Entrades amb l'etiqueta ‘Botigues d’alimentació’

Jo també sóc al·lèrgic

dijous, 4/09/2014

Top 100 Botigues d’alimentació (Secció Nous al Barri, Sant Antoni)

 

De tot… però sense

 

 

Ens imaginàvem que molts clients serien celíacs, però no prevèiem tants intolerants a la fructosa ni tants al·lèrgics a l’ou o a la proteïna de la llet. Quan vénen, arrasen“. Fa mig any que la Núria Canturri ha alegrat un col·lectiu, nombrós, que no ho té fàcil quan es tracta de comprar aliments. La seva botiga del barri de Sant Antoni és la que a ella i al seu marit els hauria agradat trobar ara fa quinze anys, o deu, o cinc, per abastir-se de queviures que pogués consumir el seu fill, qui ja va avisar tan bon punt va néixer del problema que tenia.

En Pau, ara un adolescent, ni pot prendre llet de vaca ni llegums ni marisc. Quan marxa de colònies, aquella nit traiem els formatges i ens empatxem fins a indigestar-nos. La resta del temps cuinen el mateix per a tots; solen evitar els restaurants i s’han habituat a elaborar productes en família. Això, la Núria ho ha tingut en compte: ha destinat una prestatgeria de la tenda a utensilis, i ha col·locat en un altre espai material pensat per traslladar el menjar portat de casa.

Amb l’ajuda d’uns simpàtics personatgets, el client rep informació directa sobre quins al·lèrgens no trobarà entre els ingredients anunciats al bric de cartó, la capsa de cereals o el pot d’olivada. I mirant i remirant acabarà, segur, sorprès que ell (sí, ell) pugui permetre’s un coulant (sense gluten), una llonganissa de pagès (ídem) o un camembert lliure de lactosa ©BcnSingular

 

 

Jo també sóc al·lèrgic, c.Vilamarí 26 (Sant Antoni).

Tel. 93.426.49.48. Obert de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16.30 a 20 h

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Xocolateria Fargas

diumenge, 4/05/2014

Gòtic (Ruta 2. Pi)

 

Crònica d’una mort anunciada

“Hi havia una vegada la xocolateria Fargas, la més antiga de la ciutat, d’encant innegable, amb retolació i mobiliari clàssics, i productes amb molta anomenada. Però la cantonada on s’ubicava era tant o més llaminera que tots aquells bombons i caramels farcits junts. Un 31 de desembre va abaixar la persiana, sense que cap governant tractés de posar-hi remei”. Aquest epitafi, escrit amb més de set mesos d’antelació, només serveix perquè jo tregui d’alguna manera la ràbia. Tot està decidit i ja no hi ha res a fer.

Setmanes abans que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la suspensió, durant un any, de llicències d’obres en establiments emblemàtics, el plenari de l’Ajuntament aprovava el projecte promogut per Casacuberta Villamil que permetrà destinar la finca sencera a fer-hi apartaments turístics i unes galeries quan s’obri de nou la veda. Aquesta reforma integral de l’edifici suposa la defunció dels comerços històrics situats als baixos. Quan hi pensa, la Teresa Torras s’emociona. Fa 40 anys va coincidir amb l’afillada del senyor Fargas i última representant de la nissaga. “Necessitaven una persona i la meva tieta, que era una gran clienta, em va recomanar. Vaig començar amb mal peu: a l’accedir per primer cop a la botiga, vaig ensopegar i per poc que no caic a la falda de la mestressa”.

 

 

 

Els turistes, desconeixedors de l’atemptat que està a punt de produir-se, entren encuriosits i sempre acaben sortint-ne amb una bosseta de paper plena de catàniestoffes o gelatines de fruita confitada. Els més habituals no deixen escapar l’oportunitat d’endur-se llengües de gat o l’especialitat de la casa, la xocolata elaborada artesanalment en un molí de pedra, seguint la fórmula secreta de Josep Fargas, qui va heretar un negoci iniciat el 1827 o fins i tot abans.

Per aquí han passat un munt d’enamorats del cacau. “Jo en sóc la primera addicta”, em diu la Teresa, i la segueix un dissenyador de moda que feia expressament escala a Barcelona per poder comprar trufes gelades cada cop que havia de viatjar a Milà des de les Canàries, on vivia. “Per cert, vols una xocolatina?”. La pregunta no m’agafa per sorpresa perquè ja l’ha formulada a altres visitants afortunats, com la parella russa que s’entreté fent-se un “selfie” amb la dependenta de fons. “Sé que és un sacrilegi -li responc-. Però t’importaria si fos blanca?” ©BcnSingular

1.Xocolateria Fargas, c.Pi 16. Tel. 93.302.03.43
Obert de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h, i dissabtes, de 10 a 20h

Crispetes gurmet

diumenge, 2/12/2012

Obre al Gòtic una botiga de popcorn amb gustos diversos, fins i tot de xoriço picant


Els emprenedors tenen sovint aquestes coses. Que, en temps de crisi, decideixen anar a contracorrent, es llancen a la piscina i hi troben aigua. Tampoc no és ser cap geni ensumar-se que el negoci que s’ha inventat en Manuel Giró amb dos companys més pot funcionar. Han triat un producte barat, les crispetes; han escollit un local ben situat, entre Portaferrissa i la Catedral; i han tingut una idea enginyosa, importada dels Estats Units: afegir sabors diferents i, en alguns casos, temptadors, respecte l’oferta de palomitas habitual. La gent no acudirà en massa a comprar crispetes de xoriço picant o de pizza, però les de formatge i les de caramel -fins i tot, si es vol, barrejades- segur que tenen més sortida: poden arribar a ser addictives. Llàstima que els preus (una bossa mini de paper costa 3,70€; una jumbo, 8,70€) ens convulsin. Tan malament anem que no estem ni per gastar en crispetes? Això em temo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Top 2500 Barcelona Singular

Popcorner, c.Boters 15 (Gòtic). Horaris: per determinar

Ruta 4 – Gòtic / Barri del Pi. Parada núm.15

La Petita Colòmbia

dilluns, 24/09/2012

La comunitat paisa irromp amb força al barri de la Sagrada Família

xxx

De mica en mica han anat fent-se un lloc entre tant visitant, comerciant de records i veí molest per la sobredosi de turistes. Sense soroll, i això que són d’on són, els colombians s’han convertit  ja en la quarta comunitat estrangera, i la primera entre les llatines, del barri de la Sagrada Família. I els qui no hi viuen, hi vénen, atrets per la proliferació d’establiments del país sud-americà. Sobretot, llocs de menjar, però també perruqueries, tendes de roba i clíniques dentals.

La peregrinació per alguns d’aquests locals comença de bon matí. El forn Colombia Pan sempre ve de pas, sigui per esmorzar un cafè amb llet i un pandebono, fer un dinar ràpid o berenar amb més calma una xocolata, i sucar-hi un buñuelo. L’assortiment de productes és inacabable. La sobrietat del pan aliñado, amb formatge fresc per dins, i les arepas con queso, contrasta amb el colorant cridaner del brazo de reina, un pecat calòric ple d’aquest almívar de llet que anomenen arequipe. L’alternativa pot ser un tall de torta negra, un roscon o unas peras. “Hi ha dies que entren famílies senceres i s’enduen mitja botiga”, em comenta la Sònia Querol, filla d’en Raül, el propietari, i tan catalana com el seu pare. L’home, resulta que es va enamorar de Colòmbia i quan va tornar a casa va decidir obrir aquest negoci. Amb anterioritat, havia parit Zoco Latino, una casa de queviures traspassada a l’Albert, un amabilíssim colombià, i que enlluerna per la seva varietat de productes exòtics.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

xxx

xx

“Els colombians, menjant, no tenen mesura”, admet la Sònia. Però, segons ella, tampoc no els amoïna. “La majoria de noies s’opera”, em diu. “Per 500€, tornen del seu país fetes noves”. Ells, en canvi, van veient com creix la panxa, i res. “L’únic que els preocupa és fer-se la manicura”, corrobora la María, que regenta una perruqueria al carrer de Cartagena, i que està acostumada a atendre peticions impossibles. “Com més negra de pell és una dona, més ros vol el seu cabell. Faig el que puc”. A Jaco Jeans sí que fan miracles. En aquesta petita botiga, molt adient per a qui encara no s’ha atrevit a fer-se una liposucció, ho tenen molt clar: “Quien no se opera, se enfaja“. Des de l’època de les nostres àvies que no havien tingut tant èxit les cotilles i les faixes. I no unes faixes qualsevols. Les levantacolas, en combinació amb els jeans del mateix nom, t’aixequen el cul i te’l destaquen.

xx

xx

 

 

 

xxx

 

xxx

xxxxxxxxxxxx

xxx

A tot això cal afegir que ha obert recentment una segona Fonda Paisa, probablement el millor restaurant colombià de Barcelona, que serveix plats típics, en proporcions descomunals, com la bandeja paisa, el sancocho de carne o els combinados. I que la Sandra, la cara visible del bar Arepazo, especialitzat en arepas colombianes -la gran icona gastronòmica de la regió que engloba Medellín i Pereira-, ja està pensant en abaixar la persiana i posar-se a fer menús en un nou local més espaiós, situat també al barri. Definitivament, els colombians han vingut per quedar-se… i no passar gana.

xxx

EL MAPA DE LA PETITA COLÒMBIA

Clica per fer el mapa gran

Digueu-me ianqui

divendres, 18/11/2011

Taste of America, un festival de productes dels EUA per fi a l’abast dels barcelonins

Fotos: Montse García

x

Res del que omple aquestes prestatgeries ajudarà a aprimar-nos. Però si ens comportem, potser encara podrem repetir la setmana que ve, i aprovisionar-nos, aquesta vegada, d’un chile con queso de la nova gamma de Stonewall Kitchen, d’un glacejat de llimona de Duncan Hines per a untar als pastissos home-made, i d’aquest Nesquik que té gust de plàtan i no de Nesquik, i que em poso, oh sacrilegi, barrejat amb el cafè amb llet de primera hora del matí.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Taste of America és, efectivament, la Perdició. Quan vaig estar a la botiga de Madrid, amagada a la part més alta de la senyorial calle Serrano, em feia creus que un local d’aquestes característiques no hagués arribat a Barcelona. Un bon amic, amb qui he compartit estada al seu minúscul pis del barri de Mission, a San Francisco, i que ara torna a viure a quatre passes de casa, se’m va avançar: “Marc, no et creuràs què he trobat Balmes amunt”. Gràcies, Marc Via. Llàstima que no tinguin les cookies de l’Anthony, les millors que he provat mai, i que ell també em va descobrir.xxx

xxx xxx

Qui esperi veure en aquest establiment una rèplica dels supermercats que hi ha a la majoria de ciutats nordamericanes, s’endurà un desengany. No, aquí no s’hi venen gelats en pots que semblen de pintura, ni tampoc -passem ara a l’altre extrem- llet 100% lliure de llet, oli baix en greix, ous sense colesterol i sal sense sodi, que sí que acabaríem trobant en algun dels infinits passadissos del Wal-Mart o d’un Albertsons.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

En realitat, no tot s’ha pogut importar: hi ha productes transgènics i d’altres que incorporen ingredients artificials probablement poc saludables, que estan vetats a la Unió Europea. No en farem un drama: preparats per a pancakes, bagels congelats, salsa ranch, thousand island o caesar; marshmallows (les nubes de tota la vida) en paquets de 280 grams, sopes Campbell o Coca-Coles amb aroma de vainilla… l’oferta, igualment, és immensa. I a partir d’aquest article, em temo que algunes panxes, també. Feliç Thanksgiving.

xxxque 

xxx

Taste of America, c.Balmes 322 (El Farró). Tel.93.211.97.92

Obert de dilluns a divendres, de 10h a 21h; els dissabtes, de 10.30h a 21h; i els diumenges, d’11h a 14h

També al núm.149 del carrer de Serrano, a Pozuelo de Alarcón i a Alcobendas (Madrid)

xxx

Un volcà de sabors a la Barceloneta

dijous, 26/05/2011

Arancino, productes sicilians per endur-se ràpid a la boca

Ens quedava Sicília. Amb les pizzes napolitanes, les piadines de la Romagna i la pasta al dente potser crèiem saber-ho ja tot de la cuina italiana. Estàvem molt equivocats, com m’ha fet veure avui l’Egidia Latona, l’alma mater d’aquesta botiga minúscula del passeig de Joan de Borbó oberta fa dos mesos i que ofereix especialitats dolces i salades per emportar, arribades directament d’Itàlia.

 

El cannolo, una neula cruixent farcida amb ricotta d’ovella, n’és el producte estrella. Us confirmo que omple. Per això mateix els minis a un euro són una bona alternativa. Tant que desapareixen de la vitrina en un tres i no res. També ens tempten la cassata (pa de pessic esponjós, crema de formatge, massapà i xocolata amarga), i els raviolini amb mel i canyella, però la sensatesa s’ha acabat imposant. Demà, amb l’estómac buit, vindran més de gust.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Som gent de mar, venim d’una illa”. L’Egidia i el seu marit Davide estan per aquesta raó encantats de viure a la Barceloneta. Aquí, però, no hi ha volcans. “El nostre poble, Nicosia, es troba a només 50 quilòmetres de l’Etna”. Ara m’explico perquè els arangino tenen aquesta forma piramidal. No tots. Els de Palermo, rodons, també hi són representats. Contenen arròs i n’hi ha de sis varietats, fins i tot de marisc. “Aquest és una invenció nostra, però agrada perquè té un sabor semblant a la paella”. Res: heu de triar el de carn (ragù), que és el típic.

 

Arancino Sapore di Sicilia. Pg.Joan de Borbó 12 (Barceloneta)

Barriada: Sant Miquel del Port

El festí que es va perdre Dràcula

dimecres, 11/05/2011

Romania Product, una casa de queviures típics del país dels Carpats

 

La Irina i la seva mare Nitescu m’adverteixen: “només hi vénen romanesos”. Doncs aquí em teniu: disposat a provar el vi de Murfatlar, els embotits fumats i la branza de burduf, un formatge mig de vaca mig d’ovella que m’avisen que té un gust fort. La botiga és petita, si fa no fa com la que tenien enfront de la Monumental, però si un romanès no hi trobarà a faltar res, menys encara nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Parizer o mortadel·la parisina l’he trobat exquisida. I també la nata. “És especial”, em diu la Nitescu. M’ho crec, perquè a mi no m’agrada la nata. Les conserves les deixo per a un altre dia. També un dolç anomenat halva i molt semblant al turró, que no m’acaba de temptar prou. “A Romania necessitem calories perquè sol fer-hi molt fred. Vosaltres no en necessiteu tantes”. D’aquesta manera em justifiquen que els clients siguin majoritàriament transsilvans enyorats de la seva cuina, en lloc de ser-ho els veïns del barri de Sant Antoni. Però donem temps al temps.

 

Romania Product, c.Vilamarí 28 (Sant Antoni)

Barriada: Mistral

Ja hem provat el cafè de Cornelia & Co…

dissabte, 18/12/2010

(Pòst-its Dreta de l’Eixample)

… ara ens queda tastar la resta de la carta. Per què no el roastbeef amb mostassa?, o un assortiment de formatges, acompanyat d’un tall gegant de mortadel·la? I si us empastifeu una mica les mans amb el pastís de poma i sucre de canya, haureu trobat una bona excusa per anar a tafanejar al lavabo, estrenar les moderníssimes aixetes i després jugar una mica amb l’assecador d’última generació.

Cornelia & Co. Carrer de València, 225, entre Rambla de Catalunya i Balmes.