Arxiu de la categoria ‘Sagrada Família’

Polo (Antarados Cafè)

dissabte, 15/02/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Sagrada Família)

 

Lluny de les bombes

Crec que ja tinc una beguda fixa per a l’estiu, o fins i tot abans, quan sigui temps de sol i terrasseta. Ben mirat, potser me la torno a demanar la setmana que ve, superat el refredat, i no m’importarà gens prendre-me-la dins. De fet, ho prefereixo: la cafeteria Antarados, dissenyada pel dominicà René Mateo, convida a quedar-s’hi. Elements decoratius com rajoles, llums i coixins m’indicaven que alguna connexió amb Orient hi tenen, en aquest lloc. Indagant més vaig descobrir que el morat que presideix les parets de l’establiment és el color dels fenicis. I fullejant la carta, se’m van esvair els dubtes: entre l’estimulant varietat d’entrepans, fan enrotllats de pa àrab; i una de les amanides que penso provar porta tomàquet, ceba, formatge feta, olives negres, llimona i menta. El seu nom, Síria.

En Tarek Taha té 28 anys i està aparellat amb la Marta, una noia de Cornellà. Tots dos formen un bon tàndem i de tant en tant els ajuda un cosí sirià que va marxar del seu país, devastat per la guerra i cada cop més abandonat a la seva sort. “Volia tenir alguna cosa pròpia”, m’explica en Tarek, “i que fusionés el món d’allà i el d’aquí”. Es va especialitzar en l’art del cafè i va obrir aquest local, que havia estat tenda de roba i que va batejar com a l’antiguitat era coneguda l’actual Tartus, ciutat síria de la costa mediterrània. L’Antarados funciona també molt bé com a teteria. Jo, però, no tenia clar si decantar-me per un cigaló del Líban o per un polo. Crec que vaig fer ben fet. L’opció triada, que en res té a veure amb aquells mítics Drácula o Capitán Cola, és una llimonada amb menta i aigua de roses, increïblement refrescant. Celebro haver-la conegut i confio en un futur poder compartir-la en un bar d’Aleppo, Homs o Damasc amb ciutadans, avui reprimits, i d’aquí a uns anys espero que lliures ©BcnSingular [Foto de sota: Archit3ctum]

Antarados, c.Marina 325. Tel. 93.172.12.54

De dilluns a dijous, de 7.30 a 21h (divendres fins a les 22h i dissabte, de 8.30 a 22h)

Adam Mood Cafè

dilluns, 3/02/2014

Top 100 Cafeteries (Secció Nous al Barri, Sagrada Família)

 

Allà on s’acaba el barri

A l’extrem nord del barri de la Sagrada Família no hi ha turistes, com a molt quatre despistats. Però hi ha veïns. I feia temps que reclamaven algun lloc acollidor a la zona on poder passar l’estona. Amb la inauguració de l’Adam Mood Cafè, el desembre passat, els seus desitjos probablement s’han acomplert, i amb escreix. El local, blanc “per donar-li amplitud”, ha canviat de cap a peus respecte com era quan el regentaven uns xinesos mesos enrere. La crisi i una filla que amb prou feines veia van convèncer el Jordi Adam -amb experiència a la Hofmann i com a cuiner de l’Hotel Arts- de tornar a Barcelona. Hi va sumar les ganes d’engegar un nou projecte, menys estressant, i moltes dosis de paciència. Obrir un bar no és bufar i fer ampolles, ni barat, però com diu ell, “qui res no arrisca, res no té”.

