Entrades amb l'etiqueta ‘Bars-restaurant’

Cafè gelat de la casa (Tast & Cafè)

dijous, 10/04/2014

Top 100 Begudes (Secció Ho he provat, Pedralbes)

 

De la menta a la llimona

 

“No hi ha forma humana de treure-ho”. El Josep es refereix als aparells compressors d’aire condicionat, instal·lats fa dècades a l’exterior, ocupant part de la vorera, i ben dissimulats. Aquesta entrada que sobresurt de la façana no passava, en canvi, inapercebuda entre el veïnat, ni tampoc el verd botella del restaurant que acollia, A la Menta; després, i durant poc temps, Ciao Menta; i que ara afronta una nova etapa, repintat de color crema. Dos excambrers del Bar Dole s’han posat al capdavant del negoci i ofereixen plats senzills i casolans per dinar i una varietat d’entrepans i truites, a més de croissants de la pastisseria Sacha del veí Sarrià. Però allò que sobretot distingeix l’establiment refundat pel Josep Simón i el Jordi Vidal és el cafè: vellutat, aromàtic, que no deixa regust amarg i “que no trobaràs enlloc a uns quilòmetres a la rodona”.

 

 

Tampoc una de les opcions més refrescants, que sí que es pren molt al Llevant valencià: el cafè gelat. La beguda, encara calenta, s’aboca a una gerra i es deixa macerar cada matí a la nevera amb sucre i pell de llimona. Avui forma part d’una llista d’especialitats virtual que es transmet boca-orella i que també inclou el cafè suau, típic a les terres de l’Ebre. Tast & Cafè, obert aquest abril, ha recuperat la barra, desapareguda fa anys, i es disposa a recuperar tambe la clientela a la qual els anteriors amos del local no van saber cuidar. El cafè gelat a la llimona és una bona carta de presentació, però més ho són les ganes posades i el magnífic tracte dispensat ©BcnSingular

 

Tast & Cafè, pg.Manuel Girona 50.

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18 h i dissabtes de 7 a 14 h

Als peus del poble

dissabte, 16/06/2012

La CGT, obligada a abandonar l’edifici amb les vistes més espectaculars i desconegudes

xxx

“Puja, puja… que quan s’ho quedin els de Comissions Obreres, veuràs com s’ha acabat això d’anar al terrat”. La disputa entre els dos sindicats amb seu, encara avui, als números 16 i 18 de la Via Laietana, va tenir un final desigual. L’Estat, propietari de l’immoble, va certificar el gener passat que la novena planta, ocupada des de fa més de vint anys per la CGT, pertany a CCOO. I que la setena i la vuitena, que havien estat de la UGT abans d’anar-se’n al Raval, també. Els anarcosindicalistes saben, doncs, que no són benvinguts, i que han de fer les maletes. Però que no els vinguin amb presses. “El Ministeri de Treball ens ha de garantir abans un nou espai, tal com s’havia compromès”, em comenta el Rafael Iniesta, secretari de Comunicació.

x

 

xxx

 

 

 

 

x

 

xxx

Mentrestant, resisteixen a la seva particular Gàl·lia, separats de Comissions pels dos pisos actualment en desús i que tenen prohibit travessar a peu (m’asseguren que hi ha instal·lades alarmes), després que se’ls apropiessin temporalment, emprant mètodes de guerrilla urbana. “Només podem accedir als nostres despatxos agafant un dels ascensors. L’altre no funciona des que l’empresa de manteniment va negar-se a reparar-lo perquè se li deu diners”.

