Arxiu de la categoria ‘LES CORTS’

Poncelet Cheese Bar BCN

dilluns, 22/09/2014

Top 100 Restaurants (Secció Nous al Barri, Les Corts)

 

Oda al formatge

L’olor, tan bon punt s’hi entra, no enganya: aquí, el formatge és rei i amo. El Poncelet Cheese Bar BCN repeteix el concepte del restaurant inaugurat primer molt a prop del passeig de la Castellana, a Madrid, que busca prestigiar un producte que a l’estat es consumeix encara molt per sota de la mitjana europea. Fullejant l’extensa carta, predic que va per bon camí: torrija calenta de San Simón Da Costa fumat, endívies tèbies confitades en aigua de Gorgonzola, filet de boví amb Valençay, raclette holandesa amb trufa negra… el cas és que tingui l’ingredient estrella, protagonista absolut si es prefereix optar per una taula de degustació. De formatges, n’hi ha per donar i per vendre, unes 150 varietats d’una desena de països, i cadascú pot fer la selecció que consideri oportuna. El més assenyat, però, és deixar-se aconsellar.

El Sergio Martínez és mestre afinador. Ell s’encarrega de dur els formatges artesans al seu punt òptim de maduració, els quals esperen el seu moment a la cava en forma de diamant i feta amb fusta de roure que es troba a la vista de tothom. També és qui els talla -com si d’una barra de sushi es tractés- davant dels clients, i qui els serveix, acompanyats de fruits secs, melmelada o codony, i del vi, preferentment blanc, o la cervesa que resulti més adient. El comensal rep, a més, una fitxa amb informació detallada de la tria, la seva procedència, l’animal del qual prové, el tipus de llet utilitzada -sol ser crua- i la seva intensitat. Tanta cura té una explicació. “El formatge és cultura”, em diu el Sergio, “però falta creure’ns-ho” ©BcnSingular

 

Poncelet Cheese Bar, av.Sarrià 50.

Tel. 93.249.29.00. Obert de dilluns a diumenge, de 8.30 a 24 h

Inclòs a la ruta 144 (Les Corts Diagonal)

Cafè gelat de la casa (Tast & Cafè)

dijous, 10/04/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Pedralbes)

 

De la menta a la llimona

 

“No hi ha forma humana de treure-ho”. El Josep es refereix als aparells compressors d’aire condicionat, instal·lats fa dècades a l’exterior, ocupant part de la vorera, i ben dissimulats. Aquesta entrada que sobresurt de la façana no passava, en canvi, inapercebuda entre el veïnat, ni tampoc el verd botella del restaurant que acollia, A la Menta; després, i durant poc temps, Ciao Menta; i que ara afronta una nova etapa, repintat de color crema. Dos excambrers del Bar Dole s’han posat al capdavant del negoci i ofereixen plats senzills i casolans per dinar i una varietat d’entrepans i truites, a més de croissants de la pastisseria Sacha del veí Sarrià. Però allò que sobretot distingeix l’establiment refundat pel Josep Simón i el Jordi Vidal és el cafè: vellutat, aromàtic, que no deixa regust amarg i “que no trobaràs enlloc a uns quilòmetres a la rodona”.

 

 

Tampoc una de les opcions més refrescants, que sí que es pren molt al Llevant valencià: el cafè gelat. La beguda, encara calenta, s’aboca a una gerra i es deixa macerar cada matí a la nevera amb sucre i pell de llimona. Avui forma part d’una llista d’especialitats virtual que es transmet boca-orella i que també inclou el cafè suau, típic a les terres de l’Ebre. Tast & Cafè, obert aquest abril, ha recuperat la barra, desapareguda fa anys, i es disposa a recuperar tambe la clientela a la qual els anteriors amos del local no van saber cuidar. El cafè gelat a la llimona és una bona carta de presentació, però més ho són les ganes posades i el magnífic tracte dispensat ©BcnSingular

 

Tast & Cafè, pg.Manuel Girona 50.

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 h i dissabtes de 7 a 14 h

El Bisaura

diumenge, 2/03/2014

Les Corts (Ruta 1. Les Corts Velles)

 

Colofó al mercat

Una activitat matinal que cap sibarita no ha de passar per alt és visitar els mercats municipals a la recerca d’un lloc (sempre n’hi ha algun) que ofereixi esmorzars de forquilla. M’havien parlat molt bé del Bisaura, a les Corts, on per cinc euros pots comprovar la perícia de l’Anna Munné i el seu personal acontentant panxes, i, de pas, intuir com deuen ser els dinars. Jo ja he fet les dues coses, i, definitivament, em quedo amb l’àpat del migdia, més fidel a la tradició marinera de la família, que manté la parada de peix i marisc des dels inicis, i de la qual viu el restaurant.

El rèmol fet a la planxa i sense artificis que em va servir el Fabricio estava exquisit. Però hi ha més especialitats, i no han de tenir necessàriament closca o escates. Aquí la gent es delecta amb els entrants de temporada: les carxofes fregides amb foie, els calçots arrebossats o els rovellons; i plats contundents com els callos (això diuen: no me’n veureu menjar mai), els botifarrons amb ceba i vi blanc, i demés embotits marca de la casa: El Bisaura, al nord d’Osona, és la regió dels sogres de l’Anna, i així es deia també el seu bar. Des del 2007, el mercat de les Corts pot presumir, doncs, de tenir una de les millors cuines del barri, que a posteriori llegeixo que sobresurt també pels seus calamars a la romana i per un bacallà de primera. Fa quatre dies que hi vaig anar i ja m’estic impacientant.

1.El Bisaura, mercat de les Corts

Obert de dimarts a dissabte fins a les 16h (dilluns fins a les 14h)

El meu primer #crònut

dimarts , 18/06/2013

Des d’avui, a Cal Forner, c.Joan Güell 125 (Les Corts)

x

Pòst-its Les Corts

Dinars contra la tristor

divendres, 28/12/2012

El bar-restaurant Las Corts, parada obligatòria a pocs metres del Miniestadi

x

Les aparences enganyen. Els germans de las Heras fan bé, doncs, de deixar ben clar a la mateixa entrada de l’establiment que qui vulgui dinar al seu bar-restaurant s’haurà de gratar la butxaca. Pot semblar, certament, una mica abusiu cobrar 27 amb 50 per un menú de migdia, que serveixen, només, de dilluns a divendres, ja que els caps de setmana tanquen. Però què voleu que us digui: descobriments com aquest són un regal. I un bon present -ja se sap- es paga. “Fins fa deu anys obríem tots els dies. També els diumenges, quan jugava el Barça. Això era massa, i ja en vam tenir prou”. Explicat així, podem endur-nos una impressió equivocada del Cipriano. La veritat és que no hi ha persona més amable despatxant darrere d’una barra -amb permís d’en Rafel de la bodega del carrer de Manso-, i si una cosa es mereix, és poder recollir ara els fruits d’una vida ben agitada.

“Vaig arribar a Barcelona amb 12 anys, i als 13 em teníeu servint copes”. En aquell bar Atómico de Cornellà, que va acabar sent seu, va ficar-hi el germà, més jove que ell. El noi, però, se’n va anar a la mili. “Em va deixar sol, i jo, sense el Julián, no era ningú”. Amb dificultats, recorda totes les feines on va treballar després: una drogueria, en un parell de bars més, repartint pinchitos morunos dins d’una furgoneta, i d’encarregat a la fàbrica Myrurgia. El retrobament es va produir el 1986. “Vam agafar aquest local amb la intenció que les nostres senyores ens ajudessin a la cuina. Però al cap d’un any, elles ja havien emigrat a casa per fer-se càrrec de la canalla”.

x

x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

x

xxx

Els plats, des d’aleshores, han estat sempre obra d’en Julián, que en va aprendre, assegura, tirant molt menjar. Avui seria un delicte que el seu arròs caldós amb llamàntol i la seva cua de bou estofat no anessin a parar a algun estómac. La llista de primers i segons és un oh d’exclamació, i també els esmorzars de forquilla que congreguen, sobretot, gent gran de fora del barri. “Ens hem quedat amb la clientela que ens agrada. Bàsicament, persones amb una bona prejubilació”.

El restaurant té un espai reservat per als escuts dels 20 equips de Primera Divisió, que canvien de lloc en funció de la classificació de la Lliga. També les parets parlen sobre els orígens manxecs dels germans de las Heras. “Ens sentim molt integrats, però jo vull recordar d’on venim”, diu el Julián. “I més ara, que Barcelona està una mica trista, sense alegria”. Serà la Barcelona que no ha anat encara al restaurant Las Corts (sic), amb diners a la cartera i la panxa buida.

 

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Bar-restaurant Las Corts, c.Pintor Tapiró 45 (La Maternitat i Sant Ramon)

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18h. Tel. 93.334.22.44

Ruta 2 – La Maternitat i Sant Ramon / Sant Ramon. Parada núm.9

El festival de la (meva) infància

dijous, 29/11/2012

Un parc ancorat als anys 70 (c.Aurora Bertrana)

 

Pòst-its La Maternitat i Sant Ramon / Barcelona Singular 2a època

Crisi? Quina crisi?

dimecres, 14/11/2012

x

Les galeries comercials Nou Boulevard, en horari de màxima afluència comercial

x

 

xxx

 

 x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barccelona de BTV. Mira’l aquí

x

 Nou Boulevard, c.Joan Güell 184 (Les Corts). Tel. 93.201.72.30

El pi immutable

dilluns, 20/02/2012

Foto: Montse García ©

xxx

Li van tapar la vista privilegiada que tenia de l’Església del Remei, i en el seu lloc té ara un mur d’edificis impersonals, infranquejable a pesar dels seus 16 metres d’alçada. Li van enderrocar la finca veïna de Can Gasparó, propietat de la família Cuiàs, tot i l’innegable interès històric que posseïa. I, per postres, es va quedar sense el futbol dels diumenges i els gols de Kubala. El pi de la Travessera de les Corts és un arbre sofert, que ni els cotxes que li passen a banda i banda han aconseguit atordir. Un exemplar nascut, segons sembla, el mateix any que ho va fer Joan Miró (1893), i que amb prou feines ha canviat, com s’observa a les fotografies.

xxx

Foto: J.Tapiola / Arxiu Municipal del Districte de les Corts

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Pi pinyer (Pinus pinea), Tvra. de les Corts 247 (Les Corts)

Barriada: Can Cuiàs/Les Infantes i Can Novell

Una paret feta bocins

diumenge, 8/01/2012

Grafit al carrer de Deu i Mata, cantonada Entença

Grafit c.Deu i Mata

Venècia? Platja d’Aro? No, Les Corts

dimecres, 13/07/2011

 

 

Entre la Copa Spaguettis que he demanat i la que m’han portat hi ha una diferència abismal. I encara gràcies, perquè un minut després, ja amb el gelat completament desfet, li hauria escaigut millor dir-se Sopa de pomodoro. La veritat, però, és que me l’he menjat amb molt plaer. Aquesta combinació de fideus de vainilla barrejats amb nata, trossets de xocolata blanca i xarop de maduixa, satisfarà, segur, qualsevol golafre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’opcions en teniu moltes més, perquè la carta és extensa, si bé els espagueti són, juntament amb la pizza gelada i la Copa Ou Ferrat, les postres més atípiques del Venezia. “Poca gent les demana”, admet l’encarregat, italià com l’amo. “Tenen més èxit els cucurutxos. I l’orxata”.  Probablement els més avesats a prendre’n optarien abans per un Banana split, o les copes Fantasia i Colombina. Però em consta que no es troben a Les Corts, sinó omplint les terrasses del passeig Marítim… de Platja d’Aro.

 

Copa Spaguettis. Venezia, c.Can Bruixa 21 (Les Corts)

Barriada: Sòl de Baix-Can Bruixa