Arxiu de la categoria ‘SANT MARTÍ’

Núm.603 B c.València

dimarts , 16/09/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Camp de l’Arpa)

 

Avís per a navegants

©BcnSingular

Club de Petanca La Tripleta

dissabte, 13/09/2014

Clot (Ruta 1. Clot de la Mel)

 

Alta competició als Jardins del Clot de la Mel

(Article original publicat el 12-10-2010)

 

Fotos: ©Montse García


A la Tripleta s’hi ha d’anar el cap de setmana. I ben d’hora, per així entrar en el bombo que decideix els grups, dits melés, i poder per tant jugar i aspirar al primer premi. L’Apolinar Martínez* té la tropa excitadíssima, i no sigueu malpensats. Aquí, l’emoció rau bàsicament a saber si aquest bon home, president del club de petanca, haurà comprat préssec en almívar o pinya a rodanxes. Els lots que després es repartiran els millors queden exposats en plena partida a la vista de tothom.

“Sobretot, que no hi falti ni oli ni vi – demanava la gent… elles volien oli, i ells el vi… entens ara per què l’oli i el vi no fallen mai?”. Ho entenc. I de reüll dirigeixo la mirada cap a les llaunes d’olives amb anxova que, interpreto, són les convidades de pedra d’aquest fastuós tiberi. Veient que em costa parar atenció al joc de botxes, decideixo fixar-me en els edificis que circumval·len els jardins del Clot de la Mel. Molts dels qui hi viuen tenen encara molt present el dia que tota aquesta zona l’ocupaven camps de conreu.

 

No us parlo de fa 50 ni 40 ni 30 anys. No. Ja havíem entrat als 90 i les terres, allà seguien. Ignoro si hi havia vinyes. Avui, en aquest emplaçament, sí que sé, en canvi, què hi ha: uns Ribeiro sobre una taula i, a tocar, una vuitantena d’avis i àvies armats amb boles metàl·liques, capaços de no tenir pietat del rival per poder-lo degustar (el tinto, no el pobre rival) aquell mateix migdia amb la família. “Tot ha canviat molt”, confessa la Rosa, veïna del Clot des de fa 53 anys. “Ara ja no es ve a conversar. Hi ha molta avarícia: només es ve a guanyar”. Deu ser que el Viña do Val, s’ho val ©BcnSingular

 

1.Club de Petanca La Tripleta, Jardins del Clot de la Mel 

*Apolinar Martínez va morir l’agost de 2012

Art urbà o art marrà?

dijous, 11/04/2013

xxx

No són pintures rupestres, s’han fet als passadissos i andanes del metro. Però alguna cosa prehistòrica tenen.

xxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica.

La cafeteria perfecta

dimecres, 3/04/2013

Papas & the Mamas se suma a la moda child friendly en un local propici del Poblenou

x

L’Omar Sayol i l’Enric Loizu eren amics, i ara són amics i socis. El primer es va quedar sense feina i el segon, en plena crisi dels 40, tenia alguna cosa al cap “però no sabia ben bé què”. Aviat, la idea d’obrir una tenda que alhora fos cafeteria va anar madurant fins que ja no va ser possible fer marxa enrere: a tocar de casa de l’Enric havia quedat lliure l’espai que ocupava una entitat bancària, idoni per engegar el seu projecte. La llum que penetra dins l’establiment i l’amplitud hi jugaven a favor. També la família -que s’hi ha bolcat- els ho ha posat fàcil. Sense anar més lluny, la Mireia, dona de l’Enric i dietista, qui s’ha encarregat de la part del local que és botiga, i que reuneix una gran varietat de productes saludables.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx  xxx

La zona per prendre un refrigeri i esmorzars i dinars lleugers s’apunta igualment a la cuina artesana i ecològica tot i que l’Enric confessa que no en són “uns talibans”. I per rematar la jugada, Papas & the Mamas està pensat expressament per anar-hi amb la quitxalla, que té el seu petit racó, amb joguines, contes i una pissarra. Per les tardes, això, de fet, comença a semblar una guarderia. Als matins, en canvi, s’hi vol potenciar les reunions de feina. “Es tracta -resumeix l’Enric- de crear un lloc agradable per a tots. Pares i fills, en definitiva”. M’estranyaria, però, que la tieta soltera no s’hi deixés caure.

xxx

xxx

Papas & the Mamas, rbla.Poblenou 127-129 (Poblenou). Tel.93.485.67.93

De dill. a div. de 9 a 20h; diss., de 10 a 21h; i dium., de 10 a 14h i de 16 a 20h

Ruta 1 – Poblenou / Rambla del Poblenou

Esteu avisats

dimecres, 20/02/2013

Camp municipal de futbol Besonense

Pòst-its el Besòs

Amagat com sempre

diumenge, 10/02/2013

xxx

En Norbert Font i Sagué, introductor de l’espeleologia a Catalunya, n’estaria de ben segur agraït: la plaça més maca i cèntrica del barri del Clot porta el seu nom, i no en té una, sinó dues, de plaques d’homenatge diferents. Llàstima que la del Club Muntanyenc Barcelonès hagi quedat tan tapada. Ja posats, hauria tingut més sentit col·locar-la dins d’una cova.

 

Placa a Font i Sagués. Pl.Font i Sagué (el Clot)

L’indret amb més encant del Clot

dissabte, 6/10/2012

El passatge de Robacols, o com fer vida de poble al costat de la Meridiana

xxx

El passatge de Robacols no es veu en un primer cop d’ull. Ocult darrere una reixa del carrer de Rossend Nobas, ens transporta als temps en què les manufactures van ocupar les terres fèrtils del Clot i els obrers van arribar al barri. Actualment, cinc de les nou casetes construïdes expressament per als treballadors de les fàbriques pròximes, estan abandonades. Una, de fet, no té ni sostre, i s’omple de rates. El conjunt, que encara conserva, per sort, el seu encant, forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i, per tant, l’Ajuntament hauria de vetllar perquè la propietària se’n cuidés, cosa que no fa. “Dilo, dilo, que la dueña no hace nada“, m’interpel·la l’Encarna, una anciana que el 1952 va marxar de Guadix, Granada, per venir a Barcelona, i que ha seguit gaudint, gràcies a aquest indret, d’un entorn semirural no massa diferent al del seu poble.

Robacols, m’explica l’Encarna, era com s’anomenava als Casas, una de les famílies amb més tradició, de sempre, al Clot, i a qui pertanyien aquests habitatges arrenglerats tots a la dreta i, que, antigament, posseïen patis i horts davant. Ara, l’espai es destina a estendre la roba, i celebrar-hi de tant en tant trobades familiars. Els veïns, ben avinguts, acostumen, les tardes d’estiu, a treure-hi el parxís. Qui venç, s’endú un cèntim. “Me irá bien“, diu la Mercedes, que acaba de guanyar-me una partida. No té feina i paga 650€ de lloguer al mes. L’Encarna i el seu gat, 68. I els del costat, fins fa uns mesos, ni això. Eren okupes. El passatge, ara ja sense intrusos, torna a ser de difícil accés. No hi ha intèrfon ni tampoc timbre a l’entrada, i per poder fruir-ne, es necessita paciència i unes bones cordes vocals. “Encaaaaaaarna!”.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge de Robacols (el Clot). Accés habitualment tancat.

Ruta 2 – el Clot / Nucli antic del Clot. Parada núm.10

x
Mostra Ruta pel nucli antic del Clot en un mapa més gran

Un cowboy entre bocois

dijous, 29/03/2012

L’antiga Bodega Xifré, memòria viva del barri del Parc

xxx

Si hagués nascut en un poblet de Texas, l’Antoni, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, que va tancar fa un any, quan l’Antoni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”.

L’establiment s’ha mantingut sempre tal com ell l’havia heretat, i així seguirà. Només que en lloc de vi, s’hi podrà tastar una mica de barri. “La meva intenció és fer-ne un museu”. Com si no ho fos ja: el local, antiga seu social de la Unió Esportiva Parc i que acollia també la Penya barcelonista Basilea, actualment inactiva, conserva nombroses fotos, trofeus i objectes commemoratius. Tampoc no s’han mogut de lloc els bocois d’aquest comerç situat a cavall de tres districtes, i que l’Antoni, gran amant dels westerns i l’estètica ianqui, ha aconseguit protegir, rifle (de joguina) en mà, dels fugitius i els caçarecompenses.

x

xxx

x

xx

Antiga Bodega Xifré, c.Wellington 13 (El Parc)

Per poder visitar el local, trucar al 93.309.40.06 i fer la petició a Antoni Xifré

Ruta 52 – Barri del Parc

 

La vaca que mira

dilluns, 6/02/2012

xxx

Hem descobert aquest cap de vaca en una façana del barri del Clot. Molt probablement indica que als baixos hi havia una lleteria.

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

Cap de vaca, c.Rossend Nobas 12 (El Clot)

@Bcnsingular

Vistes en construcció

dilluns, 12/09/2011

El districte tecnològic, des de l‘Hotel Silken Diagonal

x

Si hi ha un barri a Barcelona en permanent transformació, aquest és el Poblenou de la innovació, de les indústries netes i de les icones arquitectòniques. Són canvis que agradaran més o menys, però no em negareu que el 22@ està ben viu (ho està Diagonal Mar?). Moltes empreses s’hi han continuat instal·lant malgrat la crisi. S’hi ha aixecat un museu, una universitat i darrerament també han aconseguit fer-hi fortuna uns quants hotels amb vistes.

x

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx

 

 

 

 

Un d’aquests és el Piano, l’edifici més proper a la Torre Agbar, que va ser dissenyat per Juli Capella, i que disposa d’una terrassa-mirador apte per a miops, si del que es tracta és de buscar el famós pintallavis. També en primer terme, les seus del Disseny Hub (a mig construir) i de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

 

 

x

Una treballadora del Silken Diagonal que toca totes les tecles, menys les de la façana, m’informa que puc utilitzar la piscina, sempre que consumeixi, tot i no estar allotjat a l’hotel. Una pena, no duc banyador. “Vostè mateix”. La resposta, que no m’esperava, em desconcerta una mica. “Un altre dia”, acabo dient-li, “que tampoc no porto tovallola”.

 

xxxxx

 

 

 

 

 

xx

 

Terrassa de l’Hotel Silken Diagonal, av.Diagonal 205 (La Llacuna del Poblenou)

Horari (només durant la temporada estival): de 9h a 2h. Piscina, de 9h a 19h. Bar, de 12h a 2h.

Barriada: Glòries-Ca l’Aranyó