Arxiu de la categoria ‘EIXAMPLE’

Seu de l’ONCE

diumenge, 4/01/2015

Sant Antoni (Ruta 1. Mistral)

 

Un edifici fet amb molta vista

 

Sobre els terrenys de l’antic Canòdrom Pavelló, abans també velòdrom i pista d’hoquei, voleibol, boxa i basquetbol, s’aixeca avui un macroedifici on no és necessari posar-hi els cinc sentits: amb quatre és suficient. Potser tampoc no hauria de ser una excepció, però ho és i s’entén, doncs, que per als invidents i discapacitats visuals suposi un cert respir transitar-hi. A la seu de l’ONCE tot està pensat perquè aquests col·lectius se sentin com a casa. El terra no s’abrillanta per evitar que enlluerni, totes les columnes són arrodonides, les portes tenen colors cridaners perquè els qui veuen poc puguin distingir-les, i no hi ha obstacles barrant el pas, ni tan sols l’extintor, que queda amagat perquè els cecs no s’hi estampin.

 

 

El complex, equipat amb un auditori, una piscina, un camp de futbol, un parc infantil 100% accessible i una residència, conviu amb el Centre de Recursos Educatius, que dóna resposta a les necessitats tant dels professors com dels alumnes i les seves famílies, assessorant-los i complementant la formació que reben fora. També incorpora l’anomenat Pis de Vida Diària, que permet als afiliats de la institució familiaritzar-se amb les feines domèstiques més habituals, com cuinar, planxar o posar una rentadora. I gràcies a disposar d’una impremta, es poden confeccionar contes tàctils i edicions en Braille que abasten la biblioteca, situada a la planta de sota i proveïda de màquines Perkins i lectors de llibres parlats en format Daisy.

 

 

Un altre servei que no trobarem enlloc més de la ciutat és la botiga, oberta a tothom, que ven calculadores parlants, mapes en relleu, baralles espanyoles de mida gegant o retoladors perfumats que permeten als nens sense visió associar un color amb una aroma. El blau, per exemple, fa olor de nabius; el magenta, de gerds; i el turquesa, de mango. En cas que tanta fragància ens desperti la gana, l’opció aleshores és dirigir-se a la cafeteria-restaurant, amb menús a bon preu i un cartell a l’entrada que ens recorda que hem de seguir certes normes: “Es prega no donar de menjar als gossos pigall” ©Bcnsingular

 

 

1.Seu de l’ONCE, c.Sepúlveda 1 (Sant Antoni).

Tel. 93.238.11.11. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 22 h

Botiga. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 13.45 h i de 17 a 20 h

Cafeteria. Tel. 93.325.46.60. Oberta de dill. a div. de 6.30 a 21.30 h, diss. de 8 a 16 h i dium, de 9 a 16 h

Preus dels menús: 8,75 € entre setmana; 9,25 € els dissabtes; i 14 € els diumenges

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Rotllet de canyella (Manso’s Cafe)

diumenge, 28/09/2014

Top 100 Dolços (Secció Ho he provat, Sant Antoni)

 

Rebosteria especiada

 

Que el jove uruguaià Diego Arriola i la seva parella, Cecilia Echenique, tinguin una cafeteria sueca, no és en el fons tan estrany. Ella, de fet, va néixer al país escandinau anys després que els seus pares fugissin de la dictadura instaurada per Juan María Bordaberry. Es van adaptar tant a la cultura nòrdica que encara hi viuen. El Diego i la Cecilia es van conèixer aquí, però va ser prenent un cafè a Göteborg quan la idea que feia temps que a ell li rondava va acabar de prendre forma: obririen un bar íntim com aquells que al nord tan freqüentaven, i el tindrien al seu barri, a Sant Antoni. No es tractava només de traslladar el concepte -lloc acollidor, producte de qualitat i molt bon servei-, sinó també d’oferir les mateixes temptacions, inspirant-se en el pastisser de moda Roy Fares. I això passava irremeiablement per elaborar kanelbulle.

 

 

Aquests dolços gairebé centenaris que han fet fortuna en terres dels víkings i que els estatunidencs han copiat a la seva manera (cinnamon roll) són la millor carta de presentació del Manso’s Cafe. Contenen mantega, cardamom i sucre candi, i vainilla els que no porten canyella. Suecs que els han provat asseguren que no se’n troben de millors. La perícia de la Cecilia no es limita, però, a aquestes pastes sublims. De professió, odontòloga, té tant domini de les dents com dels paladars aliens, i quan no sorprèn amb una quiche d’espinacs, formatge de cabra i figues confitades, ho fa amb una col·lecció de pastissos que, amb permís dels rotllets, haurem d’anar descobrint ©Bcnsingular

 

Rotllet de canyella. Preu: 2,50 €

En tenen els divendres, dissabtes i diumenges

Manso’s Cafe, (c.Manso 1, Sant Antoni)

Jo també sóc al·lèrgic

dijous, 4/09/2014

Top 100 Botigues d’alimentació (Secció Nous al Barri, Sant Antoni)

 

De tot… però sense

 

 

Ens imaginàvem que molts clients serien celíacs, però no prevèiem tants intolerants a la fructosa ni tants al·lèrgics a l’ou o a la proteïna de la llet. Quan vénen, arrasen“. Fa mig any que la Núria Canturri ha alegrat un col·lectiu, nombrós, que no ho té fàcil quan es tracta de comprar aliments. La seva botiga del barri de Sant Antoni és la que a ella i al seu marit els hauria agradat trobar ara fa quinze anys, o deu, o cinc, per abastir-se de queviures que pogués consumir el seu fill, qui ja va avisar tan bon punt va néixer del problema que tenia.

En Pau, ara un adolescent, ni pot prendre llet de vaca ni llegums ni marisc. Quan marxa de colònies, aquella nit traiem els formatges i ens empatxem fins a indigestar-nos. La resta del temps cuinen el mateix per a tots; solen evitar els restaurants i s’han habituat a elaborar productes en família. Això, la Núria ho ha tingut en compte: ha destinat una prestatgeria de la tenda a utensilis, i ha col·locat en un altre espai material pensat per traslladar el menjar portat de casa.

Amb l’ajuda d’uns simpàtics personatgets, el client rep informació directa sobre quins al·lèrgens no trobarà entre els ingredients anunciats al bric de cartó, la capsa de cereals o el pot d’olivada. I mirant i remirant acabarà, segur, sorprès que ell (sí, ell) pugui permetre’s un coulant (sense gluten), una llonganissa de pagès (ídem) o un camembert lliure de lactosa ©BcnSingular

 

 

Jo també sóc al·lèrgic, c.Vilamarí 26 (Sant Antoni).

Tel. 93.426.49.48. Obert de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20 h

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Forn Belmonte

dilluns, 17/03/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Sant Antoni)

 

Per quaresma, absteniu-vos 

Centre Comarcal Lleidatà

dilluns, 24/02/2014

Dreta de l’Eixample (Ruta 1. Barcelona Centre)

 

“Quan em jubili, m’hi veuran”

(Article original publicat el 17-1-2011)

CANT CORALFotos: ©Montse García

“Amb només 15 anys em van arrencar de la meva terra; vaig marxar del poble plorant”. En Miquel Àngel Gento, fill d’un mestre d’escola de Sort i parent de l’històric extrem del Madrid, presideix el Centre Comarcal Lleidatà, una institució fundada el 1927 i que avui viu de les subvencions i de l’estima que li tenen els 1200 socis i els prop de 2000 simpatitzants. Tot i sentir enyorança, aquí dins, entre amics, s’aixopluga de les llàgrimes, fa el cor fort i em diu emocionat: “Barcelona també m’ha donat molt”.

No cal ser un Einstein per adonar-nos que som davant d’un home bo, dedicat en cos i ànima a fer més plàcida l’existència dels qui, com ell, van veure’s obligats a emprendre el camí cap a la capital. Persones com l’Isidre, nonagenari. “Si em cites ja sé lo que diran: encara no s’ha mort, aquest?”. Comparteix taula amb quatre passarells que l’han reptat a la botifarra. Les dones, a excepció d’una, són a l’altra sala, jugant al canestó o participant en el taller de puntes de coixí. “Hi passava sempre amb l’autobús i pensava: quan em jubili, m’hi veuran”.

Però si hi ha una activitat que convoca gent, aquesta és el bingo dels divendres. El cartró costa només 5 cèntims d’euro. “Som una entitat sense ànim de lucre”, em recorda el Miquel Àngel. I em posa com a exemple la guitarra d’en Lluís Llach que s’exposa a la planta de baix: “Va ser la seva primera guitarra. Ens la va donar perquè la subhastéssim, però ens va fer pena i aquí s’ha quedat”. Ara entenc que se’n tregui tan poc profit del taulell d’anuncis, d’on hi penja una única nota: “Senyores, venc xaquetó: tres quarts de nútria natural” ©BcnSingular

 

1.Centre Comarcal Lleidatà, Ronda de la Universitat 1

Polo (Antarados Cafè)

dissabte, 15/02/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Sagrada Família)

 

Lluny de les bombes

Crec que ja tinc una beguda fixa per a l’estiu, o fins i tot abans, quan sigui temps de sol i terrasseta. Ben mirat, potser me la torno a demanar la setmana que ve, superat el refredat, i no m’importarà gens prendre-me-la dins. De fet, ho prefereixo: la cafeteria Antarados, dissenyada pel dominicà René Mateo, convida a quedar-s’hi. Elements decoratius com rajoles, llums i coixins m’indicaven que alguna connexió amb Orient hi tenen, en aquest lloc. Indagant més vaig descobrir que el morat que presideix les parets de l’establiment és el color dels fenicis. I fullejant la carta, se’m van esvair els dubtes: entre l’estimulant varietat d’entrepans, fan enrotllats de pa àrab; i una de les amanides que penso provar porta tomàquet, ceba, formatge feta, olives negres, llimona i menta. El seu nom, Síria.

En Tarek Taha té 28 anys i està aparellat amb la Marta, una noia de Cornellà. Tots dos formen un bon tàndem i de tant en tant els ajuda un cosí sirià que va marxar del seu país, devastat per la guerra i cada cop més abandonat a la seva sort. “Volia tenir alguna cosa pròpia”, m’explica en Tarek, “i que fusionés el món d’allà i el d’aquí”. Es va especialitzar en l’art del cafè i va obrir aquest local, que havia estat tenda de roba i que va batejar com a l’antiguitat era coneguda l’actual Tartus, ciutat síria de la costa mediterrània. L’Antarados funciona també molt bé com a teteria. Jo, però, no tenia clar si decantar-me per un cigaló del Líban o per un polo. Crec que vaig fer ben fet. L’opció triada, que en res té a veure amb aquells mítics Drácula o Capitán Cola, és una llimonada amb menta i aigua de roses, increïblement refrescant. Celebro haver-la conegut i confio en un futur poder compartir-la en un bar d’Aleppo, Homs o Damasc amb ciutadans, avui reprimits, i d’aquí a uns anys espero que lliures ©BcnSingular [Foto de sota: Archit3ctum]

Antarados, c.Marina 325. Tel. 93.172.12.54

De dilluns a dijous, de 7.30 a 21h (divendres fins a les 22h i dissabte, de 8.30 a 22h)

Adam Mood Cafè

dilluns, 3/02/2014

Top 100 Cafeteries (Secció Nous al Barri, Sagrada Família)

 

