Arxiu de la categoria ‘Antiga Esquerra de l’Eixample’

Sota la basílica que no es va fer mai

dimecres, 10/04/2013

La cripta de la parròquia del Pilar, un lloc poc explorat fruit d’un projecte frustrat

xxx

El recorregut fins arribar-hi ens pot fer pensar en una baixada als inferns. Però quan s’encenen els llums, deu ser el paradís, per a molts. Aquí sota s’hi respira pau, pràcticament tots els dies de la setmana. No així pel Pilar, quan s’hi fa la missa baturra que omple de gom a gom la capella. La patrona dels aragonesos, ara reclosa en aquesta cripta, tenia tots els números de ser, a Barcelona, la verge més venerada. “En esta capital donde viven unos 90.000 aragoneses -escrivia amb to emocionat qui seria rector de la parròquia, Salvador Samaranch-, donde habitan un sin fin de señoras y señoritas que se honran con el nombre de Pilar, en la ciudad condal, mariana por excelencia, se elevará muy pronto esta Monumental iglesia“.  L’aleshores ecònom es referia al temple de 15 metres d’amplada i 50 de profunditat, i amb capacitat per a 4000 persones, que s’havia d’aixecar a la cantonada dels carrers de Londres i Casanova, envoltat de jardins i aïllat dels edificis veïns.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

El resultat final no havia de diferir gaire de la catedral barroca de Saragossa, i, de fet, les obres que es van dur a terme als anys 40 així ho feien creure. Però la basílica no es va acabar erigint. Potser perquè el cost era massa elevat, potser perquè el nou mossèn no compartia l’entusiasme del seu predecessor, tan sols es va enllestir la cripta -que conserva les dimensions adaptades al temple que no es va arribar a fer mai-, alhora que s’optava per edificar-hi, a sobre, una escola religiosa. La marededéu que, segons Samaranch, havia de seguir protegint “tots els bons espanyols” a qui havia salvat “de la barbàrie roja”, s’ha hagut de conformar, doncs, amb un paper secundari: controlar que els alumnes no facin campana.

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Cripta de la Parròquia del Pilar, c.Casanova 226 (Antiga Esquerra de l’Eixample)

Ruta 12 – Antiga Esquerra de l’Eixample / El Pilar

Agonia darrere de la universitat

dimecres, 31/10/2012

Els Pavellons Antoni Palau i Dulcet, a punt de sucumbir (si no ho han fet ja)

xxx

Qui els ha vist i qui els veu. Els pavellons Antoni Palau i Dulcet -inicialment, al carrer del Portal de Santa Madrona, a les Drassanes- van ser el més semblant que teníem al mercat de llibres de vell que voreja el riu Sena. Avui, només en queda l’estructura de dues de les antigues parades, i la placa descoberta per Porcioles quan es van inaugurar els quioscos, prop d’una vintena, el març de 1967. Encara no fa un any, l’últim supervivent se’m mostrava esquerp davant de qualsevol intent per part meva de treure-li una mínima informació sobre el passat d’aquests curiosos edicles. El present el veia amb els meus propis ulls: una trista pila de revistes pornogràfiques sobre un expositor, i el botiguer malcarat, mig amagat dintre de la seva cabina. El futur, no cal ser un setciències per endevinar-lo.

xxx

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Pavellons Antoni Palau i Dulcet, c.Diputació, entre Balmes i Aribau (Antiga Esquerra de l’Eixample)

 

Dolços de primera necessitat

diumenge, 24/06/2012

La Pastisseria ofereix les creacions de Josep Maria Rodríguez celebrades mundialment

xxx

xxx

Consultant el currículum de Josep Maria Rodríguez Guerola, podríem pensar que ens trobem davant d’un pastisser que segurament ja ho ha donat tot en aquesta professió, i que, ara, per mèrits propis, viu de renda. Aquest alumne avantatjat de la Hoffman, ha fet carrera als obradors d’Oriol Balaguer, el Foix de Sarrià i la Pastisseria Totel d’Alacant, propietat de Paco Torreblanca, probablement el mestre de qui més n’ha après, juntament amb Yann Duytsche, de la Dolç de Sant Cugat. Rodríguez Guerola ha tocat les estrelles treballant als restaurants Miramar i Zuberoa, i a la Pâtisserie Faunchon de París, la crème de la crème. Des de fa tres mesos regenta amb el seus pares un negoci molt llaminer a l’Esquerra de l’Eixample. Té 27 anys.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Rodríguez Guerola va ser un dels triomfador absoluts de l’edició 2011-2012 de la Coupe Du Monde de la Pâtisserie, gràcies a dues espectaculars creacions, la Rosa dels Vents i Mandarin Express. Són la millor alternativa a les coques de Sant Joan, un assortit que no es queda curt. D’entre totes, me’n proposa una feta de brioix, i amb galeta cruixent d’ametlla, perles de xocolata, cirera natural i sucre perlat. El règim haurà d’esperar.