Pot estar-ne content, com ho estarà també qui segui a un dels sofàs per degustar un cafè ecològic, un pastís de pastanaga o xocolata -servit amb coberts de fusta- o un te amb cirera i canyella. Una altra opció són les amanides, fetes al moment i que són perfectes per a un dinar lleuger. Amb l’arribada del bon temps, la clientela podrà estrenar a més una terrassa interior que transmet molt bon rotllo. Potser sí que li manca una cosa a l’establiment: dir-se Adam Good Mood Cafè. Perquè no hi hagi dubtes ©BcnSingular

 

Adam Mood Cafè, c.Sant Antoni Maria Claret 182. Tel. 93.667.82.43

Obert de dilluns a divendres de 8 a 20 h

Casa Pasqual Amorós

dimarts , 7/01/2014

Sagrada Família (Ruta 1. Poblet)

 

Evocant Gaudí

(Article original publicat el 18-11-2013)


Se’l recorda més per les fabuloses torretes d’estiueig que va aixecar als barris de Vallvidrera i el Tibidabo, i per algunes perles modernistes disperses per la ciutat, com la Casa Anita Rodés, a Vallcarca; la Casa Sabadell de l’avinguda Meridiana o, propera a aquesta, la Casa Juan Sellarés, al Camp de l’Arpa. I amb raó, perquè són, tots, edificis magnífics. Poc abans de morir, però, el mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa encara ens va regalar aquesta curiosa mansarda feta de trencadís.

 

La coberta gaudiniana, fruit de l’ampliació el 1930 d’una finca més antiga, només es distingeix bé des de la vorera del davant, i com que queda relativament apartada dels circuits turístics que discorren pels carrers paral·lels (la Sagrada Família és a tocar), poca gent s’ha adonat de la seva existència. Molt desconegut és també el seu interior, amb parets decorades amb paons reials (segurament obra d’un altre autor), i encara més un vestíbul veí (el del número 272), on gairebé ja ni s’aprecien els angelets del sostre, tan difuminats que sembla que es vanin de fer-se fonedissos ©BcnSingular

 

 

 

 

 

 

1.Casa Pasqual Amorós, c.Nàpols 266

Secret rere la porta

dimarts , 5/03/2013

El passatge més idíl·lic de l’antic Poblet, salvat de miracle de la piqueta

xxx

Poc se’n sap, d’aquest carreró interior que vaig descobrir per casualitat quan creia conèixer ja tot el barri de la Sagrada Família, després de setmanes d’haver-lo estat recorrent de punta a punta. M’havia quedat més d’un cop amb aquella façana, al número 425 del carrer del Rosselló, realment curiosa, però el que s’hi amaga dins no podia per res del món imaginar-m’ho. Darrere la porta opaca i de color terrós de l’entrada, s’arrengleren a banda i banda una vintena de casetes. Cadascuna tenia, fa anys, un pati, però successives reformes els han eliminat. Ara, molts veïns, del que gaudeixen és d’un terrat.

L’Antonio Román em convida a pujar al seu. Ell és el propietari més antic, i un dels set o vuit que es va negar a vendre quan Metro 3 va trucar al timbre. La intenció de la immobiliària era quedar-s’ho tot per aixecar-hi pisos, i, de fet, va arribar a adquirir una quinzena d’habitatges. Però la crisi i, sobretot, la resistència dels qui entenien que viure aquí és un privilegi ha permès mantenir íntegre aquest conjunt, únic i absolutament desprotegit. M’atreveixo a dir que qui hauria de vetllar per la seva conservació en desconeix, segur, la seva existència.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

L’Antonio m’explica que el passatge, sense nom, és de principis de segle i que les cases les van fer enginyers i aparelladors vinguts de fora de Barcelona per habitar-hi ells mentre treballaven en diverses obres. La Ginesa Sánchez, una altra veïna veterana, tenia entès que eren constructors del temple de Gaudí, però l’Antonio m’assegura que això no és veritat. Suposo que me l’hauré de creure, com quan em diu que una de les cases pertanyia a un torero i que l’home en sortia amb el vestit de llums posat quan tenia faena a la Monumental. “Durant la guerra, aquí hi havia un refugi”. L’Antonio em descriu el lloc exacte, ara del tot inacessible, on els residents d’aleshores compartien estones i penúries. Avui, els qui hi habiten només tenen en comú aquest saló enjardinat des d’on es creuen mirades i de tant en tant també algun somriure còmplice, sabedors que guarden un secret i que cal preservar-lo.

xxx

xx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge interior – Núm.425 c.Rosselló (Sagrada Família)

Ruta 2 – Sagrada Família / El Poblet – Parada núm.2

La Petita Colòmbia

dilluns, 24/09/2012

La comunitat paisa irromp amb força al barri de la Sagrada Família

xxx

De mica en mica han anat fent-se un lloc entre tant visitant, comerciant de records i veí molest per la sobredosi de turistes. Sense soroll, i això que són d’on són, els colombians s’han convertit  ja en la quarta comunitat estrangera, i la primera entre les llatines, del barri de la Sagrada Família. I els qui no hi viuen, hi vénen, atrets per la proliferació d’establiments del país sud-americà. Sobretot, llocs de menjar, però també perruqueries, tendes de roba i clíniques dentals.

La peregrinació per alguns d’aquests locals comença de bon matí. El forn Colombia Pan sempre ve de pas, sigui per esmorzar un cafè amb llet i un pandebono, fer un dinar ràpid o berenar amb més calma una xocolata, i sucar-hi un buñuelo. L’assortiment de productes és inacabable. La sobrietat del pan aliñado, amb formatge fresc per dins, i les arepas con queso, contrasta amb el colorant cridaner del brazo de reina, un pecat calòric ple d’aquest almívar de llet que anomenen arequipe. L’alternativa pot ser un tall de torta negra, un roscon o unas peras. “Hi ha dies que entren famílies senceres i s’enduen mitja botiga”, em comenta la Sònia Querol, filla d’en Raül, el propietari, i tan catalana com el seu pare. L’home, resulta que es va enamorar de Colòmbia i quan va tornar a casa va decidir obrir aquest negoci. Amb anterioritat, havia parit Zoco Latino, una casa de queviures traspassada a l’Albert, un amabilíssim colombià, i que enlluerna per la seva varietat de productes exòtics.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

xxx

xx

“Els colombians, menjant, no tenen mesura”, admet la Sònia. Però, segons ella, tampoc no els amoïna. “La majoria de noies s’opera”, em diu. “Per 500€, tornen del seu país fetes noves”. Ells, en canvi, van veient com creix la panxa, i res. “L’únic que els preocupa és fer-se la manicura”, corrobora la María, que regenta una perruqueria al carrer de Cartagena, i que està acostumada a atendre peticions impossibles. “Com més negra de pell és una dona, més ros vol el seu cabell. Faig el que puc”. A Jaco Jeans sí que fan miracles. En aquesta petita botiga, molt adient per a qui encara no s’ha atrevit a fer-se una liposucció, ho tenen molt clar: “Quien no se opera, se enfaja“. Des de l’època de les nostres àvies que no havien tingut tant èxit les cotilles i les faixes. I no unes faixes qualsevols. Les levantacolas, en combinació amb els jeans del mateix nom, t’aixequen el cul i te’l destaquen.

xx

xx

 

 

 

xxx

 

xxx

xxxxxxxxxxxx

xxx

A tot això cal afegir que ha obert recentment una segona Fonda Paisa, probablement el millor restaurant colombià de Barcelona, que serveix plats típics, en proporcions descomunals, com la bandeja paisa, el sancocho de carne o els combinados. I que la Sandra, la cara visible del bar Arepazo, especialitzat en arepas colombianes -la gran icona gastronòmica de la regió que engloba Medellín i Pereira-, ja està pensant en abaixar la persiana i posar-se a fer menús en un nou local més espaiós, situat també al barri. Definitivament, els colombians han vingut per quedar-se… i no passar gana.

xxx

EL MAPA DE LA PETITA COLÒMBIA

Clica per fer el mapa gran