Arxiu de la categoria ‘CIUTAT VELLA’

El cel amagat de la Rambla

dimecres, 17/04/2013

La seu del BBVA del popular passeig, un espai opulent que va acollir cafès de categoria

xxx

Fins el maig de 2001, aquests sostres havien estat durant dècades ocults, però un esfondrament del cel ras va propiciar que quedessin al descobert. Els elements decoratius estaven tan malmesos que van anar a parar, sense cap mirament, als contenidors de runa. Els treballs d’enderroc, en plena Rambla, no van passar desapercebuts, tampoc per l’Ajuntament, que va exigir al BBVA restituir aquest tresor parcialment eliminat.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Amb l’encertada reconstrucció de la lluerna central i les dues mitges llunes, així com de bona part de la ornamentació floral i d’una escena pintada a l’oli, ens podem imaginar com de cofois deurien sentir-se els comensals que acudien al local, quan aquest espai funcionava com a cafè-restaurant de l’aleshores important Hotel Quatre Nacions. Aquell era un lloc glamurós, com ho eren també la majoria d’establiments vuitcentistes del tram central del passeig, considerats dels més luxosos d’Europa. I encara ho va ser més amb l’aportació feta per l’arquitecte modernista Jeroni Granell a principis del segle XX, el qual va introduir-hi detalls exuberants. Un petit escenari destinat als músics -tapat- s’intueix, a més, al fons de l’estança.

La sala va canviar diverses vegades d’arrendataris: va ser Maxims, després Siroco, rebatejat més endavant com a Sicoris. I d’estil: als anys trenta, va transformar-se en el primer cafè cubista de Barcelona. Quan el novembre de 1969, el negoci va tancar definitivament les portes, la premsa va recordar com havia variat també la clientela: “En la actualidad ese tipo de establecimientos no son ya todo lo rentables que pueden parecer. Y es que, últimamente, se nutrían de peñas y tertulias, que pasaban horas y más horas en el local sin que solicitaran con demasiada frecuencia los servicios del camarero”. Si fa no fa, el mateix que passa ara… quan el  bar té wi-fi.

 

xxx

 

 

 

 

 

x

x

xxx

xAquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Seu del BBVA de la Rambla, rbla.dels Caputxins 38 (La Rambla)

Ruta 4 – La Rambla / Caputxins-Plaça Reial. Parada núm.36

 

Envàs, tu et quedes

diumenge, 17/02/2013

La col·lecció de gerres d’El Vaso de Oro, una atracció afegida

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

“Tens una escala?” Ha estat potser la primera vegada que algú s’ha interessat més pel continent que pel contingut. S’entén, doncs, la cara d’estranyesa que m’ha posat el Gabriel. “Sí, és clar”. Les gerres, algunes d’imponents, que decoren el bar que va inaugurar aquest bloc em semblen un distintiu marca de la casa tan important com ho són les filarmòniques, sempre tan ben tirades, i els filets amb foie. Confiant no desequilibrar-me, m’entretinc fotografiant les que tenen rostre humà, i que es troben a una alçada considerable. “N’hi ha que pertanyen a clients, i quan vénen les hi baixo”. La resta -també les més gegantines- es van comprar, majoritàriament, en successius viatges que els Fort van estar fent durant anys a Alemanya, on el pare de la nissaga, a part de treballar-hi un temps, no hi ha dubte que va aprendre els secrets de la bona cervesa.

 

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Top 2500 Barcelona Singular

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta)

Obert de dilluns a diumenge de 12 a 24h. Tel. 93.319.30.98

Ruta 1 Barceloneta – Eixample de la Barceloneta

Fent negoci de l’arbre caigut

dimecres, 5/12/2012

Terrassa de l’avinguda de la Catedral


Pòst-its Gòtic / Barcelona Singular 2a època

Crispetes gurmet

diumenge, 2/12/2012

Obre al Gòtic una botiga de popcorn amb gustos diversos, fins i tot de xoriço picant


Els emprenedors tenen sovint aquestes coses. Que, en temps de crisi, decideixen anar a contracorrent, es llancen a la piscina i hi troben aigua. Tampoc no és ser cap geni ensumar-se que el negoci que s’ha inventat en Manuel Giró amb dos companys més pot funcionar. Han triat un producte barat, les crispetes; han escollit un local ben situat, entre Portaferrissa i la Catedral; i han tingut una idea enginyosa, importada dels Estats Units: afegir sabors diferents i, en alguns casos, temptadors, respecte l’oferta de palomitas habitual. La gent no acudirà en massa a comprar crispetes de xoriço picant o de pizza, però les de formatge i les de caramel -fins i tot, si es vol, barrejades- segur que tenen més sortida: poden arribar a ser addictives. Llàstima que els preus (una bossa mini de paper costa 3,70€; una jumbo, 8,70€) ens convulsin. Tan malament anem que no estem ni per gastar en crispetes? Això em temo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Top 2500 Barcelona Singular

Popcorner, c.Boters 15 (Gòtic). Horaris: per determinar

Ruta 4 – Gòtic / Barri del Pi. Parada núm.15

Un balcó al Port Vell

dimecres, 24/10/2012

L’Hotel Duquesa de Cardona, un antic palauet del S.XVI amb bones vistes

xxx

En aquest edifici, hotel des de 2003, ja es feia estada quan, al segle XVI, el palau pertanyia al duc de Cardona. Aleshores, potser no se servien tapes a la terrassa, però la comitiva reial amistada amb l’aristòcrata de ben segur que quedava contenta amb el banquet que s’hi oferia. Eren els temps en què Barcelona construïa una muralla que l’havia de protegir dels assaltants que arribaven per via marítima, i, per tant, de mirar horitzó enllà, ja se n’encarregaven els vigilants. Tota la renglera de cases, també aquesta, donaven l’esquena al Mediterrani; s’accedia als habitatges pel carrer de la Mercè, i el menjador actual de l’establiment era, de fet, el vestíbul d’entrada.

xxx

xxx

Hotel Duquesa de Cardona.jpg

 

x

x

Han passat quatre segles, i s’ha de reconèixer que, en algunes coses, no hem millorat gaire. Si abans uns murs ens tapaven la vista, ara és l’excés d’atraccions i d’icones arquitectòniques  el que ens impedeix veure l’aigua. Per sort, avui no cal tenir sang blava per traspassar les portes d’aquest casalot i poder pujar fins a on sí que pot intuir-se una mica de mar darrere d’aquesta mola anomenada Imax.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

La Terrassa del Duquesa. Oberta tots els dies, de 10 a 24h

Hotel Duquesa de Cardona, Pg.Colom 12 (Gòtic). Tel. 93. 268.90.90.

Ruta 10 – Gòtic / La Mercè – Antic barri de Mar. Parada núm.14

Un bar minúscul i centenari

dissabte, 15/09/2012

El Kiosco La Cazalla viu una segona joventut sense oblidar les seves arrels

xxx

Molts donaven per fet que ja no tornaria a obrir mai més. Potser no comptaven que encara hi ha qui creu en el Xino, en mantenir viu el seu passat a pesar de ser poc glamurós. Els ha faltat conèixer en José Ángel de la Villa, propietari del Bar Pastís i responsable de la resurrecció d’aquest local mític del Raval que duia set anys amb la persiana abaixada. Set anys després, el Kiosco La Cazalla -segurament el bar més petit de Barcelona- continua operatiu, ara amb altres amos, i si se n’ensurt és gràcies als turistes i al nano amb aspecte d’okupa a qui li han encarregat situar-se a la Rambla i animar grups de joves guiris a provar mojitos a bon preu.

Enlloc no es diu que els tamborets habilitats al carrer estiguin vetats als veïns del Poble-sec. M’he assegut, doncs. Això sí, he obviat la pissarra cridanera que anuncia un tequila “boom boom” a 2€, i he buscat amb la mirada el pot de vidre que dóna sentit a la nostra visita. Unes panses potser centenàries reposen a la base del recipient, ple fins el capdamunt d’aquest aiguardent anomenat cazalla que ja se servia el 1912 als traginers que anaven i tornaven del Port. Es tracta d’un anís sec, de 50º, que, diguem-ho clar, m’ha agradat tastar, si bé per uns moments (50º, repeteixo) ha fet qüestionar-me si no hauria estat millor demanar-se un mojito com el que es prenien uns nois escocesos a la barra.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Sèrie La Rambla (I) – Kiosco La Cazalla, c.Arc del Teatre s/n

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

El secret més ben guardat de la Rambla

dijous, 13/09/2012

Un curiós museu d’ampolles s’oculta damunt del Cafè de l’Òpera

xxx

x

És el museu més desconegut i, amb tota seguretat, el menys visitat de Barcelona. Els propietaris del Cafè de l’Òpera acumulen des de fa dècades centenars d’ampolles antiquíssimes en un pis de la mateixa finca, que, per motius logístics, no han pogut exhibir-se mai en públic. Només amb nosaltres han decidit fer una excepció. “Seria un enrenou”, m’adverteix l’Andreu Ros, fill de la jefa. “Hauríem de contractar vigilants, adequar-ho tot perquè es pogués veure bé… uf, massa feina. I massa calers”.

L’origen de tot plegat cal atribuir-lo al fundador, Antoni Dòria, qui el 1929 va adquirir, sent cambrer d’un bar veí, el local de baix -aleshores un restaurant de luxe- que havia caigut en desgràcia a causa d’un tràgic succés: l’assassinat d’un client davant la passivitat dels treballadors, que, segons sembla, no van fer res per auxiliar-lo. Dòria va transformar l’establiment en una cafeteria modernista, hi va col·locar la barra i va iniciar una aventura col·leccionista que ha arribat fins als nostres dies.

xxx

whisky_blend1.jpg

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“El meu avi acudia a les subhastes de productes d’estraperlo decomissats per la policia al Port. Però alhora rebia ampolles de sotamà dels mariners que atracaven a Barcelona en vaixells carregats de begudes, i que treien d’amagat a canvi d’unes monedes per poder-se pagar una prostituta o una bona farra. Eren temps difícils, ja se sap”. Només alguns d’aquests envasos corresponen avui als whiskies i roms que va aconseguir reunir l’Antoni al llarg dels anys. Bona part de la col·lecció, la més interessant, es va optar per traslladar-la fora de Barcelona. Hi havia una raó de pes: el terra, un bon dia, va tremolar, i si no va esfondrar-se va ser de miracle.

“Vam arribar a tenir més de 4000 ampolles, el doble que ara”. Em pregunto on, perquè no hi queda cap forat a les prestatgeries, i hi ha caixes que s’amunteguen per tot arreu, i que impedeixen moure’ns. “A la bodega, però ja les hem tret”. No fos cas, intueixo, que algú n’obrís alguna per error. L’Andreu prefereix no dir el lloc on ara es guarden per motius de seguretat, ja que hi ha peces valuosíssimes. No importa. Feta aquesta troballa, ens conformem amb el petit museu que atresora el nét, continuador de l’obra heretada. “Però les begudes que veus sí que s’han obtingut legalment. Cal agrair-li a ma mare, que ha estat sempre molt viatgera”.xxx

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Sèrie La Rambla (I) - Museu d’ampolles del Cafè de l’Òperax

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

La barra anticrisi del Cafè de l’Òpera

dimarts , 11/09/2012

xxx

No em direu que no fa pena que un establiment històric com el Cafè de l’Òpera, on, que jo recordi, no cabia ni una agulla durant els anys noranta, presenti cada tarda un ambient tan desangelat a dins del local. Els mateixos amos del negoci reconeixen que no han tingut més remei que abraçar el turista, que per una cervesa pot arribar a pagar 9 euros, quan les terrasses costen el que costen, i la Rambla està com està. De degradada, s’entén.

Ara, sense renunciar als preus desorbitats que claven per seure fora, han decidit, però, concedir-nos el plaer de poder gaudir de la barra i no haver per això de morir en l’intent. Un cafè costa 90 cèntims; un tallat, 1€; i un cafè amb llet, 1,20€, sempre que es demani (o es pagui, no ens ha quedat clar) abans de les cinc de la tarda. Qui sap?, potser hauran d’acabar ampliant el taulell i posar algú perquè organitzi bé les cues que es formin a l’entrada… em temo, no obstant, que corredisses no n’hi haurà, per asseure’s en un tamboret.

x

x

Sèrie La Rambla (I) – Barra del Cafè de l’Òpera

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Visitants il·lustres

dijous, 6/09/2012

El Saló Chopin, memòria viva del passat de la Rambla

xxx

D’aquell hotel fastuós que atreia tota mena de celebritats en queda poca cosa. Però els germans Saiz, propietaris del Quatre Nacions, han volgut d’alguna manera mantenir viu el passat esplendorós d’aquest establiment, segles enrere un dels més luxosos de Barcelona, i han decorat les parets d’una sala d’estar amb fotografies, cartes i retalls de diaris que deixen constància de la gran quantitat de personatges cèlebres que s’hi van allotjar.

Einstein, Stendhal, Ulysses S. Grant… tots ells van contribuir, amb la seva presència, al bon nom de l’hotel. També Buffalo Bill (hi ha molts turistes nord-americans que han preguntat si podien dormir en el mateix llit que el caçador de búfals: la resposta, sovint, ha estat que sí). Però qui hi  ha deixat més empremta és Fréderic Chopin. El compositor polonès s’hi va allotjar en dues ocasions, entre 1838 i 1839, acompanyat de l’escriptora francesa George Sand, amb qui va mantenir durant 10 anys una relació sentimental. La primera vegada es dirigien, de fet, cap a Mallorca, on Chopin pretenia curar-se de la tuberculosi que va acabar amb la seva vida una dècada més tard. El segon cop en tornaven, i van aprofitar per passar unes quantes nits més a Barcelona.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

 

xx

x

Aquest petit i curiós espai, situat a la segona planta, va ser batejat com a Saló Chopin el 2010,  amb motiu del 200 aniversari del seu naixement. Això va passar en el transcurs d’un acte en què l’Ajuntament va posar una làmina a la façana per recordar l’efemèride, i durant el qual el Consolat de Polònia va obsequiar la família Saiz amb una altra placa, que roman al vestíbul. Avui, el Quatre Nacions de la Rambla és un modest dues estrelles, que ha vist reduïdes a una quarta part les seves dimensions. I si actualment encara rivalitza en alguna cosa amb l’Oriente, a l’altra banda del passeig, és precisament en disputar-se l’honor de ser l’hotel que ha allotjat més visitants il·lustres.

xxx

  xxx

Sèrie La Rambla (I) - Saló Chopin de l’Hotel Quatre Nacions

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Quan Barcelona buscava turistes

dimarts , 4/09/2012

 xxx

Costa imaginar-s’ho però també ha existit una Rambla sense turistes. I una època en què anaven buscats. La burgesia i els industrials de principis del segle XX, necessitats d’algun estímul que els permetés recuperar-se del dany econòmic que els va suposar la pèrdua de les colònies d’ultramar, van veure en el turisme una magnífica font d’ingressos. Tant és així que van decidir crear la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat amb seu a la Rambla; finançada en part amb capital públic i en part amb capital privat, i que a través d’un butlletí mensual i gràcies també a una sèrie de delegats repartits per mig món, va dedicar-se a promocionar arreu la ciutat. Encara avui es conserva una placa, col·locada el 1968 a la façana del número 37 de la Rambla dels Caputxins, que ens recorda l’existència d’aquesta curiosa sociedad, germen de les actuals oficines de turisme.

xxx

xxxx

Sèrie La Rambla (I) – Placa d’homenatge a la Sociedad de Atracción de Forasteros

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí