Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona ianqui’

A sis parades en metro d’everything

dimarts , 14/05/2013

Be My Bagel, un forn rodó en el cor dels artesans de Gràcia

xxx

Ja fa quinze anys que en Carles Ricart va iniciar el seu idil·li particular amb els bagels. Ha estat, però, a la seva botiga de Gràcia, oberta el 2010, on ha aconseguit afermar-se com a forner capaç fins i tot de convèncer un novaiorquès que aquest pa rodó és tan català com el que més. No ho diu només perquè hi ha introduït gustos típicament mediterranis. “O és que una baguet no ho és, tampoc? He après a fer bagels aquí, en faig desenes cada dia i gent catalana com tu no falleu mai”. Amb això té raó, tot i que he d’admetre que jo em sento també una mica ianqui. La meva germana crec que gens, i també n’és assídua.

Aquest emprenedor ha posat el llistó molt alt: fa els millors bagels de la ciutat. I si en localitzeu en algun altre establiment (al Poblenou, per més pistes) d’igual de bons, són seus. Que, en plena crisi, un negoci com aquest s’expandeixi té mèrit. I més encara quan no té cap mena d’intenció de desbancar la barra de quart. “Són compatibles”, assegura en Carles. El secret? Oferir un bon producte, barat i que mata la gana. Poseu-li el que sigui, everything. I si podeu, torreu-lo. A mi -per als qui no m’heu entès- m’entusiasma el que porta per sobre de tot: ceba, sèsam i rosella.

xxx

xxx

xx

x

 

x

 

 

x

x

El bagel és d’origen semític, ja apareix en jeroglífics dels antics egipcis i va ser adoptat, primer, pels jueus de Terra Santa, i, molt després, pels països anglosaxons. La seva massa és tan consistent que sobrevivia a qualsevol inclemència, i el forat al mig en facilitava el trasllat. “No hi ha un pa més arcaic que aquest. És l’únic al món que es bull abans de posar-lo al forn, i per protegir-lo de la intempèrie, se li llançava mel a l’aigua, com es fa encara ara. Per això té aquesta crosteta”. En Carles és un artesà. Com ho són molts als carrers de l’entorn de la plaça del Sol, reparin pianos, treballin de fusters o esmicolin rajoles per crear un mosaic. Els bagels s’estan quedant sense. “Et costarà trobar un lloc on els facin com jo a mà, tothom avui té màquines”. Per què buscar, doncs. Diria que després d’escriure aquest article, m’enyoro menys de Nova York i, en canvi, una mica més de la veïna Vila de Gràcia.

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xA

Top 1000 Barcelona Singular

Be My Bagel, c.Planeta 37 (Vila de Gràcia). Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Ruta 4 – Vila de Gràcia / Plaça del Sol

Etiquetes: , , ,
Publicat a GRÀCIA, Vila de Gràcia | Deixa-hi un comentari »

Digueu-me ianqui

divendres, 18/11/2011

Taste of America, un festival de productes dels EUA per fi a l’abast dels barcelonins

Fotos: Montse García

x

Res del que omple aquestes prestatgeries ajudarà a aprimar-nos. Però si ens comportem, potser encara podrem repetir la setmana que ve, i aprovisionar-nos, aquesta vegada, d’un chile con queso de la nova gamma de Stonewall Kitchen, d’un glacejat de llimona de Duncan Hines per a untar als pastissos home-made, i d’aquest Nesquik que té gust de plàtan i no de Nesquik, i que em poso, oh sacrilegi, barrejat amb el cafè amb llet de primera hora del matí.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Taste of America és, efectivament, la Perdició. Quan vaig estar a la botiga de Madrid, amagada a la part més alta de la senyorial calle Serrano, em feia creus que un local d’aquestes característiques no hagués arribat a Barcelona. Un bon amic, amb qui he compartit estada al seu minúscul pis del barri de Mission, a San Francisco, i que ara torna a viure a quatre passes de casa, se’m va avançar: “Marc, no et creuràs què he trobat Balmes amunt”. Gràcies, Marc Via. Llàstima que no tinguin les cookies de l’Anthony, les millors que he provat mai, i que ell també em va descobrir.xxx

xxx xxx

Qui esperi veure en aquest establiment una rèplica dels supermercats que hi ha a la majoria de ciutats nordamericanes, s’endurà un desengany. No, aquí no s’hi venen gelats en pots que semblen de pintura, ni tampoc -passem ara a l’altre extrem- llet 100% lliure de llet, oli baix en greix, ous sense colesterol i sal sense sodi, que sí que acabaríem trobant en algun dels infinits passadissos del Wal-Mart o d’un Albertsons.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

En realitat, no tot s’ha pogut importar: hi ha productes transgènics i d’altres que incorporen ingredients artificials probablement poc saludables, que estan vetats a la Unió Europea. No en farem un drama: preparats per a pancakes, bagels congelats, salsa ranch, thousand island o caesar; marshmallows (les nubes de tota la vida) en paquets de 280 grams, sopes Campbell o Coca-Coles amb aroma de vainilla… l’oferta, igualment, és immensa. I a partir d’aquest article, em temo que algunes panxes, també. Feliç Thanksgiving.

xxxque 

xxx

Taste of America, c.Balmes 322 (El Farró). Tel.93.211.97.92

Obert de dilluns a divendres, de 10h a 21h; els dissabtes, de 10.30h a 21h; i els diumenges, d’11h a 14h

També al núm.149 del carrer de Serrano, a Pozuelo de Alarcón i a Alcobendas (Madrid)

xxx

Etiquetes: , ,
Publicat a Putxet i el Farró, SARRIÀ-SANT GERVASI | Deixa-hi un comentari »

Country? Yes, we can

dimecres, 8/06/2011

Classes de line dance, cada dimecres a la Sala Vivaldi

Fotos: Montse García

 

“Ens anàvem fent grans, així que abans que ens fessin fora dels locals vam decidir que muntaríem el nostre”. Encara avui, en Manel Cobarsi toca cada divendres i dissabte a la nit el piano a la Sala Vivaldi, acompanyat del guitarrista Pere Jaime. I ho fa sense témer la frase “demà ja no cal que vinguis”: ell n’és l’amo. La Sala Vivaldi va obrir portes, primer al carrer de Sepúlveda, i a posteriori a l’antiga discoteca La Noche del carrer de Llançà, una de les primeres de Barcelona. Aquest espai multiús (també és un restaurant) sempre s’ha mantingut fidel a la tradició de proposar un cop per setmana als clients una sessió de música country.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com que amb Hank Williams no omples totes les nits, l’oferta es limita a unes classes de line dance els dimecres, dirigides per la Mercè Orriols. Una activitat que satisfà la cinquantena llarga de persones que acudeixen, avui aquí, però dijous potser en un bar honkytonk del Vallès, i divendres en una festa ianqui a Sant Andreu. Hi trobem, per exemple, molts countryriders, un grup que aprofita qualsevol excusa per organitzar sortides i exhibir les seves motos Harley. Em sobta, no obstant, veure-hi tants pocs barrets i indumentària vaquera.

“D’entrada”, em confessa la Mercè, “perquè et fan suar massa. Jo, el barret, l’he deixat al cotxe”. També passa que no tots els assistents són incondicionals del country. N’hi ha que simplement se senten còmodes ballant un estil que no els obliga a fer-ho en parella. “És perfecte per a cors solitaris”. La Mercè ensenya uns 40 balls cada jornada, i a mesura que avança la lliçó resulta més complicat seguir-la.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La profe i el seu marit, en José Luis Fernández, que és qui fa de dj, es van conèixer intercanviant-se cançons country per Internet. Aleshores no podien imaginar-se  que, en part, viurien d’aquesta música tan poc arrelada a Catalunya , i que reivindiquem des d’aquestes pàgines. O és que algú gosa parlar malament d’Alan Jackson, Alison Krauss… o de Johnny Cash?

 

Sala Vivaldi, c.Llançà 5 (Sant Antoni).

Classes de country, tots els dimecres a partir de les 21h. Entrada: 6€ (amb consumició)

Barriada: Mistral

 

Etiquetes: ,
Publicat a EIXAMPLE, Sant Antoni | 1 comentari »