Arxiu de la categoria ‘Barceloneta’

Filo (El Vaso de Oro)

dilluns, 1/09/2014

Barceloneta (Ruta 1. Eixample de la Barceloneta)

 

Cervesa amb majúscules

 Fotos: ©Montse García

Probablement és la cervesa més ben tirada, que se serveix només quan ha desprès ja part del CO2 que conté, i dins d’un got que els cambrers d’El Vaso de Oro mantenen pacientment sota el brollador abans de reomplir-lo i lliurar-lo al client. El següent pas és degustar-la i comprovar la perfecció de la barreja: llúpol, malt, aigua i llevat, amb el punt just d’amargor, i petits matisos de flors i mel. Atès que la beguda no és barata, recomano esmerçar una mica de temps en el vas, més llarg que una flauta i que algú va batejar com a filharmònica (abreujat: filo). L’autor del disseny és el Gabriel Fort, amo d’aquesta cerveseria històrica amb la qual vaig inaugurar el blog i que des de fa uns anys ha creat noves varietats artesanals i sense additius sota una marca que du el segell de la família. Aquí dins, però, passen desapercebudes. El que s’hi promou és la cultura de la canya, de la cervesa a pressió, que no para de rajar: una mena de simfonia interpretada al compàs pels empleats i que esdevé tot un espectacle per a la vista i l’oïda, i, sobretot, per al paladar ©BcnSingular

Filo (o Filharmònica). Preu: 3,5 € + IVA

Cerveseria El Vaso de Oro (c.Balboa 6). Tel. 93.319.30.98

Parada 1 de la ruta 34 (Eixample de la Barceloneta)

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

Envàs, tu et quedes

diumenge, 17/02/2013

La col·lecció de gerres d’El Vaso de Oro, una atracció afegida

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

“Tens una escala?” Ha estat potser la primera vegada que algú s’ha interessat més pel continent que pel contingut. S’entén, doncs, la cara d’estranyesa que m’ha posat el Gabriel. “Sí, és clar”. Les gerres, algunes d’imponents, que decoren el bar que va inaugurar aquest bloc em semblen un distintiu marca de la casa tan important com ho són les filarmòniques, sempre tan ben tirades, i els filets amb foie. Confiant no desequilibrar-me, m’entretinc fotografiant les que tenen rostre humà, i que es troben a una alçada considerable. “N’hi ha que pertanyen a clients, i quan vénen les hi baixo”. La resta -també les més gegantines- es van comprar, majoritàriament, en successius viatges que els Fort van estar fent durant anys a Alemanya, on el pare de la nissaga, a part de treballar-hi un temps, no hi ha dubte que va aprendre els secrets de la bona cervesa.

 

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Top 2500 Barcelona Singular

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta)

Obert de dilluns a diumenge de 12 a 24h. Tel. 93.319.30.98

Ruta 1 Barceloneta – Eixample de la Barceloneta

Paelles amb afecte

dimecres, 31/08/2011

En Juan Muñoz és l’ànima i el timó del Botavara, un restaurant entranyable

ATENCIÓ: TANCAT PER JUBILACIÓ

x

“Humilment he de dir-te que faig el millor arròs de la Barceloneta”. En Juan Muñoz, humil, humil, potser no n’és. Però és probable que faci el millor arròs de la Barceloneta. Només pel mirament que hi posa, ja hauríem d’aplaudir. L’home dedica una bona estona a preparar el caldo, i es nota. “Hi poso verdures, tres quilos de peix de roca, pebrot choricero i un toc de farigola”. També té el seu temps el sofregit, amb tomàquet de branca i tinta de sípia.

 

x

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En Juan no es pot dir que sigui una persona corrent. Nascut a Cadis fa 69 anys, va venir a Barcelona, no per necessitat, sinó per fer de model. “Guapo, ¿yo? ¡Me lo comía todo!”. Per desgràcia (relativa), no tenia la talla requerida. Sí que la va donar, però, anys més tard entre fogons, i gràcies als consells de la mare, qui, per telèfon, li dictava com fer un bon potaje.

 

x

Avui, el Botavara és un restaurant modest, amb una ubicació privilegiada. I el coneix qui l’ha de conèixer. “La cuina no és altra cosa que afecte”, em comenta en Juan. I m’ho diu mentre m’enduc a la boca una cullerada d’aquest arròs impagable amb la delicadesa que es mereix el moment. “El proper cop, proves les mandonguilles. Vine a veure-les, són per aquest vespre”. Per a mi, no serà aquest vespre. Però intentaré no deixar-ne passar gaires més.

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Botavara, pl.de la Barceloneta 1-3 (Barceloneta). Tel.93.221.47.58

De dimarts a dissabte de13 h a 16h i de 20.30h a 23.30h. Diumenges, només  migdies.

Preu paella: 30 € (dues persones)

El carreró fantasma

dissabte, 9/07/2011

Un passatge de la Barceloneta amb prou feines conserva el nom i la placa

 

No consta a les guies de carrers i si es busca al plànol del web de l’Ajuntament, la resposta no admet dubtes: “via no trobada”. El passatge de la Cadena, per tant, no existeix. O sí, però no ho sembla. Situat intramurs, s’intueix només des del carrer de Carbonell, on una làmina de marbre indica l’únic tram visible. S’hi accedeix a través del Bitácora, bar de tapes amb unes braves de notable alt i un pati (el passatge en qüestió) al darrera.