De fet, és tota la finca la que pateix desperfectes; les estàtues que coronaven l’edifici s’han retirat per precaució, i una malla metàl·lica que, segons en Rafael, ja s’hauria hagut de canviar, protegeix els vianants de possibles despreniments. Per la mateixa raó, potser no és bona idea passejar-se pel punt més elevat, un templet clàssic molt característic, visible des del carrer. O sí… si el que es vol és viure un moment impagable, el més idoni per posar a prova les cordes vocals: I am the king of the world! Per ara, m’abstinc.

xxx

xxx

No deixa de ser una paradoxa que la CGT tingui Barcelona als seus peus; un domini virtual de la ciutat gràcies a una ubicació privilegiada: una avinguda concebuda, un segle enrere, com a eix estrictament financer. “¿Eres afiliado? Aquí sólo comen afiliados… bueno, y listillos como tú”. El bar del sindicat ofereix, de dilluns a dijous, menjar casolà tirat de preu. Els divendres no hi és la cuinera però el plat de carns a la brasa que serveixen (a 5€, amb pa, beguda, postre i cafè inclòs!) ens fa entrar gana i el més important: ens ajuda a recuperar l’esperança d’un món millor. En acabat, penso tornar al terrat i no descarto celebrar, ara sí, la doble troballa a plena veu.

x

xxx

xxx

Hijo del pueblo, te oprimen cadenas,
y esa injusticia no puede seguir;
si tu existencia es un mundo de penas
antes que esclavo prefiere morir.
En la batalla, la hiena fascista,
por nuestro esfuerzo sucumbirá;
y el pueblo entero, con los anarquistas,
hará que triunfe la libertad.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

Edifici dels sindicats, Via Laietana 16-18 (Sant Pere, Santa Caterina i la  Ribera)

Entrada per l’accés de la CGT, al número 18. Ascensor fins al pis novè, i per les escales fins al terrat.

Bar obert de dilluns a divendres. No recomanat als militants i simpatitzants de CCOO i la UGT.

Plats pantagruèlics per reconciliar-se amb el món

dijous, 16/06/2011

Una casa de menjars gallega, la millor opció gastronòmica del Baix Carmel

 

Tenim la recepta per deixar d’estar indignats, encara que sigui només durant unes hores. Això sí, s’ha de pujar fins el Carmel. A escassos cent metres d’on es va produir l’esvoranc que el gener de 2005 va obligar a desallotjar 500 famílies, sobreviu un restaurant modest regentat per un matrimoni d’Orense. Recordo que va ser una paradista del mercat qui, sense dubtar-ho, em va dir que si volia menjar bé havia d’anar a aquest gallec del carrer del Pantà de Tremp: Villa de Arosa.

xxx

 

Jo havia descobert aquesta part baixa del Carmel durant les successives expedicions que vam fer els periodistes arran del sinistre de les obres del metro, i us ben asseguro que aleshores recórrer el barri no era fàcil. Menys encara trobar un lloc decent on poder ficar-se alguna cosa a l’estómac. Avui, amb carrers fins i tot exclusius per a vianants, la zona més propera a l’epicentre del drama ha guanyat, i molt. Però, ai!, temia que a l’hora que t’entra la gana, acabés tenint els mateixos problemes que sis anys enrere.

No us enganyaré: bars on prendre una canya (o dues, o tres) n’hi ha molts. Però els que preparen dinars són comptats. D’aquests, el Villa de Arosa és la millor tria. Per la quantitat (les racions són molt abundants), per la qualitat (proveu el caldo gallego, les costelles de xai o la carn arrebossada) i pel preu: perquè us en feu una idea, un plat de macarrons casolans no arriba als tres euros.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Pilar és qui cuina i en Manolo serveix. No són gent molt parladora, però intueixo que la seva vida no ha estat un camí de roses. De Galícia van fixar el rumb cap a Suïssa, i de Suïssa, al Carmel. Les penúries de vegades no cal explicar-les quan són tan evidents. La Pilar, de fet, parla a través dels seus plats: és generosa, segur, i una magnífica cuinera.

 

Fotos:  Montse García

Villa de Arosa, c.Pantà de Tremp 12 (Carmel). Tel.93.420.0162. De 7.30 a 21h. Tancat els diumenges.

Barriada: Baix Carmel

El nou gir d’Els Tres Tombs

dijous, 9/12/2010

(Pòst-its Raval)

Diumenge al migdia tornarà a estar ple a vessar, amb els mateixos cambrers anant de bòlit i servint si fa no fa les mateixes tapes. El local, completament renovat, acaba de reobrir portes. I estem de sort: ha desaparegut l’olor de refregit que tant empipa al nostre company Guillem Carbonell.

 

Foto: Montse García

 

xxxxxxxx