Entrades amb l'etiqueta ‘Botigues’

Seu de l’ONCE

diumenge, 4/01/2015

Sant Antoni (Ruta 1. Mistral)

 

Un edifici fet amb molta vista

 

Sobre els terrenys de l’antic Canòdrom Pavelló, abans també velòdrom i pista d’hoquei, voleibol, boxa i basquetbol, s’aixeca avui un macroedifici on no és necessari posar-hi els cinc sentits: amb quatre és suficient. Potser tampoc no hauria de ser una excepció, però ho és i s’entén, doncs, que per als invidents i discapacitats visuals suposi un cert respir transitar-hi. A la seu de l’ONCE tot està pensat perquè aquests col·lectius se sentin com a casa. El terra no s’abrillanta per evitar que enlluerni, totes les columnes són arrodonides, les portes tenen colors cridaners perquè els qui veuen poc puguin distingir-les, i no hi ha obstacles barrant el pas, ni tan sols l’extintor, que queda amagat perquè els cecs no s’hi estampin.

 

 

El complex, equipat amb un auditori, una piscina, un camp de futbol, un parc infantil 100% accessible i una residència, conviu amb el Centre de Recursos Educatius, que dóna resposta a les necessitats tant dels professors com dels alumnes i les seves famílies, assessorant-los i complementant la formació que reben fora. També incorpora l’anomenat Pis de Vida Diària, que permet als afiliats de la institució familiaritzar-se amb les feines domèstiques més habituals, com cuinar, planxar o posar una rentadora. I gràcies a disposar d’una impremta, es poden confeccionar contes tàctils i edicions en Braille que abasten la biblioteca, situada a la planta de sota i proveïda de màquines Perkins i lectors de llibres parlats en format Daisy.

 

 

Un altre servei que no trobarem enlloc més de la ciutat és la botiga, oberta a tothom, que ven calculadores parlants, mapes en relleu, baralles espanyoles de mida gegant o retoladors perfumats que permeten als nens sense visió associar un color amb una aroma. El blau, per exemple, fa olor de nabius; el magenta, de gerds; i el turquesa, de mango. En cas que tanta fragància ens desperti la gana, l’opció aleshores és dirigir-se a la cafeteria-restaurant, amb menús a bon preu i un cartell a l’entrada que ens recorda que hem de seguir certes normes: “Es prega no donar de menjar als gossos pigall” ©Bcnsingular

 

 

1.Seu de l’ONCE, c.Sepúlveda 1 (Sant Antoni).

Tel. 93.238.11.11. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 22 h

Botiga. Oberta de dilluns a divendres, de 9 a 13.45 h i de 17 a 20 h

Cafeteria. Tel. 93.325.46.60. Oberta de dill. a div. de 6.30 a 21.30 h, diss. de 8 a 16 h i dium, de 9 a 16 h

Preus dels menús: 8,75 € entre setmana; 9,25 € els dissabtes; i 14 € els diumenges

Inclòs a la ruta 63 (Mistral)

Abans de matar el gall

dissabte, 16/11/2013

L’única botiga de pessebres, Artesania Puig, només obre dos mesos a l’any

©Bcnsingularx

x

“En altres temps, per aquestes dates, la botiga la teníem plena”. En Francesc, com tants comerciants, ha vist com la crisi ha canviat els hàbits de molts clients. “Qui potser volia un pessebre molt sofisticat, ara s’acontenta amb una construcció barata i senzilla”. Ell, però, s’ha adaptat a les necessitats de la gent i compta amb una cosa i l’altra. “Vols un pont? N’hi ha de sis mides”. Artesania Puig, al barri de Sant Antoni, és com de conte, amb cases que treuen fum, dimonis, caganers i centenars de reis, pastors i nensjesús en miniatura amuntegats junt amb molts altres detalls per acabar d’ambientar el Naixement.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

El local va adquirir-lo el pare del Francesc el 1967. L’home, de jove, havia guanyat diversos premis com a pessebrista. En Josep Puig era tot un expert construint casetes de cartró, molins i portals, i en quedar-se l’establiment dels Planelles, de venda a l’engròs de betlems, va passar a despatxar darrere el taulell. El negoci es va ampliar amb una fàbrica a Sant Esteve Sesrovires, portat per la tercera generació, i d’on prové el gènere que omple totes aquestes fascinants prestatgeries, així com moltes de les parades de la fira de Santa Llúcia, incloses les seves. “Funciona com a magatzem distribuïdor, perquè el producte ens el fan diversos tallers d’arreu que treballen per a nosaltres”, m’indica en Francesc, qui s’encarrega de dissenyar els prototips. Temps no li falta: va obrir la botiga el 5 de novembre i el 24 de desembre ja tornarà a abaixar la persiana. I així fins a l’any que ve.

“A la majoria d’escoles han deixat de fer pessebres. Ara el nostre futur depèn dels pares: els petits per si sols no demanaran tenir-ne”. La tradició, no és cap novetat, s’està perdent. Però amb comptagotes també es renova. “Cada cop es busca més que el pessebre sigui el més real possible (sic), amb típiques llars hebrees en lloc de cases de pagès”. Li pregunto com serà el seu aquest Nadal. “Entendràs que n’estic fins al capdamunt, de pessebres! D’aquí dintre agafaré un parell de figuretes… i llestos!”.

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Artesania Puig, c.Comte Borrell 127 (Sant Antoni). Tel. 93.454.75.23

Obert de dilluns a dissabte de 9.30 a 13.30h i de 16 a 20h, del 5 de novembre al 24 de desembre

Ruta 4 Sant Antoni / Salesians

Suant la samarreta

dimarts , 5/02/2013

Uns relleus de Marès viuen en primera persona la transformació del carrer més luxós

x

Amb esforç i ganes de superació -sembla que ens vinguin a dir- aconseguirem allò que ens hem proposat  (que ara mateix és mirar de trobar alguna peça de roba rebaixada que sigui de la nostra talla). Aquesta obra de l’escultor Frederic Marès, situada a l’entrada d’una antiga seu del BBVA, ha sobreviscut a l’entitat i, de fet, encaixa avui millor en una botiga Lacoste que en una sucursal bancària (ja podem fer-nos un fart de treballar, que no per això ens concediran la hipoteca). No entenc, aleshores, perquè quan van posar-hi la tenda van preguntar si s’ho podien carregar. Que no veien que era publicitat gratuïta? “Sues la samarreta? Doncs entra i canvia-te-la”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top 2500 Barcelona Singular

Baix relleu de Frederic Marès. Pg.Gràcia 51 (Dreta de l’Eixample)

Ruta 11 – Dreta de l’Eixample / Pg. de Gràcia amunt entre Aragó i Diagonal – Parada núm.1

 

 

Mals temps per a la lírica

divendres, 13/01/2012

Musical Emporium, una botiga centenària en crisi que s’aferra a la vida

Fotos: Montse García ©

xx

En Lluís Castelló té 78 anys i una salut de ferro. “La que està fotuda és la botiga”, assegura. El 2014 els pujaran el lloguer i tem no poder fer-hi front. “Estem passant apuros, costa molt fer caixa. Ni el turisme és com abans. Els qui no haurien dubtat a tirar de tarjeta de crèdit, avui, com a molt, em compren harmòniques de quatre euros, fetes a la Xina”. Les Hohner no es venen. Tampoc les guitarres de concert més preuades. “En tenim de 6000 i 7000 euros, i aquí es quedaran, mortes de fàstic”.

 

x

x

x

 

 

 

 

 

 

x

x

Musical Emporium ocupa, des de fa més de 100 anys, el lloc d’una sastreria, de la qual se’n conserva el taulell, de caoba. En Josep Maria Llobet, avi d’en Lluís, amb prou feines va tenir temps de fruir del negoci: va morir per la picada d’un tàvec quan la tenda anava a complir una dècada (aleshores no s’havia descobert encara la penicilina). La filla va haver-se’n de fer càrrec. Es deia Isabel, la “I” del rètol que llueix l’establiment a la façana.

x x xx

Durant molts anys, Musical Emporium va estar venent només partitures, que la pròpia casa Llobet editava. Sobretot, de càntics religiosos i de grans obres clàssiques. Unes 1500 reposen dintre d’aquests enormes i fotogènics volums de sobre el mostrador. I, sí, també es moren de fàstic. “Aviat em vaig adonar que amb això no fèiem, i vaig decidir incorporar-hi els instruments musicals”. En Lluís Castelló la va encertar de ple: les guitarres espanyoles i les castanyoles seduïen el turisme, cada cop més en auge a la ciutat. I la botiga s’omplia de gent que volia provar el piano que tenien a l’entrada. “Va acabar sent contraproduent. Entre assaig i assaig, s’hi feien tertúlies que podien arribar a durar hores. Al final, molts marxaven sense ni tan sols haver comprat una trista partitura”.

x

x

 

 

 

 

 

 

 

 

x

x

El piano va desaparèixer del local, però va donar pas a molts més instruments, la gran majoria de màxima qualitat, i alguns, de ben singulars. “Me n’anava de vacances, i tornava carregat amb sitars de la Índia, balalaiques o darbukkes”. Avui, la llista és interminable.

