Arxiu de la categoria ‘SECCIONS’

Poncelet Cheese Bar BCN

dilluns, 22/09/2014

Top 100 Restaurants (Secció Nous al Barri, Les Corts)

 

Oda al formatge

L’olor, tan bon punt s’hi entra, no enganya: aquí, el formatge és rei i amo. El Poncelet Cheese Bar BCN repeteix el concepte del restaurant inaugurat primer molt a prop del passeig de la Castellana, a Madrid, que busca prestigiar un producte que a l’estat es consumeix encara molt per sota de la mitjana europea. Fullejant l’extensa carta, predic que va per bon camí: torrija calenta de San Simón Da Costa fumat, endívies tèbies confitades en aigua de Gorgonzola, filet de boví amb Valençay, raclette holandesa amb trufa negra… el cas és que tingui l’ingredient estrella, protagonista absolut si es prefereix optar per una taula de degustació. De formatges, n’hi ha per donar i per vendre, unes 150 varietats d’una desena de països, i cadascú pot fer la selecció que consideri oportuna. El més assenyat, però, és deixar-se aconsellar.

El Sergio Martínez és mestre afinador. Ell s’encarrega de dur els formatges artesans al seu punt òptim de maduració, els quals esperen el seu moment a la cava en forma de diamant i feta amb fusta de roure que es troba a la vista de tothom. També és qui els talla -com si d’una barra de sushi es tractés- davant dels clients, i qui els serveix, acompanyats de fruits secs, melmelada o codony, i del vi, preferentment blanc, o la cervesa que resulti més adient. El comensal rep, a més, una fitxa amb informació detallada de la tria, la seva procedència, l’animal del qual prové, el tipus de llet utilitzada -sol ser crua- i la seva intensitat. Tanta cura té una explicació. “El formatge és cultura”, em diu el Sergio, “però falta creure’ns-ho” ©BcnSingular

 

Poncelet Cheese Bar, av.Sarrià 50.

Tel. 93.249.29.00. Obert de dilluns a diumenge, de 8.30 a 24 h

Inclòs a la ruta 144 (Les Corts Diagonal)

Núm.603 B c.València

dimarts , 16/09/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Camp de l’Arpa)

 

Avís per a navegants

©BcnSingular

English muffins (Be My Bagel)

dimecres, 10/09/2014

Top 100 Pans (Secció Ho he provat, Vila de Gràcia)

 

L’últim (i reeixit) experiment

El xef del Majestic, el de l’Arts i el del Hilton. Tots tres han sucumbit al desig d’incorporar als seus respectius hotels bagels d’aquest forn de Gràcia, i s’han entusiasmat també amb l’última provatura del Carles Ricart, suggerida per un d’ells. L’english muffin no és res nou; als països del vell Imperi Britànic es pren amb regularitat des de fa segles, i per als anglesos és gairebé tan sagrat a mitja tarda com el te de les cinc. L’invent consisteix en una recepta única -que no desvirtua l’original- i molt equilibrada. “Hi poso poc de tot, margarina en lloc de mantega i… no, millor no ho diguis”.

Conec el Carles i sé que les coses no li surten perquè sí. És un pencaire, i sap escoltar i atendre les demandes dels clients. Fa els millors bagels de Barcelona i el mateix diria dels english muffins si no fos perquè ara per ara no té competència: només aquí s’elaboren a la planxa de manera artesanal. “Molts que vénen i els descobreixen es pensen que són panets, però els proven i tornen”. També n’ofereix farcits, per a un piscolabis o un dinar lleuger, i, segons demanda, en ven amb farina d’espelta ecològica. “M’agrada innovar”, em diu. I sense esforç aconsegueixo treure-li que ja treballa en un nou producte. Tot i que m’ha faltat tastar-lo, l’he vist i us dic jo que el paio, novament, l’ha clavat ©BcnSingular  

Be My Bagel, c.Planeta 37. Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Jo també sóc al·lèrgic

dijous, 4/09/2014

Top 100 Botigues d’alimentació (Secció Nous al Barri, Sant Antoni)

 

De tot… però sense

 

 

Ens imaginàvem que molts clients serien celíacs, però no prevèiem tants intolerants a la fructosa ni tants al·lèrgics a l’ou o a la proteïna de la llet. Quan vénen, arrasen“. Fa mig any que la Núria Canturri ha alegrat un col·lectiu, nombrós, que no ho té fàcil quan es tracta de comprar aliments. La seva botiga del barri de Sant Antoni és la que a ella i al seu marit els hauria agradat trobar ara fa quinze anys, o deu, o cinc, per abastir-se de queviures que pogués consumir el seu fill, qui ja va avisar tan bon punt va néixer del problema que tenia.

En Pau, ara un adolescent, ni pot prendre llet de vaca ni llegums ni marisc. Quan marxa de colònies, aquella nit traiem els formatges i ens empatxem fins a indigestar-nos. La resta del temps cuinen el mateix per a tots; solen evitar els restaurants i s’han habituat a elaborar productes en família. Això, la Núria ho ha tingut en compte: ha destinat una prestatgeria de la tenda a utensilis, i ha col·locat en un altre espai material pensat per traslladar el menjar portat de casa.

Amb l’ajuda d’uns simpàtics personatgets, el client rep informació directa sobre quins al·lèrgens no trobarà entre els ingredients anunciats al bric de cartó, la capsa de cereals o el pot d’olivada. I mirant i remirant acabarà, segur, sorprès que ell (sí, ell) pugui permetre’s un coulant (sense gluten), una llonganissa de pagès (ídem) o un camembert lliure de lactosa ©BcnSingular

 

 

Jo també sóc al·lèrgic, c.Vilamarí 26 (Sant Antoni).

Tel. 93.426.49.48. Obert de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20 h

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Mercat de Sants

dimecres, 14/05/2014

Top 100 Nyaps (Secció Pòst-its, Sants)

 

Superestrena

Foto: Sílvia Carbonell

 

Cafè gelat de la casa (Tast & Cafè)

dijous, 10/04/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Pedralbes)

 

De la menta a la llimona

 

“No hi ha forma humana de treure-ho”. El Josep es refereix als aparells compressors d’aire condicionat, instal·lats fa dècades a l’exterior, ocupant part de la vorera, i ben dissimulats. Aquesta entrada que sobresurt de la façana no passava, en canvi, inapercebuda entre el veïnat, ni tampoc el verd botella del restaurant que acollia, A la Menta; després, i durant poc temps, Ciao Menta; i que ara afronta una nova etapa, repintat de color crema. Dos excambrers del Bar Dole s’han posat al capdavant del negoci i ofereixen plats senzills i casolans per dinar i una varietat d’entrepans i truites, a més de croissants de la pastisseria Sacha del veí Sarrià. Però allò que sobretot distingeix l’establiment refundat pel Josep Simón i el Jordi Vidal és el cafè: vellutat, aromàtic, que no deixa regust amarg i “que no trobaràs enlloc a uns quilòmetres a la rodona”.

 

 

Tampoc una de les opcions més refrescants, que sí que es pren molt al Llevant valencià: el cafè gelat. La beguda, encara calenta, s’aboca a una gerra i es deixa macerar cada matí a la nevera amb sucre i pell de llimona. Avui forma part d’una llista d’especialitats virtual que es transmet boca-orella i que també inclou el cafè suau, típic a les terres de l’Ebre. Tast & Cafè, obert aquest abril, ha recuperat la barra, desapareguda fa anys, i es disposa a recuperar tambe la clientela a la qual els anteriors amos del local no van saber cuidar. El cafè gelat a la llimona és una bona carta de presentació, però més ho són les ganes posades i el magnífic tracte dispensat ©BcnSingular

 

Tast & Cafè, pg.Manuel Girona 50.

