Qui no es consola és perquè no vol

Un xalet de Can Baró amaga darrere un jardí amb més passat que futur 

xxx

Estan repartides per tot el barri, però aquesta villa en particular se situa en un dels carrers afortunadament menys costeruts. S’hi arriba, això sí, després d’una pujada indecent en cas d’haver vingut en metro. La torreta, modesta, es va construir, com la resta, a principis de segle XX i és l’últim edifici d’aquest tram que ja no queda alineat. Avui, si en Blasco Poch volgués, el xalet Villa Consuelo podria anar a terra. Pel que es veu, no té prou valor (el valor sentimental no es té en compte). I menys que en tindrà: d’ençà que se li va morir la dona, ara fa sis anys, en Blasco té el jardí descuidat perquè diu que no se’n pot fer càrrec. Una llàstima. El galliner fa funcions de traster, i l’estany està sec. Tenia també un cirerer, però el va fer talar. “Quan floria, em deixava perdut el terra”. No el culpo. L’home, ja gran, simplement es resigna a la seva nova i dura realitat. “Mira el nesprer, encara fa goig”. Aquest arbre i el nom de la casa són l’únic consol que li queda.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

Villa Consuelo, av.Verge de Montserrat 43 (Can Baró)

Propietat privada

Ruta 1 – Can Baró. Parada núm.1

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús