Arxiu de la categoria ‘Fort Pienc’

La pinacoteca més insòlita

dijous, 17/01/2013

Ambulàncies Tomás reuneix desenes de pintures adquirides pel seu amo, ja traspassat

x

He fet tard. La meva descoberta arriba quan el protagonista fa uns mesos que és mort. Me’n parlen, i lamento no haver-lo conegut. Se’n va anar quan encara no era vell, però la seva vida dóna per escriure molts llibres. En Tomás Vega, m’expliquen, era d’aquells homes que no deixen mai indiferent. Tossut, sí, i també molt murri. Incansable i generós. Tenia només 16 anys quan va quedar paraplègic. Potser perquè les persones per a qui treballava se’n van despreocupar, va adoptar des d’aleshores una actitud rebel que l’acompanyaria fins el darrer dia.

La manera de sobreposar-se a la seva invalidesa va ser, primer, venint a Barcelona per ser tractat a l’Institut Guttmann, que s’acabava d’inaugurar. I després, liderant el col·lectiu de discapacitats, que reclamava viure en condicions més dignes. Estàvem encara en dictadura, i si calia córrer al davant dels grisos, corria, assegut a la seva cadira de rodes. L’empresa la va fundar el 1981. Ell mateix conduïa l’únic vehicle de transport sanitari adaptat per traslladar malalts amb lesions medul·lars. Ambulàncies Tomás en té ara 40.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Probablement no sabria res de tot això si no m’hagués fixat que la rampa d’entrada i sortida de les furgonetes i d’accés a les oficines és, alhora, una mena de saló inclinat on podem delectar-nos en els moltíssims quadres col·locats a banda i banda, com si d’una galeria d’art es tractés. Pintures, la majoria, de poc valor, adquirides als encants, que pengen també dels sostres de l’aparcament. Si aneu a ficar-hi el nas descobrireu fins i tot una col·lecció de màquines de cosir on menys s’espera trobar-la. “Els de Salut Laboral”, recorda la Maria Jesús, “se’n feien creus. Temien que poguessin caure i matar algú”. Admeto que seria penós morir així, o aixafat per un gramòfon, o un Charlot. “Això que veus no és res”, em comenta l’administradora. “Abans no es podia ni caminar amb tanta andròmina”.xxx

x

xxxx

Entro al despatx d’en Ricardo, que és qui porta ara el negoci. “En Tomás ho arreplegava tot”, em diu. Només cal mirar la seva taula, que no s’ha tocat d’ençà que va marxar. “Marxar? No ha marxat. Això que veus són les seves cendres!” I al costat, tots els seus barrets amuntegats, una infinitat de clauers i una tetera que tampoc no s’ha netejat. “Aquesta és la millor manera d’honorar-lo: tenint-lo amb nosaltres, i conservant els seus petits tresors”.

x

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top  1000 Barcelona Singular

Ambulàncies Tomás, c.Padilla 165 (Fort Pienc). Tel. 93.232.30.30

Ruta Fort Pienc / El  Roser. Parada número 13

 

 

La fauna de la Monumental

dilluns, 26/09/2011

fauna f ZOOL 1 Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.

Fotos: Montse García

x

x

 

xxxxxxxxxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

 x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

xxxxxxxxx

 

xxxxxxxx

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxx xxx

I els dilluns, caldo de “menestrón”

dissabte, 24/09/2011

Sancocho de pescado, el plat estrella dels divendres al restaurant equatorià Bella Terra

Fotos: Montse García

 

“La meva mare seria capaç de vendre’t pedres, i sense enganyar-te. És una dona increïble”. L’Eloy, el seu fill, li agraeix que ensumés que aquí hi havia negoci. “Cuidava avis i se’n va fartar. Quan va descobrir aquest bar, que estava molt deixat, els va fer una proposta als amos: ella prepararia menjars latinos i a canvi s’enduria només una petita part dels beneficis. Com que no tenien res a perdre, van acceptar”. Avui encara ho celebren. I d’això ja fa gairebé deu anys.

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El restaurant Bella Terra funciona. No m’estranya, veient les promocions que fan de dilluns a divendres. Un plat combinat surt per 5,5 euros i la beguda no es cobra. “Sé d’altres llocs equatorians fins i tot més barats, però ni posen tanta quantitat ni la qualitat del producte és tan bona. La gent, quan demana un sancocho, hi vol veure chicha i notar el cacauet. Ara entens per què heu hagut de fer cua?”. No m’ha importat; així he tingut temps de repassar totes les excel·lències culinàries del país: moros de lentejas, chaulafán, caldo de pata o de torrejas, chupe de pescado, guatita, lengua guisada, caldo de menestrón

 

 

L’Eloy canvia cada dia els menús, també a un preu molt assequible, però no en serveix a la terrassa de fora ni als seients d’estil ianqui de dintre. “Vam adonar-nos que per tenir a tothom content, hauríem hagut de contractar més personal. Vam optar per una cosa diferent: reduir taules i col·locar els clients a prop de la cuina”. En veritat, la sala on dinem no és la bomba. Però ho salva l’ambientàs, i, insisteixo, aquest sancocho de tonyina digne dels millors restaurants llatinoamericans.

 

 

 

 

 

 

.

 

 

“Ens vénen paisanos de tot el món”. És dir-ho i escoltar de cop dues parelles parlar en francès. Els miro i per les seves faccions juraria que són equatorians. “Turistes francesos”, em confirma l’Eloy. “Però d’origen equatorià”, puntualitza. Quan crec que no em tornaré a deixar sorprendre, em mostra unes postres a 5 euros que si sóc llaminer, diu, m’encantaran. El dulce de tres leches està ideat per endur-se’l a casa. I compartir-lo. Li faig cas i me l’emporto, però em sembla que no seguiré els seus consells al peu de la lletra.

 

Restaurant Bella Terra, c.Padilla 177 (Fort Pienc). Tel. 693.956.736

Menús a 8 euros, beguda inclosa, de dilluns a divendres. Obert tots els dies, de 12h a 1h.

Barriada: Monumental

El perquè del 2 del Centre Comercial Gran Via

dimarts , 21/12/2010

Un matí al Centre Comercial Gran Via… 1


El telèfon sona al Centre Comercial Gran Via. Pregunten si hi ha un H&M. “No, senyora, això és un mercat”. “Un mercat?” “Deixem-ho córrer”. La conversa, encara que fictícia, es basa en fets reals: una gran superfície els va copiar el nom i des d’aleshores ha estat una constant haver de donar explicacions. És el que té ser poc o gens coneguts. “Portem aquí gairebé 30 anys i molta gent del barri ni saben que hi som”, confessa l’Antoni Centeno, president dels comerciants. La ubicació, probablement, no ajuda. Però en absolut va ser un problema quan el 1982 es va inaugurar el recinte. “A la zona li mancaven botigues. Nosaltres vam ser dels primers, i ens va anar molt bé”. Actualment, nou locals estan tancats. La resta, una quarantena, tiren com poden.

En Josep Vivancos és l’amo del bar-restaurant La Barra del Racó, que serveix productes dels establiments veïns. “La majoria dels meus clients -assegura- són els propis paradistes”. Qui sap: potser acaben pagant pel bistec que ells mateixos han tallat. Surto per darrere i m’adono que no ho havia vist tot. Un passatge-basar, independent del mercat, i amb un fort desnivell, se suma a l’oferta comercial. “Vam tenir una època gloriosa”, recorda el joier Enric Decembre, que va decidir-se a obrir-hi un negoci quan l’empresa Transportes Ochoa, que ocupava el solar, va emigrar al Poblenou. “Ara la cosa ha canviat molt, el jovent no hi entra”. Miro l’aparador: anells de compromís. Una dona de mitjana edat es fica dins la tenda. Demana una pila. Jo aprofito que a l’Enric se li ha  girat feina per acomiadar-me, que se m’està fent tard i he quedat per anar al H&M.

Centre Comercial Gran Via. Gran Via de les Corts Catalanes, 691-695 (Fort Pienc).

Barriada: Monumental

Fotos: Montse García