. Bona part de la col·lecció, la més interessant, es va optar per traslladar-la fora de Barcelona. Hi havia una raó de pes: el terra, un bon dia, va tremolar, i si no va esfondrar-se va ser de miracle.

“Vam arribar a tenir més de 4000 ampolles, el doble que ara”. Em pregunto on, perquè no hi queda cap forat a les prestatgeries, i hi ha caixes que s’amunteguen per tot arreu, i que impedeixen moure’ns. “A la bodega, però ja les hem tret”. No fos cas, intueixo, que algú n’obrís alguna per error. L’Andreu prefereix no dir el lloc on ara es guarden per motius de seguretat, ja que hi ha peces valuosíssimes. No importa. Feta aquesta troballa, ens conformem amb el petit museu que atresora el nét, continuador de l’obra heretada. “Però les begudes que veus sí que s’han obtingut legalment. Cal agrair-li a ma mare, que ha estat sempre molt viatgera”.xxx

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Sèrie La Rambla (I) - Museu d’ampolles del Cafè de l’Òperax

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús