Arxiu de la categoria ‘Ho he provat’

English muffins (Be My Bagel)

dimecres, 10/09/2014

Top 100 Pans (Secció Ho he provat, Vila de Gràcia)

 

L’últim (i reeixit) experiment

El xef del Majestic, el de l’Arts i el del Hilton. Tots tres han sucumbit al desig d’incorporar als seus respectius hotels bagels d’aquest forn de Gràcia, i s’han entusiasmat també amb l’última provatura del Carles Ricart, suggerida per un d’ells. L’english muffin no és res nou; als països del vell Imperi Britànic es pren amb regularitat des de fa segles, i per als anglesos és gairebé tan sagrat a mitja tarda com el te de les cinc. L’invent consisteix en una recepta única -que no desvirtua l’original- i molt equilibrada. “Hi poso poc de tot, margarina en lloc de mantega i… no, millor no ho diguis”.

Conec el Carles i sé que les coses no li surten perquè sí. És un pencaire, i sap escoltar i atendre les demandes dels clients. Fa els millors bagels de Barcelona i el mateix diria dels english muffins si no fos perquè ara per ara no té competència: només aquí s’elaboren a la planxa de manera artesanal. “Molts que vénen i els descobreixen es pensen que són panets, però els proven i tornen”. També n’ofereix farcits, per a un piscolabis o un dinar lleuger, i, segons demanda, en ven amb farina d’espelta ecològica. “M’agrada innovar”, em diu. I sense esforç aconsegueixo treure-li que ja treballa en un nou producte. Tot i que m’ha faltat tastar-lo, l’he vist i us dic jo que el paio, novament, l’ha clavat ©BcnSingular  

Be My Bagel, c.Planeta 37. Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Cafè gelat de la casa (Tast & Cafè)

dijous, 10/04/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Pedralbes)

 

De la menta a la llimona

 

“No hi ha forma humana de treure-ho”. El Josep es refereix als aparells compressors d’aire condicionat, instal·lats fa dècades a l’exterior, ocupant part de la vorera, i ben dissimulats. Aquesta entrada que sobresurt de la façana no passava, en canvi, inapercebuda entre el veïnat, ni tampoc el verd botella del restaurant que acollia, A la Menta; després, i durant poc temps, Ciao Menta; i que ara afronta una nova etapa, repintat de color crema. Dos excambrers del Bar Dole s’han posat al capdavant del negoci i ofereixen plats senzills i casolans per dinar i una varietat d’entrepans i truites, a més de croissants de la pastisseria Sacha del veí Sarrià. Però allò que sobretot distingeix l’establiment refundat pel Josep Simón i el Jordi Vidal és el cafè: vellutat, aromàtic, que no deixa regust amarg i “que no trobaràs enlloc a uns quilòmetres a la rodona”.

 

 

Tampoc una de les opcions més refrescants, que sí que es pren molt al Llevant valencià: el cafè gelat. La beguda, encara calenta, s’aboca a una gerra i es deixa macerar cada matí a la nevera amb sucre i pell de llimona. Avui forma part d’una llista d’especialitats virtual que es transmet boca-orella i que també inclou el cafè suau, típic a les terres de l’Ebre. Tast & Cafè, obert aquest abril, ha recuperat la barra, desapareguda fa anys, i es disposa a recuperar tambe la clientela a la qual els anteriors amos del local no van saber cuidar. El cafè gelat a la llimona és una bona carta de presentació, però més ho són les ganes posades i el magnífic tracte dispensat ©BcnSingular

 

Tast & Cafè, pg.Manuel Girona 50.

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 h i dissabtes de 7 a 14 h

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

Polo (Antarados Cafè)

dissabte, 15/02/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Sagrada Família)

 

Lluny de les bombes

Crec que ja tinc una beguda fixa per a l’estiu, o fins i tot abans, quan sigui temps de sol i terrasseta. Ben mirat, potser me la torno a demanar la setmana que ve, superat el refredat, i no m’importarà gens prendre-me-la dins. De fet, ho prefereixo: la cafeteria Antarados, dissenyada pel dominicà René Mateo, convida a quedar-s’hi. Elements decoratius com rajoles, llums i coixins m’indicaven que alguna connexió amb Orient hi tenen, en aquest lloc. Indagant més vaig descobrir que el morat que presideix les parets de l’establiment és el color dels fenicis. I fullejant la carta, se’m van esvair els dubtes: entre l’estimulant varietat d’entrepans, fan enrotllats de pa àrab; i una de les amanides que penso provar porta tomàquet, ceba, formatge feta, olives negres, llimona i menta. El seu nom, Síria.

En Tarek Taha té 28 anys i està aparellat amb la Marta, una noia de Cornellà. Tots dos formen un bon tàndem i de tant en tant els ajuda un cosí sirià que va marxar del seu país, devastat per la guerra i cada cop més abandonat a la seva sort. “Volia tenir alguna cosa pròpia”, m’explica en Tarek, “i que fusionés el món d’allà i el d’aquí”. Es va especialitzar en l’art del cafè i va obrir aquest local, que havia estat tenda de roba i que va batejar com a l’antiguitat era coneguda l’actual Tartus, ciutat síria de la costa mediterrània. L’Antarados funciona també molt bé com a teteria. Jo, però, no tenia clar si decantar-me per un cigaló del Líban o per un polo. Crec que vaig fer ben fet. L’opció triada, que en res té a veure amb aquells mítics Drácula o Capitán Cola, és una llimonada amb menta i aigua de roses, increïblement refrescant. Celebro haver-la conegut i confio en un futur poder compartir-la en un bar d’Aleppo, Homs o Damasc amb ciutadans, avui reprimits, i d’aquí a uns anys espero que lliures ©BcnSingular [Foto de sota: Archit3ctum]

Antarados, c.Marina 325. Tel. 93.172.12.54

De dilluns a dijous, de 7.30 a 21h (divendres fins a les 22h i dissabte, de 8.30 a 22h)