Arxiu del mes: octubre 2012

Agonia darrere de la universitat

dimecres, 31/10/2012

Els Pavellons Antoni Palau i Dulcet, a punt de sucumbir (si no ho han fet ja)

xxx

Qui els ha vist i qui els veu. Els pavellons Antoni Palau i Dulcet -inicialment, al carrer del Portal de Santa Madrona, a les Drassanes- van ser el més semblant que teníem al mercat de llibres de vell que voreja el riu Sena. Avui, només en queda l’estructura de dues de les antigues parades, i la placa descoberta per Porcioles quan es van inaugurar els quioscos, prop d’una vintena, el març de 1967. Encara no fa un any, l’últim supervivent se’m mostrava esquerp davant de qualsevol intent per part meva de treure-li una mínima informació sobre el passat d’aquests curiosos edicles. El present el veia amb els meus propis ulls: una trista pila de revistes pornogràfiques sobre un expositor, i el botiguer malcarat, mig amagat dintre de la seva cabina. El futur, no cal ser un setciències per endevinar-lo.

xxx

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Pavellons Antoni Palau i Dulcet, c.Diputació, entre Balmes i Aribau (Antiga Esquerra de l’Eixample)

 

Un balcó al Port Vell

dimecres, 24/10/2012

L’Hotel Duquesa de Cardona, un antic palauet del S.XVI amb bones vistes

xxx

En aquest edifici, hotel des de 2003, ja es feia estada quan, al segle XVI, el palau pertanyia al duc de Cardona. Aleshores, potser no se servien tapes a la terrassa, però la comitiva reial amistada amb l’aristòcrata de ben segur que quedava contenta amb el banquet que s’hi oferia. Eren els temps en què Barcelona construïa una muralla que l’havia de protegir dels assaltants que arribaven per via marítima, i, per tant, de mirar horitzó enllà, ja se n’encarregaven els vigilants. Tota la renglera de cases, també aquesta, donaven l’esquena al Mediterrani; s’accedia als habitatges pel carrer de la Mercè, i el menjador actual de l’establiment era, de fet, el vestíbul d’entrada.

xxx

xxx

Hotel Duquesa de Cardona.jpg

 

x

x

Han passat quatre segles, i s’ha de reconèixer que, en algunes coses, no hem millorat gaire. Si abans uns murs ens tapaven la vista, ara és l’excés d’atraccions i d’icones arquitectòniques  el que ens impedeix veure l’aigua. Per sort, avui no cal tenir sang blava per traspassar les portes d’aquest casalot i poder pujar fins a on sí que pot intuir-se una mica de mar darrere d’aquesta mola anomenada Imax.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

La Terrassa del Duquesa. Oberta tots els dies, de 10 a 24h

Hotel Duquesa de Cardona, Pg.Colom 12 (Gòtic). Tel. 93. 268.90.90.

Ruta 10 – Gòtic / La Mercè – Antic barri de Mar. Parada núm.14

L’indret amb més encant del Clot

dissabte, 6/10/2012

El passatge de Robacols, o com fer vida de poble al costat de la Meridiana

xxx

El passatge de Robacols no es veu en un primer cop d’ull. Ocult darrere una reixa del carrer de Rossend Nobas, ens transporta als temps en què les manufactures van ocupar les terres fèrtils del Clot i els obrers van arribar al barri. Actualment, cinc de les nou casetes construïdes expressament per als treballadors de les fàbriques pròximes, estan abandonades. Una, de fet, no té ni sostre, i s’omple de rates. El conjunt, que encara conserva, per sort, el seu encant, forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i, per tant, l’Ajuntament hauria de vetllar perquè la propietària se’n cuidés, cosa que no fa. “Dilo, dilo, que la dueña no hace nada“, m’interpel·la l’Encarna, una anciana que el 1952 va marxar de Guadix, Granada, per venir a Barcelona, i que ha seguit gaudint, gràcies a aquest indret, d’un entorn semirural no massa diferent al del seu poble.

Robacols, m’explica l’Encarna, era com s’anomenava als Casas, una de les famílies amb més tradició, de sempre, al Clot, i a qui pertanyien aquests habitatges arrenglerats tots a la dreta i, que, antigament, posseïen patis i horts davant. Ara, l’espai es destina a estendre la roba, i celebrar-hi de tant en tant trobades familiars. Els veïns, ben avinguts, acostumen, les tardes d’estiu, a treure-hi el parxís. Qui venç, s’endú un cèntim. “Me irá bien“, diu la Mercedes, que acaba de guanyar-me una partida. No té feina i paga 650€ de lloguer al mes. L’Encarna i el seu gat, 68. I els del costat, fins fa uns mesos, ni això. Eren okupes. El passatge, ara ja sense intrusos, torna a ser de difícil accés. No hi ha intèrfon ni tampoc timbre a l’entrada, i per poder fruir-ne, es necessita paciència i unes bones cordes vocals. “Encaaaaaaarna!”.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge de Robacols (el Clot). Accés habitualment tancat.

Ruta 2 – el Clot / Nucli antic del Clot. Parada núm.10

x
Mostra Ruta pel nucli antic del Clot en un mapa més gran