Vestíbul i capella de l’Edifici de Correus

Via Laietana (Ruta 1. Via Laietana amunt)

 

Llum i ombra a la seu dels carters (i dels telegrafistes)

En els darrers temps, dirigir-me a Correus ha significat per a mi haver d’anar a recollir una multa a l’oficina que tinc més a prop, el més semblant que hi ha a un búnquer. Una mena de refugi sense cap tipus de gràcia, on és un miracle que no s’hi hagi detectat encara un sol cas de lipoatròfia. Potser per això -i indubtablement també pel fet de saber que ningú no m’havia de fer entrega de cap sanció de trànsit-, m’ha impressionat tant tornar a trepitjar, després de molts anys, el hall grandiós i imponent de la central de Correus. “I de Telègrafs”, precisa l’Antoni Aguilar, del gabinet de Comunicació. “Els treballadors d’un lloc i de l’altre resulta que s’odiaven, i s’evitaven sempre que podien”. L’enemistat, m’explica, es remunta de ben lluny, quan el 1869 l’aleshores ministre de Governació, Práxedes Mateo Sagasta, decreta la fusió de tots dos serveis. Els empleats de Telègrafs, que es consideraven un cos tècnic superior, ho van encaixar molt malament. També els de Correus –a qui anomenaven despectivament arrastra sacas– estaven descontents, per haver de dependre dels primers, los del hilo.

Aquest bon rotllo encara el va palpar l’Antoni de jove, quan va coincidir amb el personal més veterà en dependències plenes de teletips que escupien papers i cintes i que s’han substituït ja per ordinadors. Aquestes instal·lacions, poc atractives, contrasten amb el vestíbul, reflex de la voluntat dels arquitectes Josep Goday i Jaume Torres d’erigir una obra monumental prop de la Llotja, de l’estació de França i del nou centre de poder econòmic instal·lat a la Via Laietana. D’ells va ser la idea d’il·luminar l’espai amb una cúpula de vidre i acompanyar-la de pintures murals on voletegen coloms missatgers.

Molt menys lluminosa és la petita sala que un vigilant m’ha obert a la mateixa planta, i que oculta una capella. “Ho sento, no van els fluorescents. Com que no s’hi entra gairebé mai…”. Havia estat la seu d’una germandat, i fins i tot havia arribat a acollir algun casori. Actualment està en desús, però s’inclou en la ruta gratuïta que el segon dissabte de cada mes l’Antoni organitza per la Barcelona Postal, i que para en antigues cases de postes, gremis de correus i velles fondes. Acaba on jo començaré la pròxima entrega dedicada a l’edifici, amb sorpreses a les altures i potser també sota terra ©BcnSingular

1.Vestíbul i capella de l’Edifici de Correus, pl.Antoni López s/n

5 comentaris

  • Eli Ramirez

    12/02/2014 11:42

    oStres, i on podem trobar informació sobre aquesta ruta de Barcelona postal?
    Gràcies! Molt interessant!

  • Antonio Aguilar Perez

    16/02/2014 0:21

    Per trobar informació i fer la reserva a la passejada per la Barcelona Postal pots trucar al 934 868 114 o escriure un correo electrònic a antonio.aguilar@correos.com

  • Antonio Aguilar Perez

    16/02/2014 0:29

    Eli tambe pots trobar informació sobre les passejades que s’han fet fins ara al meu facebook

  • Eli Ramirez

    17/02/2014 10:07

    Moltes gràcies per la informació!!!!

  • ABEL MARUNY I SALES

    04/08/2014 19:53

    Salut. Sóc treballador del CLI i us vull felicitar per la iniciativa de la Passejada Postal. Vaig veure com estavau filmant a finals de juliol. I es per aquest reportatge del TN del 3 d´agost que se que feu les passejades el segon dissabte de cada mes. Però podriau dir-me en quin horari les feu(matí o tarda) i amb quan temps anticipat t´has d´apuntar ? Moltes gràcies

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús