Arxiu de la categoria ‘Gòtic’

Xocolateria Fargas

diumenge, 4/05/2014

Gòtic (Ruta 2. Pi)

 

Crònica d’una mort anunciada

“Hi havia una vegada la xocolateria Fargas, la més antiga de la ciutat, d’encant innegable, amb retolació i mobiliari clàssics, i productes amb molta anomenada. Però la cantonada on s’ubicava era tant o més llaminera que tots aquells bombons i caramels farcits junts. Un 31 de desembre va abaixar la persiana, sense que cap governant tractés de posar-hi remei”. Aquest epitafi, escrit amb més de set mesos d’antelació, només serveix perquè jo tregui d’alguna manera la ràbia. Tot està decidit i ja no hi ha res a fer.

Setmanes abans que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la suspensió, durant un any, de llicències d’obres en establiments emblemàtics, el plenari de l’Ajuntament aprovava el projecte promogut per Casacuberta Villamil que permetrà destinar la finca sencera a fer-hi apartaments turístics i unes galeries quan s’obri de nou la veda. Aquesta reforma integral de l’edifici suposa la defunció dels comerços històrics situats als baixos. Quan hi pensa, la Teresa Torras s’emociona. Fa 40 anys va coincidir amb l’afillada del senyor Fargas i última representant de la nissaga. “Necessitaven una persona i la meva tieta, que era una gran clienta, em va recomanar. Vaig començar amb mal peu: a l’accedir per primer cop a la botiga, vaig ensopegar i per poc que no caic a la falda de la mestressa”.

 

 

 

Els turistes, desconeixedors de l’atemptat que està a punt de produir-se, entren encuriosits i sempre acaben sortint-ne amb una bosseta de paper plena de catàniestoffes o gelatines de fruita confitada. Els més habituals no deixen escapar l’oportunitat d’endur-se llengües de gat o l’especialitat de la casa, la xocolata elaborada artesanalment en un molí de pedra, seguint la fórmula secreta de Josep Fargas, qui va heretar un negoci iniciat el 1827 o fins i tot abans.

Per aquí han passat un munt d’enamorats del cacau. “Jo en sóc la primera addicta”, em diu la Teresa, i la segueix un dissenyador de moda que feia expressament escala a Barcelona per poder comprar trufes gelades cada cop que havia de viatjar a Milà des de les Canàries, on vivia. “Per cert, vols una xocolatina?”. La pregunta no m’agafa per sorpresa perquè ja l’ha formulada a altres visitants afortunats, com la parella russa que s’entreté fent-se un “selfie” amb la dependenta de fons. “Sé que és un sacrilegi -li responc-. Però t’importaria si fos blanca?” ©BcnSingular

1.Xocolateria Fargas, c.Pi 16. Tel. 93.302.03.43
Obert de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h, i dissabtes, de 10 a 20h

Self Naturista

dissabte, 25/01/2014

Gòtic (Ruta 1. Santa Anna)

 

Autoservei saludable

(Article publicat el 29-12-2010)

Foto: Montse García

Un bon dia va obrir a Barcelona el primer restaurant vegetarià. Ens hem de remuntar als anys de la transició; anys, també, de transgressió, però no precisament en l’àmbit culinari. De manera que sí, el Restaurant Vegetarià (així es deia) del carrer de Canuda va convertir-se en tot un fenomen, només superat, poc després, pel Self Naturista del carrer de sobre, Santa Anna. L’Òscar Colom, que havia acumulat experiència en l’empresa precursora, hi va introduir un altre concepte que igualment faria furor: el self service.

“La meva idea era oferir una opció als oficinistes de la zona que els resultés pràctica. Sabíem que el temps de què disposen per dinar és molt limitat, però volia que això no anés en detriment de la seva salut”. Menjar ràpid i sa no té perquè estar renyit amb menjar de gust. Proveu, sinó, els macarrons integrals gratinats, la paella de verdures, els xampinyons a la planxa, els pastissos o els batuts de fruites. En total, 300 plats que van rotant, i que trenquen prejudicis. Ara bé, no hi busqueu alcohol. “Sempre he procurat mantenir uns mateixos principis, basats en una alimentació saludable”… i que exclou tot allò que prové de l’animal. L’Òscar ho té clar: “ningú de nosaltres no té dret a alterar l’ordre natural de les coses. A més, la cuina vegetariana dóna molt de si. Jo no he tingut mai carències de res”. Ho celebrem, com també la vintena d’empleats que té contractats, i que ja formen part de l’estampa d’aquest local que va quedar ancorat als 80, i que d’allà no surt.

“He rebut ofertes molt suculentes de gent que volia associar-se amb mi, amb la intenció que ens estenguéssim a altres barris, però les he refusat totes”. En cas d’haver-ho acceptat, el Self Naturista potser hauria acabat perdent bona part de la seva essència. I li hauria pogut sortir car. També al client fidel que paga avui menys de 10 euros per tres plats, pa i unes postres, i que no trobarà, per molt que busqui, un restaurant tan a contracorrent de les modes com aquest, a tot el Barri Gòtic ©BcnSingular

1.Self Naturista, c.Santa Anna 11-17. Tel. 93.318.26.84

Obert tots els dies d’11.30 a 22 h excepte diumenges i festius.

 

Fotos: Montse García

Fent negoci de l’arbre caigut

dimecres, 5/12/2012

Terrassa de l’avinguda de la Catedral


Pòst-its Gòtic / Barcelona Singular 2a època

Crispetes gurmet

diumenge, 2/12/2012

Obre al Gòtic una botiga de popcorn amb gustos diversos, fins i tot de xoriço picant


Els emprenedors tenen sovint aquestes coses. Que, en temps de crisi, decideixen anar a contracorrent, es llancen a la piscina i hi troben aigua. Tampoc no és ser cap geni ensumar-se que el negoci que s’ha inventat en Manuel Giró amb dos companys més pot funcionar. Han triat un producte barat, les crispetes; han escollit un local ben situat, entre Portaferrissa i la Catedral; i han tingut una idea enginyosa, importada dels Estats Units: afegir sabors diferents i, en alguns casos, temptadors, respecte l’oferta de palomitas habitual. La gent no acudirà en massa a comprar crispetes de xoriço picant o de pizza, però les de formatge i les de caramel -fins i tot, si es vol, barrejades- segur que tenen més sortida: poden arribar a ser addictives. Llàstima que els preus (una bossa mini de paper costa 3,70€; una jumbo, 8,70€) ens convulsin. Tan malament anem que no estem ni per gastar en crispetes? Això em temo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Top 2500 Barcelona Singular

Popcorner, c.Boters 15 (Gòtic). Horaris: per determinar

Ruta 4 – Gòtic / Barri del Pi. Parada núm.15

Un balcó al Port Vell

dimecres, 24/10/2012

L’Hotel Duquesa de Cardona, un antic palauet del S.XVI amb bones vistes

xxx

En aquest edifici, hotel des de 2003, ja es feia estada quan, al segle XVI, el palau pertanyia al duc de Cardona. Aleshores, potser no se servien tapes a la terrassa, però la comitiva reial amistada amb l’aristòcrata de ben segur que quedava contenta amb el banquet que s’hi oferia. Eren els temps en què Barcelona construïa una muralla que l’havia de protegir dels assaltants que arribaven per via marítima, i, per tant, de mirar horitzó enllà, ja se n’encarregaven els vigilants. Tota la renglera de cases, també aquesta, donaven l’esquena al Mediterrani; s’accedia als habitatges pel carrer de la Mercè, i el menjador actual de l’establiment era, de fet, el vestíbul d’entrada.

xxx

xxx

Hotel Duquesa de Cardona.jpg

 

x

x

Han passat quatre segles, i s’ha de reconèixer que, en algunes coses, no hem millorat gaire. Si abans uns murs ens tapaven la vista, ara és l’excés d’atraccions i d’icones arquitectòniques  el que ens impedeix veure l’aigua. Per sort, avui no cal tenir sang blava per traspassar les portes d’aquest casalot i poder pujar fins a on sí que pot intuir-se una mica de mar darrere d’aquesta mola anomenada Imax.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

La Terrassa del Duquesa. Oberta tots els dies, de 10 a 24h

Hotel Duquesa de Cardona, Pg.Colom 12 (Gòtic). Tel. 93. 268.90.90.

Ruta 10 – Gòtic / La Mercè – Antic barri de Mar. Parada núm.14

El jardí de les delícies

dijous, 3/05/2012

The Cake’s Garden bateja els típics pastissets ianquis amb noms de famosos

xxx

Són temps difícils, de vaques magres. I sabent-ho, la Maria Rosa i les seves filles van decidir igualment fer el cor fort i llançar-se a la piscina. Aquesta família de tradició pastissera va aventurar-se el juliol a obrir un negoci en plena crisi, quan la Mar, que venia d’una estada a Londres, va tornar convençuda d’haver trobat la gallina dels ous d’or. “L’únic establiment dels magatzems Harrods amb cua a totes hores era una botiga de cupcakes, i vam pensar que això, aquí, també podria funcionar. Només calia fer-los igual de bons, i encertar-la amb l’emplaçament”.

xxx

xxx

Després de molt buscar, el destí va voler que es fixessin en un local en lloguer situat al carrer més dolç per excel·lència. Qui avui  encara es deixa temptar pels suïssos i les xocolateries de Petritxol, probablement es veurà incapaç d’avançar quan arribi a l’altura de The Cake’s Garden. L’aparador del local congrega cada tarda una munió de curiosos, entusiasmats amb les creacions d’aquest trio barceloní que podria passar per novaiorquès i que ha rebut ja molts elogis dels turistes transatlàntics. Tot i que confessen que “l’hivern ha estat molt dur”, parteixen de la base que potser la gent no pot sortir a sopar cada setmana, però sí permetre’s un cupcake. O dos. “Posa’m una Angelina Jolie”, sento dir a un client, i em pregunto si, ja posats, demanarà també un Brad Pitt, recobert de xocolata amb llet. “I una Maruja Torres”.

xxx

xxx

xx       els cake pops també tenen èxit

 

 

La diversitat de noms (i, per tant, també de gustos) supera la quarantena. El Beethoven, amb crema de formatge i moscatell, és la darrera novetat, si bé fa més patxoca el Louis Armstrong, l’únic que inclou colorants. “Estem orgulloses de poder dir que utilitzem polpa de fruita 100% natural, i que si un cupcake és de préssec, conté préssec”, m’explica la Maria Rosa mentre busco de reüll per on para. M’ha quedat clar: són saludables. Ara es tracta que la meva dona també ho vegi com jo, si cal, permetent-li que em faci el salt amb el George Clooney. O amb la princesa Leila.

xxx

La Laura i la seva mare, la Maria Rosa xxxL

 

The Cake’s Garden, c.Petritxol 8 (Gòtic). Tel. 93.125.47.85

Preu cupcakes: 2,75€ i 3,65€ (du luxe)

Cursets els dilluns (galetes), dimarts (cake pops) i dimecres (cupcakes), de 17 a 20h

Ruta del Pi

En aquesta casa no va néixer Eugeni d’Ors

dilluns, 9/04/2012

x

Placa poc afortunada. En realitat, l’escriptor, periodista i crític d’art Xènius va néixer a l’entresol de l’edifici que hi havia al davant, al número 3 del carrer de Comtal. I un any abans del que s’indica.

xx

x

 Placa a Eugeni d’Ors, c.Comtal núm.3 (Gòtic)

Els veïns nobles de Sant Just

dijous, 1/03/2012

Visita amb sorpresa final al Palau Moxó, una joia barroca

Fotos: Montse García ©

xxx

Va ser una mica de rebot, que els Moxó es fessin amb aquesta casa senyorial del S.XVIII. El palau que duu el seu nom hauria seguit en mans dels Graell, o ni això: seria avui dels Castelló si la falta de descendència no els ho hagués impedit. Però, en cap cas, els Moxó desentonaven: el llinatge, originari de Cervera, ja feia més d’un segle que havia aconseguit l’estatus nobiliari, i qui no era baró, era marquès, o totes dues coses.

D’entre l’estirp d’aristòcrates de sang blava que hi van habitar (i que, de fet, encara hi viuen), potser va ser Francisca Güell, filla d’Eusebi Güell -mecenes de Gaudí- i àvia dels actuals propietaris, qui n’ha deixat més empremta. Ella va encomanar una gran reforma que va permetre l’electrificació del palau, i va tenir també el bon gust d’adquirir a Itàlia un preciós conjunt de llums de cristall, la col·lecció particular més important que es conserva a Barcelona. La mateixa Francisca, davant el temor que durant la Guerra Civil cremessin l’edifici, va idear una jugada perfecta: va cedir-lo a la Generalitat perquè l’utilitzés per a oficines, però abans va dipositar en diferents museus de la ciutat tots els béns, prèviament inventariats. Anys després, el mobiliari tornaria al seu lloc, amb l’excepció d’una taula de billar que algú creu haver vist en un altra residència de la família: el Palau Güell.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

x

xxx

En realitat, no es troba a faltar, atenent les moltíssimes perles que s’apleguen en les diverses estances. Els detalls els té la gent de Cases Singulars, que organitza les visites. Si crèiem que, travessats els salons, el menjador, la biblioteca, i vista també l’habitació on fins el 2000 hi dormia la mestressa, ho havíem descobert tot, anàvem errats. La gran sorpresa, sense discussió, són les golfes. “No us podeu imaginar com estaven”, comenta la guia durant aquesta incursió inesperada. L’espai, tot i que arreglat, és plena d’objectes vells, i hi ha uniformes que ningú no ha tocat des que el servei va deixar d’ocupar les cambres, fa ara més de cinquanta anys.

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Palau Moxó, pl.Sant Just 4 (Gòtic)

Visites individuals els divendres a les 12h, amb reserva prèvia. Tel.670.466.260

Barriada: Sant Just i Regomir

Vida i mort a Petritxol

divendres, 25/11/2011

xxx

És probablement el carrer de Barcelona amb més plaques d’homenatge per metre quadrat. Gent il·lustre que va néixer, viure o morir a Petritxol han vist (és una manera de dir) com amb poca o molta fortuna se’n deixava constància. El costum s’ha mantingut fins no fa gaire, però la falta d’espai (o de veïns famosos) acabarà impedint que s’afegeixin molts més recordatoris.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxxxxx

 

 xxxxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxx

 

 xxxx

IMG_3570.JPGIMG_3575.JPGIMG_3565.JPG

 xxx

Plaques del carrer de Petritxol (Gòtic). Barriada: Pi

No tot és el que sembla a l’antic Portal dels Orbs

dimarts , 6/09/2011

El Jardí de l’Àngel, trompe-l’oeils fets amb bon gust darrere l’Hotel Catalonia Albinoni

 

Després de la marxa, sentida per a molts, de l’Hogar Extremeño, difícilment ens podíem imaginar que assistiríem al naixement d’un nou espai, gairebé tan idíl·lic com aquell, situat a la mateixa avinguda. El Portal de l’Àngel, des de fa anys el carrer amb més trànsit de persones i vises, ho és també de la calma, per poc creïble que sembli.

 

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot té una explicació. Per encàrrec de l’Hotel Catalonia Albinoni, el muralista Carles Arola, que ja s’havia lluït a Tarragona amb l’enganyatall de la plaça dels Sedassos, ha contribuït, amb els seus trompe-l’oeils, a dignificar les mitgeres d’un interior d’illa reconvertit ara en jardí-restaurant, i amb una piscina exclusiva per als hostes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’experiència és un grau, però això no treu que, en el moment de retirar les bastides, sempre es tingui un cert neguit: haurà quedat bé? “Pintant un quadre pots fer dues passes enrere per tenir una visió global de l’obra. Aquí no, si no vols estimbar-te”. Arola també m’explica que en l’ofici són quatre gats. “Cada drogueria que tanca és un drama. Costa trobar els materials, la calç i els pigments tradicionals, i d’aquesta manera no crec que surti massa gent amb ganes de dedicar-s’hi”.

Almenys, parets no en falten. I les que duen la firma d’en Carles Arola, duen la firma… i el rostre d’en Carles Arola. En aquest cas, acompanyant l’àngel custodi que se li va aparèixer el 1398 a Sant Vicenç Ferrer quan aquest entrava a Barcelona per la porta on els cecs solien congregar-se. La cosa, em pregunto, va anar realment així, o tot plegat, també aquest indret, ho hem d’atribuir a un miratge?

 

 

TOP 1000 Barcelona singular

El Jardí de l’Àngel, av.del Portal de l’Àngel 17 (Gòtic). Entrada lliure.

Barriada: Santa Anna-Portal de l’Àngel