Arxiu del mes: març 2014

Forn Belmonte

dilluns, 17/03/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Sant Antoni)

 

Per quaresma, absteniu-vos 

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

El Bisaura

diumenge, 2/03/2014

Les Corts (Ruta 1. Les Corts Velles)

 

Colofó al mercat

Una activitat matinal que cap sibarita no ha de passar per alt és visitar els mercats municipals a la recerca d’un lloc (sempre n’hi ha algun) que ofereixi esmorzars de forquilla. M’havien parlat molt bé del Bisaura, a les Corts, on per cinc euros pots comprovar la perícia de l’Anna Munné i el seu personal acontentant panxes, i, de pas, intuir com deuen ser els dinars. Jo ja he fet les dues coses, i, definitivament, em quedo amb l’àpat del migdia, més fidel a la tradició marinera de la família, que manté la parada de peix i marisc des dels inicis, i de la qual viu el restaurant.

El rèmol fet a la planxa i sense artificis que em va servir el Fabricio estava exquisit. Però hi ha més especialitats, i no han de tenir necessàriament closca o escates. Aquí la gent es delecta amb els entrants de temporada: les carxofes fregides amb foie, els calçots arrebossats o els rovellons; i plats contundents com els callos (això diuen: no me’n veureu menjar mai), els botifarrons amb ceba i vi blanc, i demés embotits marca de la casa: El Bisaura, al nord d’Osona, és la regió dels sogres de l’Anna, i així es deia també el seu bar. Des del 2007, el mercat de les Corts pot presumir, doncs, de tenir una de les millors cuines del barri, que a posteriori llegeixo que sobresurt també pels seus calamars a la romana i per un bacallà de primera. Fa quatre dies que hi vaig anar i ja m’estic impacientant.

1.El Bisaura, mercat de les Corts

Obert de dimarts a dissabte fins a les 16h (dilluns fins a les 14h)