Arxiu de la categoria ‘Camp d’en Grassot i Gràcia Nova’

Bar Alaska (Carmen Broto)

diumenge, 19/01/2014

Camp d’en Grassot (Ruta 1. Camp d’en Grassot)

La noia que el temps ha esborrat

La Jenny no entén de què li parlo. “Calmen Bloto? Aquí no Calmen Bloto”. Potser millor així: no deu ser molt gratificant descobrir que la història d’aquest bar està estretament lligada a una prostituta de luxe que va ser assassinada amb brutalitat, el cos de la qual va aparèixer semienterrat en un hort del carrer de la Legalitat. 65 anys després de la seva mort, el crim -reflex de la  Barcelona més sòrdida- continua sense aclarir-se, i qui podia aportar llum al cas, probablement ja fa temps que també fa malves.

 

Carmen Broto, originària d’un poblet d’Osca, freqüentava l’Alaska perquè vivia allà mateix*, en un pis que un industrial adinerat amb qui mantenia relacions li havia regalat. Un de tants clients, de qui sempre n’acabava sabent més del compte, de vegades secrets inconfessables que no era qüestió que s’anessin escampant. I menys encara si ets bisbe i hi ha menors pel mig. Es diu també que era afí al règim i que la temien els antifranquistes. L’Alaska era sempre ple de policies, i segurament li resultava fàcil subministrar-los informació.

Segons la versió oficial, la van matar per apoderar-se de les joies que havia anat acumulant. Una teoria que té bastant sentit apunta que la dona s’hauria negat a col·laborar amb els lladres, que volien utilitzar-la d’esquer per arribar fins al seu protector, l’empresari teatral Martínez Penas. Sorprèn, però, que dos dels tres implicats en l’homicidi se suïcidessin amb cianur just abans de ser detinguts.

 


“Fotos fuela”. L’Alaska ha canviat per dins però segueix sent la cantonada agradable que reunia veïns, gent de pas i amants solitaris. De la Marisa, amiga de la Broto i meuca com ella, en guarda algun record el José, el cambrer més veterà, a qui com la resta del personal la Jenny ha mantingut en nòmina. Però en canvi ja li queda molt lluny l’11 de gener de 1949, dia en què una notícia va commoure la societat benestant i va convertir Carmen Broto, aquella rossa espaterrant, en símbol d’una època fosca i molt, molt trista ©BcnSingular

1.Bar Alaska, c.Sant Antoni Maria Claret 20

 

*Carmen Broto va residir al número 16 del c.Sant Antoni Maria Claret

Els vells artistes mai no moren

dimecres, 17/10/2012

Can Balaciart, una serralleria que ha deixat empremta a Gràcia

xxx

No tinc l’honor d’haver conegut en Joan Balaciart, però m’atreveixo a dir que estaria avui orgullós de la seva família, com suposo que va estar-ho també en vida. Gairebé 20 anys després de la mort del mestre, la serralleria més popular del districte es conserva tal com Balaciart la va deixar. Alguns dels seus darrers treballs de ferro decoren tant el passadís d’accés al taller com l’interior de l’obrador. Majoritàriament, són planxes metàl·liques en relleu –mitjançant la tècnica del repujat, apresa de ben jove- que feia per diversió; retrats dels expresidents Pujol i Maragall, de Reagan, Cruyff, Picasso, Dalí… L’home, realment, els clavava. No era així com es guanyava el jornal, però n’havia arribat a vendre. Quan es donava el cas, solia repetir l’obra al cap de quatre dies perquè seguís fent-li companyia. “S’estimava algunes peces com si fossin fills”, recorda la Joana Balaciart, ara una àvia entranyable.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

El seu pare, com tants altres manyans d’aquest sector de Gràcia, rebia tota mena d’encàrrecs: cadires, reixes, bufets, ornaments. Ningú no discutia que era un bon artesà: “hecho a si mismo”, proclamava un article publicat el 1971 a La Vanguardia. Però el reconeixement artístic potser va arribar tard. Això sí, va tenir com a admirador Josep Puig i Cadafalch, alguns edificis del qual compten amb elements que duen la firma de Balaciart. Una bona mostra del seu talent la trobem a la mateixa façana de la serralleria, on destaca el drac amb llengua viperina que adorna l’entrada. La casa també la va construir ell. “Va ser de les primeres d’aquella zona, ja que en aquells temps” –la Joana parla dels anys 40- “tot eren terrenys que pertanyien a la masia de Can Compte”. El barri ha canviat. I tant que ha canviat! Però el número 55 del carrer de Pi i Margall es manté immutable, per dins i per fora, en record d’un ofici en vies de desaparició, i dels artistes anònims que, com en Joan Balaciart, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Top 1000 Barcelona Singular

Serralleria Can Balaciart, c.Pi i Margall 55 (Camp d’en Grassot i Gràcia Nova)

Ruta 1 – Camp d’en Grassot i Gràcia Nova / Gràcia Nova. Parada núm.1

Cuina de l’Annapurna sota la protecció de Shiva

dilluns, 28/02/2011

Namaskar Nepal, un restaurant asiàtic de Gràcia que comença a agafar volada


 

“Jo faig cuina casolana”. En Tilak Karki tira de cunyat. Ell i en Rajerdra són l’ànima d’aquest restaurant nepalès obert el 2009, molt familiar, i que no decep si s’accepta tal com és: un local sense pretensions, que no obtindrà mai un premi d’interiorisme però que ens aporta prou pistes sobre l’origen del menjar que aviat tindrem sobre la taula. Custodiats en tot moment pel déu Shiva i el seu fill Ganesh, tindrem el mateix dilema de sempre quan en un restaurant asiàtic ens porten la carta: haver de triar entre una llista llarga de propostes. Solució: demanar-ho tot.

 

NEPALI.  023.JPGNEPALI.  017.JPGNEPALI.  027.JPG

 

Mentre en Rajerdra prepara el menú degustació a compartir entre dos, un Tilak poc enfeinat ens explica que prové de Pokhara, la tercera ciutat més important del Nepal, pròxima a l’Annapurna. Que després de dos mesos incerts buscant feina a Frankfurt va optar per Barcelona, on resideix des del 2003 (la dona i els seus dos fills s’hi van sumar mesos més tard). I que com ell, darrerament s’han establert aquí molts altres nepalesos, un dels col·lectius d’immigrants que més ha crescut: el 2001 eren una quinzena; avui, uns 1300.

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

En Tilak no ens aclareix com es guanyava la vida. Però és ara que en gaudeix. Jo també vaig per bon camí: samosa, cuixa de pollastre rostit al tandoori (kukhura ko tandoori), un excel·lent xai al forn masala condimentat amb 32 espècies (khasi tikka masala)… i tot, molt suau. “És el que ens diferencia de la cuina índia. A nosaltres no ens agrada el picant”. Ho certifico un cop acabats els cigrons amb salsa de coco i un batut de mango amb la mida justa per no embafar. Surto satisfet, i convençut que, en vista de com he deixat de nets els plats, rebré la benedicció de Shiva, però no la d’aquest ésser amb trompa que potser hauria agraït poder escurar-ne les restes.

 

Fotos: Montse García

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Namaskar Nepal, c.d’Hipòlit Lázaro 34 (Camp d’en Grassot)

 

 

 

Barriada: Can Romans