Arxiu de la categoria ‘Raval’

English breakfast

dimarts , 28/01/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Raval)

 

A relaxing cup of café chino


Guisats i tapes que brillen com un diamant

dissabte, 26/05/2012

El restaurant Africa TaMaranE ofereix cuina genuïna… de Sierra Leone!

xxx

Gent que ha tastat els seus plats l’ha anat a buscar a la cuina per fer-li la reverència. “Tothom els deixa ben nets”, assegura la Mònica Sanz, badalonina d’adopció i instigadora d’aquesta magnífica sorpresa que duu per nom Africa TaMaranE. El receptor de tants elogis, Kutubu Sesay, fa només dos anys que viu a Barcelona –amb la Mònica, amb qui es va casar a Perugia–, i no en fa massa més que volava del Senegal a Itàlia, fugint de la cruenta guerra dels diamants en la qual es va veure immers el seu país, Sierra Leone, entre el 1991 i el 2002.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

“Ja de petit preparava el menjar amb els ingredients que em feien anar a comprar. Ningú no es queixava; suposo, per tant, que cuinava bé”. La seva dona, després de perdre la feina, no va quedar-se de braços creuats. “Vam anar a Barcelona Activa amb un projecte al cap, que s’ha materialitzat aquí, al Raval”. Africa TaMaranE podria limitar-se a ser un restaurant, perquè la proposta culinària ja és prou original. Però la intenció és, també, convertir-lo en un espai de trobada que, a través de la gastronomia, permeti apropar-nos a la cultura de l’Àfrica Occidental. “Tenim llibres, televisió per cable, organitzem exposicions i estem oberts a qui vulgui difondre les seves iniciatives solidàries”.

xxx

xxx

Sierra Leone, llegeixo, és el segon estat més pobre del món. “No en facis cas. Vés-hi, t’ho recomano”. No sé si m’atrau la idea. Però potser m’animo, després de provar aquests guisats. El carambu (pollastre amb fulles de tapioca i llet de coco) i el granot (carn de vedella amb salsa de cacauet) són especialitats molt consistents i abundants. Poden servir-se amb fufú, un aliment tan habitual per als habitants de les regions del sud del Sahel com ho és per a nosaltres el pa, i que s’elabora amb farina de iuca o de yam.

Les tapes, com el kebbe de sardina o els bunyols de mongetes africanes, fan la seva funció d’entrants, i val la pena alternar-les amb uns glops de sawa sawa o amb un suc de gingebre. La beguda estrella és, no obstant, el vi de palma, que s’obté per fermentació de la saba de les palmeres, i que probablement no trobarem enlloc més de Barcelona. “Tenim fins i tot la cervesa Guinness que beuen allà, i que conté el doble d’alcohol”. No cal. Tanta novetat ens ha embriagat d’emoció, i no ens resultarà fàcil, no, arribar fins a la porta i enfilar cap a casa.

xxx

xxx

Africa TaMaranE, c.Riereta 26 (Raval). Tel. 93.442.80.89

Obert de dimarts a dijous de 10 a 24h, divendres i dissabtes de 10 a 3h, i diumenges de 10 a 24h

Ruta: Sant Pau i La Riereta

Magiar en cos i ànima

diumenge, 4/03/2012

El bar hongarès Alma Cafè, una excentricitat en ple Raval

xxx

“Si, com m’ha passat, un dia et trobes sol al capdavant d’un negoci com aquest, acabes optant per allò que portes a la sang. Jo sóc hongarès, així que, què havia de fer sinó muntar un bar hongarès?”. Des que era nen, l’Àron Vermes tenia clar que es volia dedicar a l’hosteleria. Però obrir un local a Barcelona no figurava, d’entrada, en els seus plans. “Volia anar-me’n on fos que pogués aprendre un altre idioma. Havia viscut uns mesos a Alemanya; també a Anglaterra, i mira, vaig decidir venir aquí per una raó ben tonta: sóc fan del Barça”. Després d’una primera etapa com a cambrer a Els Pescadors, i d’una segona, ja amb l’Alma, oferint plats de fusió elaborats per un xef brasiler, n’ha arribat una tercera, que, confiem, sigui la més reeixida. No serà per falta de ganes.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xx

 

xxx

“Tot i la crisi, la gent surt tant com abans. Potser els clients no gastaran molt, però l’important és que entrin”, conclou l’Àron. I si ho fan, ja ho dic jo que menjaran. L’oferta, cert, no és gaire àmplia. Amb més motiu caldrà, doncs, provar el plat nacional, el gulasch, barrejat amb pasta, o encara millor, en la seva variant més famosa: amb sopa; un guisat sensacional. Tant d’una manera com de l’altra, el temps de preparació resulta clau.