 

 

Aquest espai  ignorat havia estat, qui ho diria, un indret de pas obligat, ja que just allà (o a tocar) s’ubicava la rudimentària estació que va inaugurar la línia Barcelona-Mataró, primer trajecte en tren de la Península. Resseguint el passatge s’arribava també fins a la plaça de braus de la Barceloneta, “El Torí”, on s’alça avui la seu de Gas Natural.

En direcció contrària, s’hi succeïen les tavernes, però amb la reforma del passeig Nacional -actual Joan de Borbó- van desaparèixer. Totes menys una: la Siempre Viva, fent honor al seu nom, perdura encara com a restaurant, tot i que una mica més avall (a l’emplaçament original hi ha ara la cerveseria Costa Brava). També  manté viu el record del passatge de la Cadena el Mas dels Arcs, una fruiteria del carrer de Balboa, amb un tros d’aquest carreró convertit avui en magatzem.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

Passatge de la Cadena (Barceloneta).

Barriada: Eixample de la Barceloneta

Un volcà de sabors a la Barceloneta

dijous, 26/05/2011

Arancino, productes sicilians per endur-se ràpid a la boca

Ens quedava Sicília. Amb les pizzes napolitanes, les piadines de la Romagna i la pasta al dente potser crèiem saber-ho ja tot de la cuina italiana. Estàvem molt equivocats, com m’ha fet veure avui l’Egidia Latona, l’alma mater d’aquesta botiga minúscula del passeig de Joan de Borbó oberta fa dos mesos i que ofereix especialitats dolces i salades per emportar, arribades directament d’Itàlia.

 

El cannolo, una neula cruixent farcida amb ricotta d’ovella, n’és el producte estrella. Us confirmo que omple. Per això mateix els minis a un euro són una bona alternativa. Tant que desapareixen de la vitrina en un tres i no res. També ens tempten la cassata (pa de pessic esponjós, crema de formatge, massapà i xocolata amarga), i els raviolini amb mel i canyella, però la sensatesa s’ha acabat imposant. Demà, amb l’estómac buit, vindran més de gust.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Som gent de mar, venim d’una illa”. L’Egidia i el seu marit Davide estan per aquesta raó encantats de viure a la Barceloneta. Aquí, però, no hi ha volcans. “El nostre poble, Nicosia, es troba a només 50 quilòmetres de l’Etna”. Ara m’explico perquè els arangino tenen aquesta forma piramidal. No tots. Els de Palermo, rodons, també hi són representats. Contenen arròs i n’hi ha de sis varietats, fins i tot de marisc. “Aquest és una invenció nostra, però agrada perquè té un sabor semblant a la paella”. Res: heu de triar el de carn (ragù), que és el típic.

 

Arancino Sapore di Sicilia. Pg.Joan de Borbó 12 (Barceloneta)

Barriada: Sant Miquel del Port

Xin-xin a El Vaso de Oro

diumenge, 28/11/2010

Filarmòniques, filets amb foie i urnes funeràries

JAVI 'EL GALLEGO' AMB LES 'FILO' A PUNT

Ens estrenem, i ho fem brindant a El Vaso de Oro per l’èxit del bloc. Aquí, les ‘filo’ van que volen. Al final de la jornada n’hauran servit 600 (això diuen). El vas en qüestió conté una cervesa única: el secret, m’expliquen, es troba en el compressor. La beguda surt amb molta pressió i poc gas. Abans de lliurar-te-la la deixen reposar una estona, després retiren amb una espàtula part de l’escuma, reomplen el got i llestos.

El personal, sense excepcions, ha crescut a la Barceloneta: se’ls veu fets uns experts, com proven els galons que duen cosits a l’uniforme. El més veterà, Javi ‘el Bronson’, suma 25 anys darrere la barra. Un altre Javi, ‘el Gallego’, gairebé l’atrapa. Ells són els qui cuinen al matí dues exquisideses marca de la casa: la tonyina picant i l’amanida russa. Quan van entrar al negoci de la família Fort, encara vivia el Gabriel, el patriarca, a qui tots veneraven. Avui veneren el fill. En Gabriel Segon m’acaba de conèixer i ja m’està obsequiant amb unes cerveses. “Són artesanals, i sense conservants. Emporta-te-les”. Si segueix així, també jo li hauré de rendir honors.

És dijous i el local cada cop s’anima més, però ningú no s’estressa. Demano que em preparin el plat estrella, solomillo amb foie, sense desmerèixer el famós sandvitx granjero, que igualment caurà tard o d’hora. En Xavi, que viu a Terrassa, ara mateix en té un a l’estómac. Ve sovint amb la parenta, i assegura haver-s’hi passat molts dissabtes fins a set hores seguides consumint temps i filarmòniques. “El dia que em mori vull que fiquin les meves cendres dins d’una d’aquelles gerres”, i m’assenyala uns atuells enormes que decoren el bar, portats expressament d’Alemanya. “Ets un bèstia!”, li responc. Però el comentari em confirma una cosa: a El Vaso de Oro s’imposa la fidelitat. No hi ha traïció possible.

 

SANDVITX 'GRANJERO'TONYINA PICANTFILET AMB 'FOIE'L'ORIOL I EL 'JEFE'UNA GERRA O UNA URNA FUNERÀRIA?UNS CLIENTS MOLT FIDELS

Fotos: Montse García

xxx

xxx

 

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta). Obert tots els dies.

Ruta 1 Barceloneta: Eixample de la Barceloneta