Allà on s’acaba el barri

A l’extrem nord del barri de la Sagrada Família no hi ha turistes, com a molt quatre despistats. Però hi ha veïns. I feia temps que reclamaven algun lloc acollidor a la zona on poder passar l’estona. Amb la inauguració de l’Adam Mood Cafè, el desembre passat, els seus desitjos probablement s’han acomplert, i amb escreix. El local, blanc “per donar-li amplitud”, ha canviat de cap a peus respecte com era quan el regentaven uns xinesos mesos enrere. La crisi i una filla que amb prou feines veia van convèncer el Jordi Adam -amb experiència a la Hofmann i com a cuiner de l’Hotel Arts- de tornar a Barcelona. Hi va sumar les ganes d’engegar un nou projecte, menys estressant, i moltes dosis de paciència. Obrir un bar no és bufar i fer ampolles, ni barat, però com diu ell, “qui res no arrisca, res no té”.

Pot estar-ne content, com ho estarà també qui segui a un dels sofàs per degustar un cafè ecològic, un pastís de pastanaga o xocolata -servit amb coberts de fusta- o un te amb cirera i canyella. Una altra opció són les amanides, fetes al moment i que són perfectes per a un dinar lleuger. Amb l’arribada del bon temps, la clientela podrà estrenar a més una terrassa interior que transmet molt bon rotllo. Potser sí que li manca una cosa a l’establiment: dir-se Adam Good Mood Cafè. Perquè no hi hagi dubtes ©BcnSingular

 

Adam Mood Cafè, c.Sant Antoni Maria Claret 182. Tel. 93.667.82.43

Obert de dilluns a divendres de 8 a 20 h

Casa Pasqual Amorós

dimarts , 7/01/2014

Sagrada Família (Ruta 1. Poblet)

 

Evocant Gaudí

(Article original publicat el 18-11-2013)


Se’l recorda més per les fabuloses torretes d’estiueig que va aixecar als barris de Vallvidrera i el Tibidabo, i per algunes perles modernistes disperses per la ciutat, com la Casa Anita Rodés, a Vallcarca; la Casa Sabadell de l’avinguda Meridiana o, propera a aquesta, la Casa Juan Sellarés, al Camp de l’Arpa. I amb raó, perquè són, tots, edificis magnífics. Poc abans de morir, però, el mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa encara ens va regalar aquesta curiosa mansarda feta de trencadís.

 

La coberta gaudiniana, fruit de l’ampliació el 1930 d’una finca més antiga, només es distingeix bé des de la vorera del davant, i com que queda relativament apartada dels circuits turístics que discorren pels carrers paral·lels (la Sagrada Família és a tocar), poca gent s’ha adonat de la seva existència. Molt desconegut és també el seu interior, amb parets decorades amb paons reials (segurament obra d’un altre autor), i encara més un vestíbul veí (el del número 272), on gairebé ja ni s’aprecien els angelets del sostre, tan difuminats que sembla que es vanin de fer-se fonedissos ©BcnSingular

 

 

 

 

 

 

1.Casa Pasqual Amorós, c.Nàpols 266

Abans de matar el gall

dissabte, 16/11/2013

L’única botiga de pessebres, Artesania Puig, només obre dos mesos a l’any

©Bcnsingularx

x

“En altres temps, per aquestes dates, la botiga la teníem plena”. En Francesc, com tants comerciants, ha vist com la crisi ha canviat els hàbits de molts clients. “Qui potser volia un pessebre molt sofisticat, ara s’acontenta amb una construcció barata i senzilla”. Ell, però, s’ha adaptat a les necessitats de la gent i compta amb una cosa i l’altra. “Vols un pont? N’hi ha de sis mides”. Artesania Puig, al barri de Sant Antoni, és com de conte, amb cases que treuen fum, dimonis, caganers i centenars de reis, pastors i nensjesús en miniatura amuntegats junt amb molts altres detalls per acabar d’ambientar el Naixement.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

El local va adquirir-lo el pare del Francesc el 1967. L’home, de jove, havia guanyat diversos premis com a pessebrista. En Josep Puig era tot un expert construint casetes de cartró, molins i portals, i en quedar-se l’establiment dels Planelles, de venda a l’engròs de betlems, va passar a despatxar darrere el taulell. El negoci es va ampliar amb una fàbrica a Sant Esteve Sesrovires, portat per la tercera generació, i d’on prové el gènere que omple totes aquestes fascinants prestatgeries, així com moltes de les parades de la fira de Santa Llúcia, incloses les seves. “Funciona com a magatzem distribuïdor, perquè el producte ens el fan diversos tallers d’arreu que treballen per a nosaltres”, m’indica en Francesc, qui s’encarrega de dissenyar els prototips. Temps no li falta: va obrir la botiga el 5 de novembre i el 24 de desembre ja tornarà a abaixar la persiana. I així fins a l’any que ve.

“A la majoria d’escoles han deixat de fer pessebres. Ara el nostre futur depèn dels pares: els petits per si sols no demanaran tenir-ne”. La tradició, no és cap novetat, s’està perdent. Però amb comptagotes també es renova. “Cada cop es busca més que el pessebre sigui el més real possible (sic), amb típiques llars hebrees en lloc de cases de pagès”. Li pregunto com serà el seu aquest Nadal. “Entendràs que n’estic fins al capdamunt, de pessebres! D’aquí dintre agafaré un parell de figuretes… i llestos!”.

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Artesania Puig, c.Comte Borrell 127 (Sant Antoni). Tel. 93.454.75.23

Obert de dilluns a dissabte de 9.30 a 13.30h i de 16 a 20h, del 5 de novembre al 24 de desembre

Ruta 4 Sant Antoni / Salesians

Xalant a terra ferma

dimecres, 23/10/2013

Els productes balears es fan un lloc al barri més emergent

x

El barri de Sant Antoni va d’estrena en estrena, i la veritat és que no em dóna temps a pair-les totes. La darrera obertura, l’espai gastronòmic Idò –on, per si algú ho dubtava, cal anar-hi amb l’estómac buit- ens ho posa encara més difícil. Quin drama. Tres sòcies mallorquines, un pèl enyorades de les galetes quelys i el pamboli de carn-i-xulla, van sentir la necessitat de traslladar un bocí de Ses Illes a l’Eixample que honora el patró de l’ínsula major, i que darrerament ha estat envaït per gent moderna.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

xx

El projecte, madurat durant un any, ha tingut molt en compte la posada en escena. Les parets encalcinades i el terra empedrat de l’entrada ens recorden una casa típicament balear, i conviden a passar a l’acollidor menjador, que alhora és botiga -pots d’ametlles, olis, formatges amb DO (de Maó, com no) i confitures-; i bodega: vins, gins, l’aclamat palo de Mallorca i herbes eivissenques. A l’hora de sa bereneta potser ja no quedaran ensaïmades, així que m’hi apropo al migdia. I és quan m’entren els dubtes, perquè massa goig fa també la panada de carn i xítxeros, elaborada a Can Pomar, forn centenari de Campos d’on provenen la majoria de temptacions tant dolces com salades. Per no parlar de l’olor de favetes que m’arriba de la cuina.

xx

x

Aviat, em diuen, obriran al darrere una àrea per a nins i activitats musicals i literàries. Jo, però, seguiré pendent de les sobrassades, els variats de tapes i el vermut de la casa, que em prendré a la salut del meu avi -de qui he heretat un cognom menorquí-, i a qui estic segur que se li hauria escapat una llagrimeta si hagués tingut l’oportunitat de posar-hi els peus, o potser dues, si s’haguessin atrevit a incloure a la carta una caldereta.

x

Top 25oo Barcelona Singular

Idò DO Balear, c.Viladomat 34 (Sant Antoni)

De dimarts a dij. de 9:30 a 16h i de 18 a 24h (div. fins a les 1h). Dissabte d’11 a 2h i diumenge d’11 a 16h

Ruta 4 Sant Antoni / Mercat de Sant Antoni