“La cuina hongaresa és molt casolana, incorpora moltíssimes espècies i sabors forts, i requereix estar-s’hi estona”, m’adverteix l’Àron, qui assegura haver-se passat tres hores amb aquest estofat de vedella, i dues més a foc lent per tenir enllestit el caldo. “El truc és posar-hi molta ceba”, em diu. “Ceba d’Hongria”, afegeix. Un toc magiar que també trobem a la resta de la carta: embotits i formatges importats, pollastre paprikash, fözelék de pèsols i ou ferrat… i en alguns dels seus vins i licors (obligat cloure l’àpat amb un pàlinka, penetrant per no dir incendiari). Fins i tot és hongarès el nom de l’establiment, de decoració impecable. “Alma significa poma en el meu idioma”. Ara entenc, amic Àron, perquè aquest apfelstrudel que m’he demanat com a colofó m’ha arribat a l’ànima.

xxx

xx

Top 1000  Barcelona Singular

Alma Cafè, c.Riera Alta 33-35 (Raval). Tel.93.442.96.14

Obert de dimarts a dijous, de 12.30h a 24h, divendres i dissabte, fins les 2.30h, i diumenges, de 16h a 24h

Barriada: El Pedró

 

Els jardins guarits

divendres, 11/11/2011

Visitem l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (I)

xxx Fotos: Montse García

xxxxxxxxx

No feia miracles. En temps d’epidèmies, la mortalitat, allà dintre, es disparava fins al 70%. El mateix Antoni Gaudí hi va ingressar malferit, i ja no en va sortir viu. Però l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau disposava, almenys, d’un espai central i ajardinat d’efectes sedants.

xxx

xxxxxxxxxxxxx

xxx

  xxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’edifici, del segle XV i destinat inicialment a donar resposta a les necessitats assistencials de l’època, va acabar saturat de tal manera que els malalts es podien tocar estirant el braç, si és que encara el conservaven.

Hem de saber que això d’anar a l’hospital a curar-se és relativament nou. La gent hi acudia a “morir bé”. Hi havia, de fet, més presència de foranis -molts arribats per mar- que d’autòctons. I el popurri de miserables era ben divers: esguerrats, nafrats i desvalguts compartien sostre amb expòsits, dements i pobres de solemnitat.xxx

xx

xxx

Avui, és obvi, un amuntegament semblant seria impensable. Els més desgraciats tampoc no han marxat, però, gaire lluny. El claustre sol aixoplugar indigents que durant el dia s’apropien d’alguns racons dels jardins de Rubió i Lluch. I a pesar d’aquesta evidència, massa comuna en aquest i en tants altres barris de Barcelona, m’atreveixo a afirmar que l’indret, per fi, l’hem recuperat.

xxx

    

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

    

xxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxx

xxx

Hi ha contribuït, segur, la terrassa del bar El Jardí, oberta tot l’any. Però també el trànsit constant d’estudiants de les universitats més pròximes, turistes i usuaris de les dues biblioteques, la de Catalunya i la del Raval.

xxx

xxx

En aquesta primera aproximació al recinte, que tant bé coneix l’Edu Garcia, autor del bloc Barcelona es poderosa, no podem passar per alt la reproducció exacta de la creu barroca destruïda el 1936, que ens recorda que sense el suport financer de les autoritats eclesiàstiques, difícilment l’hospital hauria pogut fer-se realitat.

xxx

        

xxxxxxxxxxxxxx

        

xxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxx

xxxxx

Les donacions particulars també van ajudar. Sobretot, a mantenir-lo un cop ja construït. Sense anar més lluny, el Teatre Principal de la Rambla va néixer amb aquesta intenció: proveir de recursos la institució sanitària amb els diners recaptats en els espectacles que s’hi programaven. xxxx

 

xxx

 MGM_9802.JPG        MGM_9794.JPG  

xxx

xxxxxx

         xxxxxxxxxxxx

Igualment està molt justificada la presència de dues escultures, una dedicada a la Caritat i l’altra a Sant Roc, amb el seu gos, tan sant com ell, fent-li companyia. Diu la llegenda que aquest pelegrí d’origen occità va ser guarit de la pesta per l’animal i es va convertir així en protector dels qui n’eren portadors.

No és per aixafar la guitarra a ningú, però circula una versió més creïble segons la qual Sant Roc no hauria existit mai, i el seu nom derivaria de Racus d’Autun, un altre sant, en aquest cas protector de la tem…pesta!

xxx

xxx

Jardins de Rubió i Lluch, c.Hospital 56-58 (Raval). Barriada: Hospital

Bar El Jardí. Obert de dilluns a dijous, de 10h a 22h, i els divendres i dissabtes, de 10h a 22.30h

Pròxima entrega: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

‘El meu avi va anar a Cuba?’

dilluns, 28/03/2011

Jardins elevats i fantasmes amb passat mariner dins el recinte de les Reials Drassanes

Fotos: Montse García

“No sabem res”. Bé, sí, matisa. “En sabem coses, però tenim un cacau de nassos”. L’Enric Garcia porta gairebé quinze anys treballant a les Drassanes, un edifici, comenta, que “està ple de fantasmes” i del qual cada dia en descobreix quelcom nou. “Com veus, estem d’obres”. La reforma integral del Museu Marítim probablement permetrà aprofundir sobre aquest recinte, que un dia ens sorprèn amb una paret del segle XVI que fins ara no s’havia aconseguit datar, i que un altre dia potser ens confirmarà les intencions de Pere IV, de qui es diu que volia aixecar-hi en aquest mateix emplaçament un palau on allotjar-se.

Avui, i mentre no s’acabin els treballs, les Drassanes estan i estaran de potes enlaire. L’atmosfera és la mateixa que a Los crímenes del museo de cera, però confiem que cap de les peces embalades oculti un ésser descerebrat.

 

 

 

 

 

 

 

Un dels espais que, en canvi, es manté intacte és la Sala del Marquès de Comillas. Des d’aquí arrenca una breu visita personalitzada per les entranyes d’aquesta joia medieval, que em durà a conèixer la casa del Governador, actualment un taller de restauració; i ja amb el cel com a únic sostre, els Jardins del Baluard. És aquest un dels llocs més desconcertants i alhora més màgics de tota la fortificació. Llàstima que estigui tancat al públic, i que només s’obri en comptadíssimes ocasions. S’ubica sobre l’actual narcosala, dècades enrere un punt de recollida de mariners borratxos. I s’hi accedeix des de la plaça de la Blanquerna, que no convida precisament a estar-s’hi estona.

A dalt, tot canvia. El parc, molt ben cuidat, s’estira fins gairebé a l’alçada del Portal de Santa Madrona, i ressegueix l’únic tram de muralla medieval que continua dempeus a la ciutat. No es descarta, en un futur, allargar-lo encara més i convertir-lo en una espècie de camí de ronda que es planti davant mateix del Passeig de Josep Carner, a les portes, doncs, del Moll de Barcelona.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’Enric m’ensenya, per acabar, el Centre d’Informació Marítima que ell dirigeix. Inclou una biblioteca, un fons cartogràfic i arxius amb imatges i documents que qualsevol persona interessada pot consultar i que s’han anat engrandint gràcies a les aportacions de particulars. “De vegades em ve gent que busca notícies sobre algun avantpassat. ‘El meu avi va anar a Cuba?’ i preguntes per l’estil. Solen ser immigrants, a la recerca d’algun indici que els pugui facilitar obtenir la nacionalització”. Curiós. Altres vénen, suposo, pel catàleg de llibres: enciclopèdies de dret marítim, manuals de navegació, informes sobre els peixos de Torredembarra o la pesca a Menorca, i novel·les com ‘La catedral del mar’ o ‘Moby Dick’.

Som a tocar de la Sala d’Art Popular, sota les arcades de la qual les hores de feina passen més depressa. “Ho reconec: sóc un privilegiat absolut”, admet l’Enric. “M’apassiona la història marítima, sempre m’ha interessat. I aquí em veus: treballant a les Reials Drassanes. Es pot demanar més?”

 

Reials Drassanes de Barcelona. Av.Drassanes s/n (Raval) – Arxius, col·leccions i biblioteca. De dilluns a divendres, de 10h a 14h. I dimarts, també, de 14h a 19h

Barriada: Raval de Drassanes

Quin és el cognom suec més habitual?

dimarts , 8/03/2011

(Pòst-its Raval)

Troballa fantàstica a la Laie del CCCB. Els llibres Visual Aid són una magnífica eina per estar al corrent de (gairebé) tot sense haver-se d’esforçar gaire.

 

Probablement cap altre manual combina temes tan diferents i ens els presenta d’una manera tan atractiva. Quins eren els cavallers de la Taula Rodona? Com respira un peix? Per quines ciutats passava l’Orient Express? Com es fan els pancakes? Com es diuen (en anglès) els diversos colls de camisa? En definitiva, res que ens corri pressa saber… però que tampoc no ens farà cap mal aprendre.

 

IMG_2324.JPG

x

 

 

 

 

 

 

xxx

El nou gir d’Els Tres Tombs

dijous, 9/12/2010

(Pòst-its Raval)

Diumenge al migdia tornarà a estar ple a vessar, amb els mateixos cambrers anant de bòlit i servint si fa no fa les mateixes tapes. El local, completament renovat, acaba de reobrir portes. I estem de sort: ha desaparegut l’olor de refregit que tant empipa al nostre company Guillem Carbonell.

 

Foto: Montse García

 

xxxxxxxx