Arxiu de la categoria ‘GRÀCIA’

English muffins (Be My Bagel)

dimecres, 10/09/2014

Top 100 Pans (Secció Ho he provat, Vila de Gràcia)

 

L’últim (i reeixit) experiment

El xef del Majestic, el de l’Arts i el del Hilton. Tots tres han sucumbit al desig d’incorporar als seus respectius hotels bagels d’aquest forn de Gràcia, i s’han entusiasmat també amb l’última provatura del Carles Ricart, suggerida per un d’ells. L’english muffin no és res nou; als països del vell Imperi Britànic es pren amb regularitat des de fa segles, i per als anglesos és gairebé tan sagrat a mitja tarda com el te de les cinc. L’invent consisteix en una recepta única -que no desvirtua l’original- i molt equilibrada. “Hi poso poc de tot, margarina en lloc de mantega i… no, millor no ho diguis”.

Conec el Carles i sé que les coses no li surten perquè sí. És un pencaire, i sap escoltar i atendre les demandes dels clients. Fa els millors bagels de Barcelona i el mateix diria dels english muffins si no fos perquè ara per ara no té competència: només aquí s’elaboren a la planxa de manera artesanal. “Molts que vénen i els descobreixen es pensen que són panets, però els proven i tornen”. També n’ofereix farcits, per a un piscolabis o un dinar lleuger, i, segons demanda, en ven amb farina d’espelta ecològica. “M’agrada innovar”, em diu. I sense esforç aconsegueixo treure-li que ja treballa en un nou producte. Tot i que m’ha faltat tastar-lo, l’he vist i us dic jo que el paio, novament, l’ha clavat ©BcnSingular  

Be My Bagel, c.Planeta 37. Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Bar Alaska (Carmen Broto)

diumenge, 19/01/2014

Camp d’en Grassot (Ruta 1. Camp d’en Grassot)

La noia que el temps ha esborrat

La Jenny no entén de què li parlo. “Calmen Bloto? Aquí no Calmen Bloto”. Potser millor així: no deu ser molt gratificant descobrir que la història d’aquest bar està estretament lligada a una prostituta de luxe que va ser assassinada amb brutalitat, el cos de la qual va aparèixer semienterrat en un hort del carrer de la Legalitat. 65 anys després de la seva mort, el crim -reflex de la  Barcelona més sòrdida- continua sense aclarir-se, i qui podia aportar llum al cas, probablement ja fa temps que també fa malves.

 

Carmen Broto, originària d’un poblet d’Osca, freqüentava l’Alaska perquè vivia allà mateix*, en un pis que un industrial adinerat amb qui mantenia relacions li havia regalat. Un de tants clients, de qui sempre n’acabava sabent més del compte, de vegades secrets inconfessables que no era qüestió que s’anessin escampant. I menys encara si ets bisbe i hi ha menors pel mig. Es diu també que era afí al règim i que la temien els antifranquistes. L’Alaska era sempre ple de policies, i segurament li resultava fàcil subministrar-los informació.

Segons la versió oficial, la van matar per apoderar-se de les joies que havia anat acumulant. Una teoria que té bastant sentit apunta que la dona s’hauria negat a col·laborar amb els lladres, que volien utilitzar-la d’esquer per arribar fins al seu protector, l’empresari teatral Martínez Penas. Sorprèn, però, que dos dels tres implicats en l’homicidi se suïcidessin amb cianur just abans de ser detinguts.

 


“Fotos fuela”. L’Alaska ha canviat per dins però segueix sent la cantonada agradable que reunia veïns, gent de pas i amants solitaris. De la Marisa, amiga de la Broto i meuca com ella, en guarda algun record el José, el cambrer més veterà, a qui com la resta del personal la Jenny ha mantingut en nòmina. Però en canvi ja li queda molt lluny l’11 de gener de 1949, dia en què una notícia va commoure la societat benestant i va convertir Carmen Broto, aquella rossa espaterrant, en símbol d’una època fosca i molt, molt trista ©BcnSingular

1.Bar Alaska, c.Sant Antoni Maria Claret 20

 

*Carmen Broto va residir al número 16 del c.Sant Antoni Maria Claret

Merceria Ruchi

dissabte, 4/01/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Vila de Gràcia)

 

Lliçó de catanyol (I)

(Article original publicat el 19-12-2010)

A sis parades en metro d’everything

dimarts , 14/05/2013

Be My Bagel, un forn rodó en el cor dels artesans de Gràcia

xxx

Ja fa quinze anys que en Carles Ricart va iniciar el seu idil·li particular amb els bagels. Ha estat, però, a la seva botiga de Gràcia, oberta el 2010, on ha aconseguit afermar-se com a forner capaç fins i tot de convèncer un novaiorquès que aquest pa rodó és tan català com el que més. No ho diu només perquè hi ha introduït gustos típicament mediterranis. “O és que una baguet no ho és, tampoc? He après a fer bagels aquí, en faig desenes cada dia i gent catalana com tu no falleu mai”. Amb això té raó, tot i que he d’admetre que jo em sento també una mica ianqui. La meva germana crec que gens, i també n’és assídua.

Aquest emprenedor ha posat el llistó molt alt: fa els millors bagels de la ciutat. I si en localitzeu en algun altre establiment (al Poblenou, per més pistes) d’igual de bons, són seus. Que, en plena crisi, un negoci com aquest s’expandeixi té mèrit. I més encara quan no té cap mena d’intenció de desbancar la barra de quart. “Són compatibles”, assegura en Carles. El secret? Oferir un bon producte, barat i que mata la gana. Poseu-li el que sigui, everything. I si podeu, torreu-lo. A mi -per als qui no m’heu entès- m’entusiasma el que porta per sobre de tot: ceba, sèsam i rosella.

xxx

xxx

xx

x

 

x

 

 

x

x

El bagel és d’origen semític, ja apareix en jeroglífics dels antics egipcis i va ser adoptat, primer, pels jueus de Terra Santa, i, molt després, pels països anglosaxons. La seva massa és tan consistent que sobrevivia a qualsevol inclemència, i el forat al mig en facilitava el trasllat. “No hi ha un pa més arcaic que aquest. És l’únic al món que es bull abans de posar-lo al forn, i per protegir-lo de la intempèrie, se li llançava mel a l’aigua, com es fa encara ara. Per això té aquesta crosteta”. En Carles és un artesà. Com ho són molts als carrers de l’entorn de la plaça del Sol, reparin pianos, treballin de fusters o esmicolin rajoles per crear un mosaic. Els bagels s’estan quedant sense. “Et costarà trobar un lloc on els facin com jo a mà, tothom avui té màquines”. Per què buscar, doncs. Diria que després d’escriure aquest article, m’enyoro menys de Nova York i, en canvi, una mica més de la veïna Vila de Gràcia.

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xA

Top 1000 Barcelona Singular

Be My Bagel, c.Planeta 37 (Vila de Gràcia). Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Ruta 4 – Vila de Gràcia / Plaça del Sol

Una finca indecisa

dimecres, 28/11/2012

La casa que fa parar bojos els carters  (c.Montseny)

.

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Pòst-its Vila de Gràcia

Pòst-its Vila de Gràcia / Barcelona Singular 2a època

Els vells artistes mai no moren

dimecres, 17/10/2012

Can Balaciart, una serralleria que ha deixat empremta a Gràcia

xxx

No tinc l’honor d’haver conegut en Joan Balaciart, però m’atreveixo a dir que estaria avui orgullós de la seva família, com suposo que va estar-ho també en vida. Gairebé 20 anys després de la mort del mestre, la serralleria més popular del districte es conserva tal com Balaciart la va deixar. Alguns dels seus darrers treballs de ferro decoren tant el passadís d’accés al taller com l’interior de l’obrador. Majoritàriament, són planxes metàl·liques en relleu –mitjançant la tècnica del repujat, apresa de ben jove- que feia per diversió; retrats dels expresidents Pujol i Maragall, de Reagan, Cruyff, Picasso, Dalí… L’home, realment, els clavava. No era així com es guanyava el jornal, però n’havia arribat a vendre. Quan es donava el cas, solia repetir l’obra al cap de quatre dies perquè seguís fent-li companyia. “S’estimava algunes peces com si fossin fills”, recorda la Joana Balaciart, ara una àvia entranyable.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

El seu pare, com tants altres manyans d’aquest sector de Gràcia, rebia tota mena d’encàrrecs: cadires, reixes, bufets, ornaments. Ningú no discutia que era un bon artesà: “hecho a si mismo”, proclamava un article publicat el 1971 a La Vanguardia. Però el reconeixement artístic potser va arribar tard. Això sí, va tenir com a admirador Josep Puig i Cadafalch, alguns edificis del qual compten amb elements que duen la firma de Balaciart. Una bona mostra del seu talent la trobem a la mateixa façana de la serralleria, on destaca el drac amb llengua viperina que adorna l’entrada. La casa també la va construir ell. “Va ser de les primeres d’aquella zona, ja que en aquells temps” –la Joana parla dels anys 40- “tot eren terrenys que pertanyien a la masia de Can Compte”. El barri ha canviat. I tant que ha canviat! Però el número 55 del carrer de Pi i Margall es manté immutable, per dins i per fora, en record d’un ofici en vies de desaparició, i dels artistes anònims que, com en Joan Balaciart, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Top 1000 Barcelona Singular

Serralleria Can Balaciart, c.Pi i Margall 55 (Camp d’en Grassot i Gràcia Nova)

Ruta 1 – Camp d’en Grassot i Gràcia Nova / Gràcia Nova. Parada núm.1

Sant Josep no està per EROs

dijous, 10/05/2012

El santuari de La Salut dedica un espai als exvots dels guarits

x

Anys enrere havien arribat a ocupar el sostre sencer de l’entrada de l’oratori de la Beata Mare Petra, però actualment els exvots del Santuari de Sant Josep de la Muntanya només pengen d’un plafó de suro de dimensions més aviat modestes (no fos cas que ens caiguessin a sobre, i a Sant Josep se li acumulés la feina). Veiem fotografies, una gorra militar, una bandera de Paraguai, vestits de comunió, entre altres peces de roba, i, sobretot, moltes cames i braços de cera que s’exhibeixen en agraïment d’un favor rebut, majoritàriament una curació miraculosa. Tant o més extraordinari és, per a molts, conservar el lloc de treball. No resulta estrany, doncs, que alguns devots atribueixin també a la voluntat del sant que no hagin estat encara víctimes d’un ERO.

xxx

xx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

  x

Sala d’exvots, av.Sant Josep de la Muntanya 25 (La Salut). Tel. 93.284.05.00.

De dilluns a divendres, de 9.30 a 13h, i de 16.30 a 19h; dissabtes i diumenges, de 10 a 14h, i de 17 a 19h

Ruta: Barri de La Salut

La millor cafeteria del Parc Güell

diumenge, 22/01/2012

xxx

El cafè està vetat a les terrasses del Parc Güell, no sigui que la gent es conxorxi per demanar només espressos i el negoci decaigui. Ara bé, ben mirat no hauria de ser així. Si per una Coca-Cola et claven gairebé 4 euros, sorprèn que no serveixin tallats, quan podrien cobrar-te’l a preu de sangria.

xxx

Pòst-its Parc Güell

Els millors huevos rancheros

dijous, 27/10/2011

El restaurant Cantina Machito prepara com ningú aquesta contundent recepta mexicana

xxx

Emily Rivers. Amb aquest nom no hauria dit mai que és mexicana. Però vaja, tampoc no hauria dit mai que és arquitecta i, en canvi, firma obres que una clientela voraç i fidel s’encarrega cada dia de deconstruir sense vacil·lacions. Ella, com la Sol, tenen molt apamat això de cuinar huevos rancheros. Lluny del refinament amb què certs restaurants de moda presenten sovint aquest plat, Cantina Machito l’elabora de la manera tradicional.

Perquè ens entenguem, no estem parlant d’una recepta lleugera. “És el millor esmorzar possible quan tens ressaca”. Aquí, els ous fregits vénen acompanyats de frijoles, guacamole, nopales, formatge guaxaca i una salsa ranchera feta amb tomàquet, ceba, coriandre i chile. I no qualsevol chile. “Hem aconseguit que ens arribi chile serrano fresco. Si ja t’agradava com fèiem els huevos, prepara’t ara”. No cal demanar-se res més. Bé, sí, una margarita frozen. O sinó, la de la casa.

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

“A l’inici”, m’assegura l’Eva Consuegra, “la gent demanava pa perquè no sabia com menjar-se els ous. Els havíem d’explicar cada vegada que, per a nosaltres, el pa són les tortillas”. L’Eva és una de les responsables d’aquest local obert el 1998 i dels altres dos gestionats també per Casa Jaguar: Chido One i la tenda de productes Teicawey. La intenció és seguir creixent.

 

xxx

“Ens agradaria que tot el carrer de Torrijos acabés sent mexicà”. Em pregunto si ja hauran parlat amb els del Verdi Park per convertir-lo en una sala de concerts on convidar-hi grups de mariachis. Mentrestant, s’acontenten participant en els actes de celebració del Día de los Muertos. Demà mateix tindran enllestit l’altar amb ofrenes a les ànimes de la cultura p’urhépecha.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Cantina Machito, c.Torrijos 47 (Vila de Gràcia).

Horaris: tots els dies, de 13h a 16.30h, i de 19h a 0.30h. Tel. 93.217.34.14

Preu dels huevos rancheros: 12,5 euros

El millor bar de tapes de Gràcia

dilluns, 27/06/2011

La Pepita refina els entrepans de vedella i molts altres clàssics

 

Sabem que dit així és un atreviment. Però d’això es tracta. La Sofia Boixet ha aconseguit, en només mig any, col·locar el seu restaurant de Gràcia entre els més innovadors, sense haver hagut de renunciar a les tapes de tota la vida. Tot el contrari. Amb una amanida russa, uns musclos en escabetx i unes croquetes es pot estar a la glòria. “Volíem recuperar la idea del bar tradicional”. Donant-li, és clar, una petita sacsejada. És aquí on entra en Sergio Andreu, un cuiner amb experiència al Fogón de París i que sap aportar el toc de modernitat necessari a cadascun dels platets que ens proposa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la Pepita es pot anar a fer unes braves o fins i tot menjar un arròs amb llamàntol (per encàrrec), però faríem un lleig si no ens demanéssim també un entrepà de vedella, el famós pepito, reinventat de mil maneres. Mentre ens el preparen, podem conversar amb la mare de la Sofia. O amb el tiet. O la tieta. Queda clar que la família li està fent costat. “Algunes tapes d’influència andalusa són cosa de ma mare, que és originària de Huelva”. Ara m’animaria a parlar del cazón, del salmorejo de carabassa o d’una curiosa reinterpretació de la mel i mató. Però deixarem passar un temps. Qui diu que les segones parts no són mai bones?

 

 

La Pepita, c.Còrsega 343 (Vila de Gràcia). Tel.93.238.48.93.

Obert de dimarts a divendres, de 9 a 1.30h, i dissabtes d’11 a 2.30h

Barriada: Rius i Taulet