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 h i dissabtes de 7 a 14 h

Forn Belmonte

dilluns, 17/03/2014

Top 100 Curiositats (Secció Pòst-its, Sant Antoni)

 

Per quaresma, absteniu-vos 

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

Polo (Antarados Cafè)

dissabte, 15/02/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Sagrada Família)

 

Lluny de les bombes

Crec que ja tinc una beguda fixa per a l’estiu, o fins i tot abans, quan sigui temps de sol i terrasseta. Ben mirat, potser me la torno a demanar la setmana que ve, superat el refredat, i no m’importarà gens prendre-me-la dins. De fet, ho prefereixo: la cafeteria Antarados, dissenyada pel dominicà René Mateo, convida a quedar-s’hi. Elements decoratius com rajoles, llums i coixins m’indicaven que alguna connexió amb Orient hi tenen, en aquest lloc. Indagant més vaig descobrir que el morat que presideix les parets de l’establiment és el color dels fenicis. I fullejant la carta, se’m van esvair els dubtes: entre l’estimulant varietat d’entrepans, fan enrotllats de pa àrab; i una de les amanides que penso provar porta tomàquet, ceba, formatge feta, olives negres, llimona i menta. El seu nom, Síria.

En Tarek Taha té 28 anys i està aparellat amb la Marta, una noia de Cornellà. Tots dos formen un bon tàndem i de tant en tant els ajuda un cosí sirià que va marxar del seu país, devastat per la guerra i cada cop més abandonat a la seva sort. “Volia tenir alguna cosa pròpia”, m’explica en Tarek, “i que fusionés el món d’allà i el d’aquí”. Es va especialitzar en l’art del cafè i va obrir aquest local, que havia estat tenda de roba i que va batejar com a l’antiguitat era coneguda l’actual Tartus, ciutat síria de la costa mediterrània. L’Antarados funciona també molt bé com a teteria. Jo, però, no tenia clar si decantar-me per un cigaló del Líban o per un polo. Crec que vaig fer ben fet. L’opció triada, que en res té a veure amb aquells mítics Drácula o Capitán Cola, és una llimonada amb menta i aigua de roses, increïblement refrescant. Celebro haver-la conegut i confio en un futur poder compartir-la en un bar d’Aleppo, Homs o Damasc amb ciutadans, avui reprimits, i d’aquí a uns anys espero que lliures ©BcnSingular [Foto de sota: Archit3ctum]

Antarados, c.Marina 325. Tel. 93.172.12.54

De dilluns a dijous, de 7.30 a 21h (divendres fins a les 22h i dissabte, de 8.30 a 22h)

Adam Mood Cafè

dilluns, 3/02/2014

Top 100 Cafeteries (Secció Nous al Barri, Sagrada Família)

 

Allà on s’acaba el barri

A l’extrem nord del barri de la Sagrada Família no hi ha turistes, com a molt quatre despistats. Però hi ha veïns. I feia temps que reclamaven algun lloc acollidor a la zona on poder passar l’estona. Amb la inauguració de l’Adam Mood Cafè, el desembre passat, els seus desitjos probablement s’han acomplert, i amb escreix. El local, blanc “per donar-li amplitud”, ha canviat de cap a peus respecte com era quan el regentaven uns xinesos mesos enrere. La crisi i una filla que amb prou feines veia van convèncer el Jordi Adam -amb experiència a la Hofmann i com a cuiner de l’Hotel Arts- de tornar a Barcelona. Hi va sumar les ganes d’engegar un nou projecte, menys estressant, i moltes dosis de paciència. Obrir un bar no és bufar i fer ampolles, ni barat, però com diu ell, “qui res no arrisca, res no té”.

Pot estar-ne content, com ho estarà també qui segui a un dels sofàs per degustar un cafè ecològic, un pastís de pastanaga o xocolata -servit amb coberts de fusta- o un te amb cirera i canyella. Una altra opció són les amanides, fetes al moment i que són perfectes per a un dinar lleuger. Amb l’arribada del bon temps, la clientela podrà estrenar a més una terrassa interior que transmet molt bon rotllo. Potser sí que li manca una cosa a l’establiment: dir-se Adam Good Mood Cafè. Perquè no hi hagi dubtes ©BcnSingular

 

Adam Mood Cafè, c.Sant Antoni Maria Claret 182. Tel. 93.667.82.43

Obert de dilluns a divendres de 8 a 20 h