En Lluís no pensa en la jubilació. “Jo aquí em distrec molt”. Però si vénen mal dades, s’ho prendrà amb serenitat. A casa, omplirà un vas de vi, posarà un disc de jazz i s’oblidarà, fins i tot, que té la tele espatllada. La música, ja ho veieu, no l’abandonarà. “M’agrada tota”. S’ho repensa, i puntualitza: “menys el flamenc. Mira que m’hi esforço, però noi, no m’entra”.

x

x

Top 1000 Barcelona Singular

Musical Emporium, Rbla.de Canaletes 129 (La Rambla). Tel.93.317.63.38

Obert de dilluns a dissabte, de 10h a 13.30h, i de 17h a 21h.

Ruta: La Rambla avall. Parada número 1

No diguis “que maco”, digues “kawai”

dimarts , 31/05/2011

Pika Pika, una botiga de regals coreans on val la pena gratar-se la butxaca

L’Alícia no tenia cap intenció d’obrir una botiga. A ella el que li tira és la pintura. Mentre estudiava a la Massana va sortir-li l’oportunitat de viatjar a Corea. Des d’aleshores hi ha tornat cinc cops més. “Vaig quedar fascinada amb tots els productes petits, sofisticats i cridaners que fan. Primer em limitava a comprar-ne per als amics, fins que se’m va acudir que jo també podia vendre’ls”.

 

 

 

 

 

 

Així va néixer Pika Pika, “purpurina” en japonès. La tenda, un pèl amagada, és una barreja de moltes coses. Però per sobre de tot, un homenatge als objectes d’estètica kawai, des d’animalons innocents a personatges d’historietes manga o de dibuixos animats del país nipó. També hi trobarem articles que criden molt l’atenció: és el cas d’uns telèfons amb forma de llauna de beguda coreana, uns llums-peixera plens de meduses o un kit bàsic per iniciar-se en l’art de la papiroflèxia (origami).

 

 

A tot això cal sumar-hi les samarretes dissenyades per la mateixa Alícia, que no descarta crear una marca de roba, i moltes altres peces decoratives fetes a mà. N’hi ha que podríeu acabar ideant-les vosaltres, si us apunteu a alguns dels tallers que ofereixen: en fan d’amigurumi, el ganxet del segle XXI, d’art floral (kirei), de manicura oriental i d’angel clay, una massa blanca que s’utilitza per crear figures en miniatura. És un exemple més d’aquesta moda del do it yourself que arrasa a mig món i que aquí segueixen al peu de la lletra.

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pika Pika, c.Llibertat 2 (Vila de Gràcia).

Per inscriure’s als cursos: escriure a thepikapikashop@gmail.com o trucar al 93.178.10.60

Barriada: Els Vapors-Poble Romaní

Oferta: cotxet per a nadons a 3.500€

diumenge, 3/04/2011

(Pòst-its Hostafrancs)

Una botiga d’Hostafrancs d’articles per a nadons ens ha sorprès posant també a la venda un cotxet per a nens ja una mica crescudets. Ni MacLarens ni Bugaboos… el que tenen d’oferta és un BMW, exposat entre els adaptadors per al wc i els bressols.

 

Posi’m un tallat, si us plau… i també un ficus

divendres, 31/12/2010

Cupcakes entre plantes en una floristeria de la Dreta de l’Eixample

Seria molt simple descriure-la com una floristeria-cafè, però el cert és que a la botiga Accions del carrer d’Aragó s’hi venen plantes i s’hi pot també fer una parada per proveir-se de la dosi diària de cafeïna. No només això. L’interiorista Alfons Tost combina en aquest nou espai de la Dreta de l’Eixample tota mena de propostes decoratives -prioritzant-ne, és clar, les florals- amb un petit racó d’on destaquen els magnífics cupcakes New York-style elaborats per Betina Montagne. Una gran troballa! (ja no cal tornar al Village… o potser sí)

Accions, c.Aragó 239, entre Rambla de Catalunya i Balmes

Un Nadal a 40º

dimarts , 28/12/2010

El barri de Sant Antoni és una sorpresa constant. L’última, aquesta botiga de ginebres inaugurada dijous passat a la cantonada de Rocafort amb Tamarit: Gin Corner. El seu propietari, que també porta la cocteleria del costat, el XiX Bar, ha aconseguit reunir-hi gairebé un centenar de marques selectes. S’hi ofereixen tasts.

 

 

 

xxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

.

xxx

Ja!ponisme

dissabte, 11/12/2010

(Pòst-its Vila de Gràcia)

El carrer de Verdi inaugura una nova botiga… JA!

Apunteu: Japonisme, al número 54, gairebé fent cantonada amb Astúries. Aquesta tarda encara s’estaven col·locant els articles -nipons, òbviament- a les prestatgeries (molts més s’han quedat a mig camí) , i faltava també acabar d’instal·lar-hi un tatami. A mi, d’entrada, m’han captivat unes boles que canvien de color quan les llances enlaire.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sí, són la mateixa pilota.