xxx

xxx

L’afició pastissera d’aquest jove talent li ve d’observar l’àvia. “Ella em va despertar la curiositat”. Avui és ell qui centra totes les mirades, i no vol defraudar. “La qualitat del producte és innegociable, i sabem que té un preu, però l’objectiu que ens hem proposat és arribar a tothom”. Potser per això, La Pastisseria és també forn i cafeteria, i exhibeix a les vitrines pastissets individuals que, per 4 euros, ens conviden a perdre els sentits. “El Tatin mini de poma, has de provar el Tatin!”, m’indica un client entusiasta. Jo, però, ja fa estona que m’he fixat en unes altres postres: una versió de la Rosa dels Vents i del Mandarin Express servides en got, i que es recomana acompanyar d’un vi dolç, o d’una copa de xampany o de cava.

La crisi, a en Josep Maria, no li fa por. Ni tampoc l’àmplia oferta de pastisseries de nivell que tenim a Barcelona. “Aquí, com a París, hi ha espai per a tots, està demostrat”. En altres paraules, els dolços són un producte de primera necessitat. I en particular, aquests. De fet, el dubte és quin ho és abans: si la mousse d’avellana, el pink de gerds o la lionesa de crema amb plàtan.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

x

La Pastisseria, c.Aragó 228 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.451.84.01

De dilluns a divendres, de 8 a 14h i de 17 a 20h, dissabtes de 9 a 14 i de 17 a 20h, i diumenges de 9 a 14h

Ruta 1 Antiga Esquerra de l’Eixample:  Universitat i el Gaixample

Goig sobre el Gaig

dimecres, 6/06/2012

xxx

No té ni de bon tros les millors vistes de Barcelona (el carrer d’Aragó és el carrer d’Aragó), però s’hi veu Montjuïc i el Tibidabo… i uns cossets ben bronzejats de turistes que no semblen tenir cap pressa per sumar-se a les cues de la Pedrera o la Sagrada Família. Sigui com sigui, sempre és una bona notícia que un hotel ens cedeixi el seu espai més privilegiat. El Cram s’incorpora aquesta setmana a la llista ja llarga d’establiments que obren la seva terrassa panoràmica als barcelonins que ho desitgin, mentre duri el bon temps. Des d’aquí ho celebrem. Divendres dia 8 de juny, a partir de les 20 hores, s’inaugura oficialment amb una festa. Us  hi esperen.

xxx

xx

xxxx

 

 

 

 

 

xx

 

x                                       ©Marco Pastori

x

Pòst-its Antiga Esquerra de l’Eixample

Ànemos Terrace Bar, 7a. planta de Cram l’Hotel, c.Aribau 54 amb Aragó

Tots els dies de la setmana, de 12h a 24h. Tel. 93.216.77.00

Pop amb llista d’espera

diumenge, 12/02/2012

O’Retorno, mitges racions colossals en un gallec atapeït de l’Eixample

Fotos: M.P ©

xxx

“El secret del nostre èxit? Quantitat, qualitat, preu… i afecte”. Estem d’acord, però afegiríem: molta quantitat. En Fermín Pérez té cada nit el local ple a vessar. De gent i de pulpo a feira amb cachelos. “Tothom en demana”. Però només els grups nombrosos, els comensals novells i els goluts s’atreveixen amb la ració sencera. És a dir, la majoria. “Venc 36.000 quilos de pop a l’any”, assegura en Fermín, que en la suma inclou dos altres bars que regenta.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xx

Ell i la seva dona, la Loli, fa just 20 anys que van obrir aquest restaurant a l’Esquerra de l’Eixample, un lloc a priori amb molt poc encant, i que gràcies al turbio, a l’albariño i a aquests plats més que generosos es veu amb més bons ulls. Alguns clients, m’adono, li troben fins i tot el gust a estar-se durant hores prostrats a la barra. “El paio que acaba de marxar”, comenta la Loli, referint-se a un home absolutament alcoholitzat, “portava des de les dues del migdia… i ja són quarts d’onze! En un descuit meu ha arribat a beure’s el vinagre de les setrilleres”. Tots sabem que és dur treballar en un bar. Més, però, deu ser-ho empassar-se el contingut d’una vinagrera.

xxx

xxx

Repassem. Quantitat: “qui ve a menjar, ve a menjar”, insisteix en Fermín. “Quan algú es demana un bistec, no li’n serveixo un de 80 grams. Jo hi poso, al plat, una peça d’almenys 300-350 grams, i si el client la vol de mig quilo, doncs que sigui mig quilo. Em faria vergonya no complaure’l”. Qualitat: el producte és fresc; la prova en són els escamarlans que al meu darrere esperaven el seu torn, i que s’entretenien movent les potes. Preu: perquè ens en fem una idea, mitja mariscada, suficient per saciar la gana de dues persones, surt per 29 euros. I el pop, 16 o 23€ segons la mida. Afecte: tot el que en vulgueu rebre. I si un cop devorat l’àpat, us conviden amablement a abandonar la taula, caldrà prendre-s’ho amb bon humor, que aquí, a tocar del Clínic, també hi ha llista d’espera!

x

xx

x

x

x

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

O’Retorno, c.Comte d’Urgell 168 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.453.11.04.

Obert de dimarts a dijous, de 7 a 24h, divendres i dissabtes, de 7.30 a 1h, i diumenges, de 8 a 17h

Barriada: Ninot.

Lliçó de catanyol (III)

diumenge, 6/11/2011

Potser sí que el menorquí no és català…

 Us vau perdre la segona lliçó de catanyol?

Glops de felicitat a l’Eixample més “cool”

dissabte, 17/09/2011

Cosmo, una cafeteria i galeria d’art idònia per passar-hi una tarda sencera

Fotos: Montse García

 

Hi ha cafeteries, i cafeteries. Però només en aquesta aconseguireu tocar les estrelles. El bar Cosmo no ha celebrat encara els dos anys de vida, i ja ens té el cor robat. El nostre i el de tants veïns i passavolants atrets pel blanc de les seves parets i pels colors llampants de les seves obres d’art.

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxx

x

Els artífexs d’aquest local sorprenent són una parella ben curiosa. Ella, la Regina, és mexicana; ell, el Thomas, danès. No s’ho van pensar dues vegades, o potser sí, però el cert és que, avui, el Cosmo és el resultat d’allò que l’un i l’altre havien anhelat.

“No voldríem que es perdés aquest sentiment de familiaritat amb els clients, perquè és precisament aquest bon rotllo el que ens ha dut fins aquí”, em comenta la Regina. “El dia que ja no ens vinguin a deixar claus o maletes, serà que alguna cosa falla”. No ho sé, suposo que sempre ens quedarien els sucs, l’especialitat de la casa. El de taronja, pastanaga, poma i gingebre és exquisit.

El desig futur de la Regina i el Thomas és potenciar l’espai reservat per a exposicions d’autors no consagrats. “Volem pensar que podrem acabar vivint de la galeria, i no dels cafès com fins ara. Però ens temem que no serà fàcil: la gent d’aquí no gasta en art si el firmen desconeguts. Això no passa als nostres països”.

x

xxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

x

Abandono el Cosmo però a mi no m’abandona la felicitat. Aquest primer tast d’Enric Granados és un edèn per on no hi passen cotxes. I pel que fa a la resta de trams, en res s’assemblen ja al carrer lleig i gris que, durant molts anys, els residents de les cases que donen a Balmes van utilitzar com a traster i aparcament improvisat.

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Cosmo, c.Enric Granados, 3 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.453.70.07

De dilluns a dijous, de 8.30h a 22h. Divendres i dissabtes, de 12h a 22h. Diumenges, de 14h a 22h.

Barriada: Universitat

Adéu al wi-fi

divendres, 24/12/2010

(Pòst-its Antiga Esquerra de l’Eixample)


Entro a una cafeteria amiga, els demano que em recordin la contrasenya i m’informen que ja no ofereixen wi-fi als clients. Amb mi faran una excepció. Gràcies. No és la primera vegada que em passa. La història és la de sempre: el local s’omplia de portàtils que s’eternitzaven a les taules, i això, em diuen, no era bo pel negoci. S’equivoquen. I com a mostra, un botó:

-¿Tienen wi-fi?, pregunta un noi.
-No.
-Pues nada, adiós.
-¡Tómate un zumo!
-Si acaso luego.