Arxiu de la categoria ‘Putxet i el Farró’

El barber que dóna la nota

dimarts , 2/07/2013

Visitem La Perrockia, un establiment amb tocs freakies al barri del Farró

x

És fantàstic haver conegut en Jordi. “Si busques algú realment singular del Farró, aquest és el Perrocker”. M’ho deia un altre Jordi -també ell, tot un personatge-, responsable que l’individu en qüestió s’hagués disfressat de mohicà durant la tradicional festa country que s’organitza a la bodega Pepita del carrer de Saragossa. D’aquella mutació física d’en Jordi fent l’indi n’ha quedat almenys una fotografia, una excentricitat més que decora l’altar de la seva parròquia particular, punt de trobada de fidels que vénen a tallar-se els cabells. Alguns, quan hi entren, pot ser que els toqui esperar, no pas perquè hi hagi cua: el seu perruquer és també rocker, i probablement estigui assajant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

Amb 47 anys, el Perrocker pot presumir d’haver format part de diverses bandes amb més o menys recorregut, carrera que va truncar la mili, i d’haver ideat un concepte de botiga únic a la ciutat. A estones estudi de gravació, sovint també sala d’exposicions, en Jordi diu haver sabut consolidar aquí la seva filosofia. “Fixa’t en la paraula negoci. Vol dir negació de l’oci. Doncs bé, jo vull transgredir aquest significat”. Una prova que ho ha aconseguit és que la Perrockia rutlla -amb dificultats, com tot: per què negar-ho-, i això que es troba en un barri de la zona alta on la transgressió no sempre està ben vista.

Un dissabte al mes hi celebra vermuts musicals. I canta, a l’amor i al sexe: “què faria jo / si no fossis meva / què farien tots / sense poder veure / i tocar les llums / de vostres mamelles”. L’última novetat ha estat idear les perrocker lights, que il·luminen de disseny el local i que ven per 100€. “Sóc manyós, ho admeto. No sé què faria sense aquestes mans”. És dir-m’ho i jo preguntar-me: i què faríem nosaltres sense gent així, que ens alegra la vida?

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

La Perrockia, c.Francolí 60-62 (El Farró). Tel. 93.209.97.42

Obert de dilluns a divendres, de 16 a 20h, i de dijous a dissabte, de 10 a 13h

Ruta – Putxet i el Farró / El Farró

#hemsalvatvillaurania

diumenge, 6/05/2012


HEM SALVAT LA VIL·LA URÀNIA!

 

xxx

La mala estrella de la Vil·la Urània

dijous, 19/04/2012

La casa-observatori de l’astrònom Josep Comas i Solà aviat serà només un record

xxx

Si Josep Comas i Solà hagués hagut de posar-se avui a buscar planetes des del terrat de la torre heretada del seu pare, ho hauria tingut realment complicat, donada l’alçada dels edificis contigus. L’honorable astrònom confiava, no obstant, a crear escola, quan, a l’hora de fer testament, va decidir llegar al Consistori aquest xalet, conegut com a Vil·la Urània, a canvi de mantenir-lo com a observatori popular, o d’utilitzar-lo com a centre educatiu o cultural. El seu manament preveia, a més, conservar-hi “els diplomes, medalles, objectes artístics i científics i altres records del testador”. Un material que avui s’exposa, restaurat, a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de la Rambla, de la qual Comas i Solà era membre.

Qui va ser també primer director de l’Observatori Fabra va descobrir, sense sortir de casa, ni més ni menys que dotze asteroides, quatre estrelles i dos cometes. Una fita que diria que mai ningú no va ser capaç de superar a l’Estat, i que va donar-li un prestigi a nivell internacional que no s’ha correspost, aquí, amb un merescut reconeixement de la seva figura. L’últim exemple d’aquesta manca de consideració tindrà conseqüències doloroses.

x

dins, s’hi aixoplugava el telescopi

xxxa

x

 

 

 

 

 

 

 

xxxx

x

Vil·la Urània pertany al Farró, destí triat per famílies benestants per a ubicar-hi al S.XIX les seves torretes d’estiueig, i, en l’actualitat, un barri molt faltat d’equipaments. És per això que els veïns esperen amb candeletes que l’Ajuntament concreti els futurs usos d’aquesta finca, en estat d’abandó des que el parvulari que acollia va traslladar-se, el curs 2010-2011, a unes noves instal·lacions, a Gràcia. L’únic segur, per ara, és que anirà a terra (en dóna fe la lona publicitària col·locada en una entrada), i que, amb la seva pèrdua, desapareixerà un lloc màgic des d’on va ser possible tocar les estrelles.

xxx

x

Vil·la Urània, c.Saragossa 29 i Via Augusta 102-104 (El Farró)

Oh, benvinguts, passeu passeu

dilluns, 30/01/2012

Quadres i converses en una torreta del Putxet on va viure el pintor Josep Amat

Fotos: Montse García ©

xxx

Visitar la Fundació Amat ha estat com passar una tarda a casa dels oncles, però sense pastetes ni te, ni sense oncles. En lloc dels tiets, m’ha rebut el Joan, fill del pintor, i la seva dona, l’Ester, un matrimoni afable de cap a fi, i amb un munt de vivències per explicar als nebots, i també als intrusos. “És millor trucar abans. Fa un temps va venir un grup sense avisar; casualment érem a casa, però amb la bata i el pijama posats”.

Josep Amat va morir el  gener de 1991, deixant una obra extensíssima i apreciada. Sense comptar els molts quadres que va estripar (“el meu pare era molt meticulós”) i els molts altres que no han aparegut mai i que potser mai no apareixeran. “Pensa que pagava en espècies al dentista”. El mateix Josep Amat va haver de desembutxacar 632.500 pessetes en una subhasta per poder recuperar Notre Dame de París, una de les moltes pintures que va fer durant les seves estades a la capital francesa. “Ell comprava un bitllet d’anada, i tornava quan se li acabaven les teles”.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

El seu marxant era Joan-Antoni Maragall, qui va ser propietari de la Sala Parés, a més de fill del poeta. “Després de la guerra, no hi havia manera de vendre un quadre. Però en Maragall seguia pagant-li. Fins i tot quan ma mare va patir l’accident”. Una caiguda tonta, que va deixar-la impossibilitada, i que, lògicament, va afectar el treball del marit, que durant un any sencer va ser incapaç de pintar res.

Va ser precisament aquell 1962 quan els Amat s’havien traslladat a viure en una torreta del Putxet, “un lloc tranquil i amb llum”, que els amfitrions no tenen inconvenient a ensenyar-nos de dalt a baix; inclosa la cuina, amb rajoles dibuixades per l’artista; el jardí, que amaga pous morts i alguna bestiola; i una col·lecció de caixes de música i de rellotges que en Joan, ell sol, ha aconseguit fer-les funcionar de nou.

xxx

xxx

El gran valor d’aquesta finca, però, penja de les parets o bé les sosté un cavallet. Són les obres de Nonell, Mompou, Mallol Suazo o Grau Sala, i lògicament també, les de Josep Amat i el seu germà, Gabriel, que la família ha mantingut. “Com aquest retrat de la mare que mon pare va regalar als meus avis. ‘Jo m’emporto la seva filla’, els digué, ‘però no s’amoïnin, que la seguiran veient’”.

xxx

xxx

 

 

 

 

xxx

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Fundació Josep Amat (El Putxet). Visites concertades, i gratuïtes.

Tel. 93.212.03.92 (demanar per Joan Amat)

Digueu-me ianqui

divendres, 18/11/2011

Taste of America, un festival de productes dels EUA per fi a l’abast dels barcelonins

Fotos: Montse García

x

Res del que omple aquestes prestatgeries ajudarà a aprimar-nos. Però si ens comportem, potser encara podrem repetir la setmana que ve, i aprovisionar-nos, aquesta vegada, d’un chile con queso de la nova gamma de Stonewall Kitchen, d’un glacejat de llimona de Duncan Hines per a untar als pastissos home-made, i d’aquest Nesquik que té gust de plàtan i no de Nesquik, i que em poso, oh sacrilegi, barrejat amb el cafè amb llet de primera hora del matí.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Taste of America és, efectivament, la Perdició. Quan vaig estar a la botiga de Madrid, amagada a la part més alta de la senyorial calle Serrano, em feia creus que un local d’aquestes característiques no hagués arribat a Barcelona. Un bon amic, amb qui he compartit estada al seu minúscul pis del barri de Mission, a San Francisco, i que ara torna a viure a quatre passes de casa, se’m va avançar: “Marc, no et creuràs què he trobat Balmes amunt”. Gràcies, Marc Via. Llàstima que no tinguin les cookies de l’Anthony, les millors que he provat mai, i que ell també em va descobrir.xxx

xxx xxx

Qui esperi veure en aquest establiment una rèplica dels supermercats que hi ha a la majoria de ciutats nordamericanes, s’endurà un desengany. No, aquí no s’hi venen gelats en pots que semblen de pintura, ni tampoc -passem ara a l’altre extrem- llet 100% lliure de llet, oli baix en greix, ous sense colesterol i sal sense sodi, que sí que acabaríem trobant en algun dels infinits passadissos del Wal-Mart o d’un Albertsons.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

En realitat, no tot s’ha pogut importar: hi ha productes transgènics i d’altres que incorporen ingredients artificials probablement poc saludables, que estan vetats a la Unió Europea. No en farem un drama: preparats per a pancakes, bagels congelats, salsa ranch, thousand island o caesar; marshmallows (les nubes de tota la vida) en paquets de 280 grams, sopes Campbell o Coca-Coles amb aroma de vainilla… l’oferta, igualment, és immensa. I a partir d’aquest article, em temo que algunes panxes, també. Feliç Thanksgiving.

xxxque 

xxx

Taste of America, c.Balmes 322 (El Farró). Tel.93.211.97.92

Obert de dilluns a divendres, de 10h a 21h; els dissabtes, de 10.30h a 21h; i els diumenges, d’11h a 14h

També al núm.149 del carrer de Serrano, a Pozuelo de Alarcón i a Alcobendas (Madrid)

xxx

El col·leccionista del Putxet (i els tèrmits del seu palauet)

dissabte, 22/10/2011

La casa on va viure el mecenes Manuel Rocamora, una sorpresa majúscula

Fotos: Montse García

Allà on neix el carrer de Ballester, al barri del Putxet, se succeïen un conjunt d’habitatges unifamiliars que, amb els seus respectius jardins, ocupaven un terreny immens, molt frondós, perfecte per veure-hi niar una gran quantitat d’espècies. Aquest pulmó verd, privat però verd, ha anat disminuint al mateix temps que s’hi anaven construint noves finques, com ara una de ben llastimosa a la cantonada amb el carrer de Berna, o les que donen a General Mitre.

És precisament la ronda del Mig la que es va endur per endavant part de la increïble Casa Tosquella, i un tros també del pati de la casa de Manuel Rocamora. Però el que més sobta és que Porcioles ho fes amb el vistiplau d’aquest veí tan distingit. “Eren amics”, em comenta la Isabel, guia de Cases Singulars. D’alguna manera, aquell despropòsit s’ha vist compensat avui amb la tasca que realitza la Fundació Cultural Privada Rocamora, creada amb l’objectiu de divulgar el patrimoni cultural que l’edifici atresora.

xxx

x

xxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

A Manuel Rocamora Vidal (1892-1976), l’afany de col·leccionar li venia de petit, i per imitació dels pares, que també havien convertit casa seva en un autèntic museu. Va començar reunint ceràmiques originals d’Alcora, va continuar amb els vestits que guardava la mare, i ja no va parar.

Rocamora pertanyia a una família burgesa que es va cobrir d’or quan la seva indústria de sabons i bugies va fer les Amèriques. Ell, però, sempre va preferir els pinzells a les espelmes. A la Llotja va desenvolupar la seva vocació de pintor, que va compaginar amb la de mecenes, i que el va apropar a artistes i intel·lectuals de l’època. Amb Ramon Casas l’unia, de fet, una relació de parentesc. Un espectacular Casas de més de 4 metres de llargada domina, per cert, el saló de la planta noble.

xxx

xxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

No tot el que Manuel Rocamora posseïa es conserva avui entre aquestes quatre parets. Més de 4000 peces de roba i altres accessoris les va donar a l’Ajuntament, un fons que va servir per crear el Museu Tèxtil i d’Indumentària del carrer de Montcada i que ara s’exhibeix al Palau de Pedralbes a l’espera del seu trasllat a les Glòries.

 

xxx

La veritat és que no es troben a faltar perquè, si una cosa hi ha a la casa, són obres d’art i objectes curiosos: reclams publicitaris, un mòbil dels Quatre Gats que el seu amic Picasso hauria fet per a la taverna modernista, el prototip en bronze del monument a Colom, binocles del Liceu, ventalls, una vuitantena d’autòmats, nines, sabates, baralles de cartes i fins i tot mascarons de proa i plats decorats amb llangardaixos (!)

xxx

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx xx

 

 

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx

xxx

L’afició als globus aerostàtics també hi és molt present, tant en recipients i rellotges com a la biblioteca, especialitzada en aeronàutica, i que conté més de 5000 volums. Les visites que organitza Cases Singulars finalitzen al jardí romàntic. O millor dit, al que en queda. Em va semblar entendre que Porcioles no va ser l’únic culpable. La venda d’una parcel·la hauria permès als hereus sufragar la reparació dels terres d’aquest palauet isabelí que havien estat envaïts pels tèrmits.

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

 

 

 

xxx

 

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Fundació Cultural Privada Rocamora, c.Ballester 12 (El Putxet).

Visites individuals: últims dijous de cada mes, a les 12h i a les 17h (amb reserva). Tel. 93.212.04.36

Visites en grup a través de Cases Singulars: casessingulars@casessingulars.com