Xocolateria Fargas

Gòtic (Ruta 2. Pi)

 

Crònica d’una mort anunciada

“Hi havia una vegada la xocolateria Fargas, la més antiga de la ciutat, d’encant innegable, amb retolació i mobiliari clàssics, i productes amb molta anomenada. Però la cantonada on s’ubicava era tant o més llaminera que tots aquells bombons i caramels farcits junts. Un 31 de desembre va abaixar la persiana, sense que cap governant tractés de posar-hi remei”. Aquest epitafi, escrit amb més de set mesos d’antelació, només serveix perquè jo tregui d’alguna manera la ràbia. Tot està decidit i ja no hi ha res a fer.

Setmanes abans que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la suspensió, durant un any, de llicències d’obres en establiments emblemàtics, el plenari de l’Ajuntament aprovava el projecte promogut per Casacuberta Villamil que permetrà destinar la finca sencera a fer-hi apartaments turístics i unes galeries quan s’obri de nou la veda. Aquesta reforma integral de l’edifici suposa la defunció dels comerços històrics situats als baixos. Quan hi pensa, la Teresa Torras s’emociona. Fa 40 anys va coincidir amb l’afillada del senyor Fargas i última representant de la nissaga. “Necessitaven una persona i la meva tieta, que era una gran clienta, em va recomanar. Vaig començar amb mal peu: a l’accedir per primer cop a la botiga, vaig ensopegar i per poc que no caic a la falda de la mestressa”.

 

 

 

Els turistes, desconeixedors de l’atemptat que està a punt de produir-se, entren encuriosits i sempre acaben sortint-ne amb una bosseta de paper plena de catàniestoffes o gelatines de fruita confitada. Els més habituals no deixen escapar l’oportunitat d’endur-se llengües de gat o l’especialitat de la casa, la xocolata elaborada artesanalment en un molí de pedra, seguint la fórmula secreta de Josep Fargas, qui va heretar un negoci iniciat el 1827 o fins i tot abans.

Per aquí han passat un munt d’enamorats del cacau. “Jo en sóc la primera addicta”, em diu la Teresa, i la segueix un dissenyador de moda que feia expressament escala a Barcelona per poder comprar trufes gelades cada cop que havia de viatjar a Milà des de les Canàries, on vivia. “Per cert, vols una xocolatina?”. La pregunta no m’agafa per sorpresa perquè ja l’ha formulada a altres visitants afortunats, com la parella russa que s’entreté fent-se un “selfie” amb la dependenta de fons. “Sé que és un sacrilegi -li responc-. Però t’importaria si fos blanca?” ©BcnSingular

1.Xocolateria Fargas, c.Pi 16. Tel. 93.302.03.43
Obert de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h, i dissabtes, de 10 a 20h

1 comentari

  • MONTSERRAT ROTGER ROSELL

    27/08/2015 16:24

    El mes passat va morir la meva mare als 96 anys. Al llarg de la seva llarga vida havia viscut al Carrer del Carme, Portaferrissa i J.Pou. Per aquesta raó de petita ja la portaven els seus pares a la vostra botiga i m´explicava com veía fer la xocolata….A mi de petita i després als meus fills ( els seus nets i besnets ) sempre ens comprava “gragees de xocolata”,També de més gran m´agradava molt la xocolata de la pedra (no per desfer si no per anar rossegant.,..els dentistes em mataríen….) .Descansi en pau, ma mare i tant de bó que per moltes generacions poguem continuar gaudint de Can Fargas. Que perduri allà on sigui de Barcelona i si pot ser al barri.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús