Arxiu de la categoria ‘SANTS-MONTJUÏC’

Mercat de Sants

dimecres, 14/05/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Sants)

 

Superestrena

Foto: Sílvia Carbonell

 

La Petita Galícia

dimecres, 7/05/2014

Sants (Ruta 1. L’Olivera Rodona)

 

Els supervivents do norte

 

Foneries, magatzems de ferralla i algun mas escampat era el paisatge que envoltava la vetusta estació de Sants quan molts immigrants gallecs -la majoria, procedents de Lugo- van decidir regentar negocis a finals dels seixanta a prop d’aquell baixador. No era casualitat la tria: en un tres i no res les tavernes s’omplien de maquinistes i interventors, i algunes, com l’O Rincon da Terra (Comtes de Bell-lloc 51), continuen omplint-se ara. Usuaris del tren hi dinen amb presses, mirant constantment l’hora no sigui que se’ls escapi l’AVE. Em consta, però, que aquest pas fugaç pel restaurant queda en la memòria de molts, que hi tornen. “Prova el pop”, m’aconsella la Celsa Moreiras, “i et fem també un xoriço”. No em penediré gens d’haver-me fet el mut: després del tiberi, tot seran floretes.

La Celsa té la sort de tenir el local ben situat i la virtut de ser molt atenta. Un paisà seu, el propietari del Bar Espejo (Santa Caterina 53), ni una cosa ni l’altra, i no em sorprendria que l’establiment seguís els passos dels que en els darrers temps han passat a millor vida -com A nosa casa (Guitard 41), en traspàs- o bé s’han transformat, com Can Ubaldo (Robrenyo 74-76), on el cocido i el lacón  no han desaparegut de la carta si bé és més recomanable demanar-se un cuscús. Altres, com el Mesón de Vaz (Vallespir 13), se’ls han quedat en propietat els xinesos o aquests han passat a ser-ne els llogaters. Cap d’ells, per cert, no s’esmerça a posar-hi un rètol nou: “Per què canviar-lo?, és només un nom!”, m’adverteix l’encarregat del Mesón de Galicia “Especialidades en carnes gallegas” (Nicaragua 60). L’home, d’origen asiàtic, admet que el bistec no és precisament el fort de la cuinera.

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Aquests canvis motivats per la crisi i jubilacions de ben segur merescudes no han alterat del tot el panorama. Casa Martelo (Numància 12), oberta fa set anys pel corunyès José Martelo, serveix menús sense parar entre les dues del migdia i les quatre de la tarda, seguint la filosofia dels seus antecessors, que es resumeix en una frase: “Hay que estar por la faena”. Els gallecs que van emigrar a Barcelona, assegura, han estat sempre gent molt pencaire. “Però els seus fills, nascuts aquí, no tant”. Potser es tracta d’una excepció, però l’he trobada.

L’Alejandro Lolo, amb tan sols 22 anys, ha heretat al barri un petit imperi de bars i restaurants i no pensa defraudar el pare. “Una feina molt sacrificada? Als 17 ell treballava 18 hores. No em puc queixar”. Avui, Tres Vilas (Berlín 22) és un lloc molt freqüentat per oficinistes i per nostàlgics de la oreja hervida. I un exemple que la part alta de Sants seguirà sent territori galaic-català mentre hi triomfi el pulpo con cachelos i la tarta de Santiago regada amb un vi de licor Regueiro ©BcnSingular

 

La Petita Galícia de Sants (pg.Sant Antoni-av.Josep Tarradellas-c.Berlin-c.Alcolea)

Plou sobre mullat

dissabte, 27/04/2013

En ple xàfec: obsessió municipal per la neteja?

Pòst-its Poble-sec

Revolució (la segona) a Blai

diumenge, 21/04/2013

Set nous locals animen la temporada de sol i terrasseta al carrer Major del Poble-sec

xxx

Avui no us penso descobrir el carrer de Blai. En tot cas, us el redescobreixo. Consolitat ja com l’eix principal del barri, el main street del Poble-sec és el punt de trobada de la nova fornada de residents, siguin catalans, italians, pakistanesos o dominicans; alternativa ravalera a la veïna i turística Ciutat Vella, i al Sant Antoni més hypster. No admet comparacions, encara que agafa una mica de la rambla del Poblenou i molt del carrer de Joaquín Costa. I té, sobretot, terrasses. Moltes terrasses. Quatre pertanyen a establiments molt recents: Es Xibiu, bar de montaditos amb un toc mallorquí; Pomodoro Rosso, pizzeria milanesa; Manga Rosa, cocteleria brasilera; i Factory Burger, fast food turc. Les millors novetats, però, les he trobat portes endins.

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

Les germanes Imma i Teresa Blescia són de “l’empenya d’Itàlia”. Es refereixen a Basilicata, una regió del sud que, m’assegura la Teresa, no la coneix ni la gent del seu país. Les focaccias del local que han obert, L’Angolino, encara les he de tastar, però intueixo, veient-les, que sí que tindran notorietat. No m’he pogut resistir, en canvi, a un Spritz Aperol, i estic segur que tampoc no trigaré gaire a provar el brunch, que anuncien amb lletres ben grosses. Quan hi torni, hauré de girar la vista per evitar que em temptin els montaditos de la taverna del costat, La Tasqueta de Blai, l’última incorporació a la ruta de pintxos de la zona. Més heterogeni és un bar amb nom de gos, El Patán, de tapes gallegues, tostaditas, vermuts… i vinils, però que transmet també molt bon rotllo.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Sumem a tots aquests, llocs consagrats del tram Blai-Blesa com Carmesí, Koska, La Tieta, Lia d’en Vicius, La Fíbula, Blai Tonight o Barramón, que ens compliquen la tria, i donem per perdut el Zodiaco, que ha canviat d’amos, ara poc fiables. En surt un resultat clarament favorable, que obliga a retocar un lema que es cantava fa uns anys, El Poble-sec està de moda, i afegir-li: i no diguem el carrer de Blai!

 

xxx

Es Xibiu, c.Blai 48. Tel.93.175.35.87; Pomodoro Rosso, c.Blai 44; El Patán, c.Blai 33. Tel. 619.85.39.42; Manga Rosa, c.Blai 31; L’Angolino, c.Blai 15. Tel. 93.624.19.44; La Tasqueta de Blai, c.Blai 17. Tel. 656.96.87.67; Burger Factory, c.Blai 12 (Poble-sec)

 

L’edifici pigat

dimecres, 20/03/2013

Decoració pretesament rústica en una façana moderna de la Bordeta xxx

El bloc, a la confluència dels carrers de Juan Bravo i Rossend Arús, no és res de l’altre món. O potser sí, atesa aquesta pluja de meteorits que li ha caigut a sobre. En realitat, el que veiem a la façana és obra d’un arquitecte i no pas el resultat d’un fenomen natural. Arquitecte, per cert, del qual en desconec la identitat. Probablement, era algú incomprès a qui poca gent recorda (“Mira, Pepi, el de les pedretes!”). Millor que sigui així, no fos que tanta roca incrustada li hagués acabat suposant una llosa: “M’hi posarà fòssils, a la meva torreta?”. Home, un premi FAD no es mereixia. Però agraeixo caminar per un carrer del tot anodí i que, de sobte, una casa aparentment sense gaire història hagi aconseguit deixar-me de pedra.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Edifici c.Juan Bravo 11 /c.Rossend Arús 64 (la Bordeta)

Ruta 1 – La Bordeta – Parada núm.4

L’arbre il·luminat

dimecres, 9/01/2013

xxx

Els veïns de la França Xica del Poble-sec estem acostumats a conviure amb nyaps, i el nostre Main Street, el carrer de l’Olivera, s’endú la palma. L’últim despropòsit ha estat col·locar un fanal de paret en el lloc més inadequat.  L’il·luminat que l’ha fet posar potser sentia enyorança del Nadal. Nosaltres, el que trobem a faltar, és una mica de seny.

xxx

x

x

Fanal de paret del carrer de l’Olivera (Poble-sec)

És dissabte, toca Palmer

diumenge, 5/06/2011

Bon cafè i millors entrepans en un bar de barri, al Poble-sec

Foto: Montse García

 

S’hi pot anar, és clar, també els matins i els migdies de qualsevol dia feiner. Però és els dissabtes quan puc i quan m’agrada esmorzar al Palmer. Si no hi entra a fer un cafè la Conxita, quiosquera de la plaça, ho fa en Conrad, forner del barri i a qui hem d’atribuir part de l’èxit dels entrepans que s’hi serveixen. O en Lluís, l’advocat, sempre enfeinat. O l’empleat del súper. O tantes parelles de jubilats que tampoc no fallen mai, i que es distreuen amb la meva filla. Cares familiars, totes, que potser em trobaré després a la peixateria o mentre omplo una quiniela.

 

 

La cafeteria Palmer, abans ubicada on ara hi ha l’estanc, va tenir primer amos mallorquins. L’avi empordanès d’en Josep va adquirir-la el 1944; posteriorment, va passar a mans del gendre, i des del 2000 que se’n fa càrrec el nét. “El barri  ha canviat molt. Mira: de la generació que avui hauria complert 50 anys no hi queda pràcticament ningú. La droga va fer molt mal al Poble-sec”. En Josep Punset em parla dels vuitanta, quan la plaça de Santa Madrona rebia un altre nom: la plaça de l’Agulla. Hem estat molts els nous veïns, d’aquí i de fora, que això, per sort, no ho hem viscut.

 

Foto: Montse García

En Josep plega d’hora. Un accident greu de moto l’ha obligat a fer rehabilitació, de manera que quatre dies a la setmana agafa la bici i escampa la boira. Un quadre de dins el bar deixa constància d’aquesta afició per les dues rodes. La resta, des de les taules de marbre fins als gots de vidre del cafè amb llet, ens indica que som en una cafeteria aparentment normal que en realitat no ho és tant. Perquè… si no existís, on aniríem?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cafeteria Palmer, pl.Santa Madrona 1 (Poble-sec). Tancada per les tardes, i els diumenges tot el dia.

Barriada: França Xica

L’altra font de Canaletes

diumenge, 8/05/2011

 

 

Els veïns de la França Xica, al Poble-sec, han trobat la manera de celebrar les victòries del Barça sense aglomeracions. No em consta que la festa degenerés aquí en incidents, però em temo que l’invent no acabarà de convèncer les autoritats policials: mancant com manquen mossos, només faltaria haver-ne de desplegar a la França Xica!

Afanyeu-vos, que la Colomba vola

dimecres, 20/04/2011

x

Si crèieu que el millor forn del Poble-sec s’havia oblidat de la Setmana Santa, aquí teniu la prova que no és així. El dolç més típic per aquestes dates a Itàlia, molt semblant al panettone i amb forma de colom, omple les prestatgeries del Pa Serra. Però per poc temps.

x

Pa Serra, c.de l’Olivera 31 (Poble-sec)

Oferta: cotxet per a nadons a 3.500€

diumenge, 3/04/2011

(Pòst-its Hostafrancs)

Una botiga d’Hostafrancs d’articles per a nadons ens ha sorprès posant també a la venda un cotxet per a nens ja una mica crescudets. Ni MacLarens ni Bugaboos… el que tenen d’oferta és un BMW, exposat entre els adaptadors per al wc i els bressols.