Arxiu de la categoria ‘Dreta de l’Eixample’

Centre Comarcal Lleidatà

dilluns, 24/02/2014

Dreta de l’Eixample (Ruta 1. Barcelona Centre)

 

“Quan em jubili, m’hi veuran”

(Article original publicat el 17-1-2011)

CANT CORALFotos: ©Montse García

“Amb només 15 anys em van arrencar de la meva terra; vaig marxar del poble plorant”. En Miquel Àngel Gento, fill d’un mestre d’escola de Sort i parent de l’històric extrem del Madrid, presideix el Centre Comarcal Lleidatà, una institució fundada el 1927 i que avui viu de les subvencions i de l’estima que li tenen els 1200 socis i els prop de 2000 simpatitzants. Tot i sentir enyorança, aquí dins, entre amics, s’aixopluga de les llàgrimes, fa el cor fort i em diu emocionat: “Barcelona també m’ha donat molt”.

No cal ser un Einstein per adonar-nos que som davant d’un home bo, dedicat en cos i ànima a fer més plàcida l’existència dels qui, com ell, van veure’s obligats a emprendre el camí cap a la capital. Persones com l’Isidre, nonagenari. “Si em cites ja sé lo que diran: encara no s’ha mort, aquest?”. Comparteix taula amb quatre passarells que l’han reptat a la botifarra. Les dones, a excepció d’una, són a l’altra sala, jugant al canestó o participant en el taller de puntes de coixí. “Hi passava sempre amb l’autobús i pensava: quan em jubili, m’hi veuran”.

Però si hi ha una activitat que convoca gent, aquesta és el bingo dels divendres. El cartró costa només 5 cèntims d’euro. “Som una entitat sense ànim de lucre”, em recorda el Miquel Àngel. I em posa com a exemple la guitarra d’en Lluís Llach que s’exposa a la planta de baix: “Va ser la seva primera guitarra. Ens la va donar perquè la subhastéssim, però ens va fer pena i aquí s’ha quedat”. Ara entenc que se’n tregui tan poc profit del taulell d’anuncis, d’on hi penja una única nota: “Senyores, venc xaquetó: tres quarts de nútria natural” ©BcnSingular

 

1.Centre Comarcal Lleidatà, Ronda de la Universitat 1

Un cinema en la penombra

dimarts , 6/11/2012

Troballa arqueològica al vestíbul de l’estació de Catalunya dels Ferrocarrils

xxx

Quan en un videoclip de 1984, Loquillo es passejava per l’avinguda de la Llum, flanquejat per una successió de columnes molt robustes i avui encara visibles, faltaven poc més de cinc anys perquè tanqués definitivament el primer espai comercial soterrat de Barcelona. Tot el glamur que havia tingut durant tres dècades es va esfumar, curiosament, amb els nous corrents de llibertat que bufaven, i coincidint amb una certa relaxació policial a l’hora d’aplicar la ley de vagos y maleantes. Loquillo cantava que aquest carrer subterrani era un bon lloc on acabar una borratxera; de fet, s’havia convertit en un indret on resultava fàcil caure en la temptació de la carn aliena. Hi contribuïa el cinema Avenida de la Luz, una sala que s’havia estrenat el 1943 amb “Los tres cerditos”, de la Disney, i que, mig segle més tard, s’acomiadaria amb la projecció El placer entre las nalgas, un film pornogràfic.xxxxxx

 

x

“Jo hi havia anat molts cops”, recorda en Nico, treballador dels Ferrocarrils de la Generalitat. “Quan hi feien bons westerns i pel·lícules decents”, puntualitza. Ara, d’aquell cinema, el precursor de l’imperi Balañà, només en queda el refrigerador Carrier, un tros de tela i restes minúscules de la moqueta que cobria el terra. L’espai està en desús, com també la cambra annexa, on s’ubicava el saló de jocs, i que conserva el cartell a l’entrada. Són, aquests dos, els únics vestigis ocults d’unes galeries que van sobreviure a la dictadura franquista, però que s’havien apagat molt abans, quan el luxe va donar pas al pecat, i la llum va deixar de penetrar-hi.

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xx

Top 1000 Barcelona Singular

El cinema i el saló recreatiu de l’avinguda de la Llum, sota el carrer de Bergara (Dreta de l’Eixample)

Espais tancats al públic, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat

Injecció de proteïnes

dimarts , 10/07/2012

Patagonia Beef & Wine, un dels millors restaurants argentins de Barcelona

xxx

Podríem passar-nos hores elogiant els plats que ens han servit en aquesta antiga joieria. Però no som ni Borges, ni Valdano. Ens manca vocabulari. Per tant, serem breus. Potser perquè el lloc imposa una mica, la carta d’entrants (empanadas, chorizo criollo, riñoncitos de ternera o les clàssiques i calòriques provoleta) pot semblar massa poc sofisticada, per bé que ens treu de dubtes: ens trobem, inequívocament, en un restaurant 100% argentí.xxx

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Els segons, amb prou feines els hem repassat. Hem anat directes a les carns d’importació, estrella de la casa: el bife (entrecot) de 350 grams i el lomo (filet), menys greixós i molt tendre. Amb els vins, tres quarts del mateix: volíem un Malbec i ha caigut un Malbec. Tot, excel·lent. Dels postres, cars, no en podem parlar perquè ni els hem ensumat.

 

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

x

Patagonia Beef & Wine, Gran Via de les Corts Catalanes 660 (Dreta de l’Eixample).

Tel. 93.304.37.35. Preu: entre 45 i 55 euros

Obert de 13.30 a 16h i de 20 a 23.30h (divendres i dissabtes fins les 24h, i diumenges, fins les 23h)

Ruta I Dreta de l’Eixample: Plaça de Catalunya i entorns

Moda monstruosa

dilluns, 2/07/2012

x

Drakcelona (Arola Editors), de Josep Martínez, ens va obrir els ulls i ara veiem dracs per tot arreu. N’hem trobat recentment dos d’idèntics en llums col·locats al vestíbul de dues finques de l’Eixample, que no apareixen en el llibre, però que començo a sospitar que formen part d’una sèrie de bronze que va fer furor entre la classe burgesa de principis del segle passat.x

x

x

Pòst-its Dreta de l’Eixample

Dracs als vestíbuls del c.Balmes 28 i del c.Aragó 257

Alícia a l’Eixample de les meravelles

dimarts , 13/03/2012

Pudding, molt més que una cafeteria child friendly

xxx

Que estem en crisi, no cal que ens ho recordin. Però la Kamela Koughouli va més enllà: “vivim una crisi d’idees, i això és terrible”. Es refereix a nosaltres: catalans, europeus, moguts per una “obsessió consumista” que no entén ni aprova. Ho diu ella, que ha viscut molts anys als Estats Units, i d’on valora que les escoles posin molt entusiasme a potenciar el talent i la creativitat dels més petits. “Aquí no passa”, sentencia. Podem estar-hi o no d’acord, però inventiva, almenys, no li’n falta. Pudding n’és la prova.

La Kamela acaba d’estrenar a la Dreta de l’Eixample un espai amb el qual vol contribuir a omplir aquest buit que diu haver detectat. “Hem d’ensenyar els nostres fills a pensar”. La manera: fent-los participar en activitats que els ajudin a prendre consciència social; que opinin, que tinguin iniciativa, i que desenvolupin la seva imaginació jugant, aprenent, interactuant.

xxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

El local, decorat per l’interiorista Jaime Beriestain, ho facilita. Però també hi contribueixen un conjunt d’eines a l’abast dels nens, com ara tauletes electròniques o una pissarra gegant on compartir-hi pensaments; a més de diversos tallers, i projeccions… d’òpera!  Tan trencadora pretén ser la proposta que fins i tot les celebracions d’aniversari es preparen tenint en compte les aportacions de l’amfitrió de la festa, qui pot personalitzar el lloc al seu gust, i escollir-ne el tema.

xxx

xxx

La cirereta d’aquest pudding és el seu servei de cafeteria. Amanides i plats del dia, sempre amb ingredients naturals i frescos;  un brunch bastant complet els dissabtes; entrepans, i un assortiment de pastissos casolans, completen l’oferta d’aquest indret de conte que, no, no hem somiat.

xxx

xxxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Pudding, c.Pau Claris 90 (Dreta de l’Eixample). Tel.93.676.10.25

Obert de dilluns a dissabte, de 7.30 a 21h

 

Posi’m un tallat, si us plau… i també un ficus

divendres, 31/12/2010

Cupcakes entre plantes en una floristeria de la Dreta de l’Eixample

Seria molt simple descriure-la com una floristeria-cafè, però el cert és que a la botiga Accions del carrer d’Aragó s’hi venen plantes i s’hi pot també fer una parada per proveir-se de la dosi diària de cafeïna. No només això. L’interiorista Alfons Tost combina en aquest nou espai de la Dreta de l’Eixample tota mena de propostes decoratives -prioritzant-ne, és clar, les florals- amb un petit racó d’on destaquen els magnífics cupcakes New York-style elaborats per Betina Montagne. Una gran troballa! (ja no cal tornar al Village… o potser sí)

Accions, c.Aragó 239, entre Rambla de Catalunya i Balmes

Ja hem provat el cafè de Cornelia & Co…

dissabte, 18/12/2010

(Pòst-its Dreta de l’Eixample)

… ara ens queda tastar la resta de la carta. Per què no el roastbeef amb mostassa?, o un assortiment de formatges, acompanyat d’un tall gegant de mortadel·la? I si us empastifeu una mica les mans amb el pastís de poma i sucre de canya, haureu trobat una bona excusa per anar a tafanejar al lavabo, estrenar les moderníssimes aixetes i després jugar una mica amb l’assecador d’última generació.

Cornelia & Co. Carrer de València, 225, entre Rambla de Catalunya i Balmes.

Edifici Banesto: ara va de bo?

dimarts , 14/12/2010

(Pòst-its Eixample)

Les pancartes antisistema han deixat pas a les bastides. La promotora Andybal, participada pel Grup Ballester, s’ha posat mans a l’obra i ha començat la rehabilitació de l’Edifici Banesto de la plaça de Catalunya. Per finalment fer-hi pisos de luxe? Per cedir-lo de nou als ocupes? No ens emocionem. El més probable, vista la maledicció que sembla perseguir aquest immoble, és que Andybal se l’acabi traient de sobre, el vengui per molt més del que va costar, i que el comprador, després de pensar-s’ho molt, se l’acabi traient de sobre i el vengui per molt més del que va costar. Això, siguem optimistes! Almenys els baixos del número 1 del Passeig de Gràcia, dels quals n’és propietària la família De Andrés, s’han llogat a Apple, i aquests, ja us dic jo que no estan de romanços i quan puguin ens envairan amb nous gadgets.